Irídia, que exerceix una de les acusacions, recorrerà contra aquesta decisió davant del Tribunal Suprem
BARCELONA, 29 jul. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència de Barcelona ha desestimat els recursos contra la inadmissió per part del Jutjat d'Instrucció 21 de Barcelona de la querella presentada per 8 dones contra un policia infiltrat en moviments socials del barri de Sant Andreu (Barcelona).
Les querellants l'assenyalaven com a presumpte autor de delictes d'agressió sexual, contra la integritat moral, tortures, descobriment i revelació de secrets i exercicis dels drets cívics, segons ha informat el TSJC en un comunicat aquest dilluns.
En la primera de les interlocutòries referida al recurs de dues de les querellants, la Secció 5 indica que "manca de sentit afirmar que les relacions sexuals es van produir perquè el querellat era funcionari públic, o perquè tenia el suport de l'Estat" i insisteix que no hi ha cap indici que sustenti que l'Estat ordenés, aprovés o recolzés que el querellat mantingués relacions amb aquestes dones.
En el referit al consentiment --les dones sostenen que no s'haurien ficat al llit amb ell de saber que era policia--, el tribunal entén que penar-lo "portaria a considerar delictives una gran quantitat de relacions sexuals en les quals un dels participants no ha revelat a l'altra part una informació el coneixement de la qual hagués impedit que es produís aquest acte".
En la segona interlocutòria, referent a altres 5 querellants, la Secció 5 assegura que aquestes dones "van gaudir d'absoluta autonomia personal per consentir o no les relacions consumades amb el querellat, i en tots els casos (així ho exposa la querella), van acceptar-les".
Afegeix, a més, que no es pot suposar que va haver-hi un abús de superioritat, ja que en aquell moment elles desconeixien que ell era policia, de manera que difícilment podia prevaler-se de la seva condició d'agent de l'autoritat.
NO VEU TORTURA
Sobre el presumpte delicte de tortura, argumenta que no pot equiparar-se una relació sexual consentida amb una tortura ni hi ha raó per suposar que aquestes relacions tinguessin un ànim discriminatori cap a les querellants ni que estiguessin destinades a ser una represàlia per ser "activistes llibertàries".
Tampoc avala que aquestes relacions suposessin un acte vexatori i denigrant, al·legant el tribunal que és "una concepció molt arcaica de la sexualitat humana quan es pretén que per a una dona és vexatori i humiliant mantenir relacions sexuals".
NO VEU REVELACIÓ DE SECRETS
Sobre la revelació de secrets, la Secció 5 sosté que no s'ha pogut acreditar, com suggerien algunes querellants, que el policia "tal vegada" hagués mirat les seves agendes aprofitant que dormia a les seves cases, una hipòtesi que no tenen cap suport, reitera el tribunal en una de les seves resolucions.
Tampoc s'ha precisat quina informació va poder obtenir o li va ser facilitada al policia, limitant-se les querellants a "genèriques referències sobre sexualitat, família, ideologia, o al·lusions a ambients polititzats".
Els magistrats conclouen que "l'existència d'un delicte no ve determinat per l'única producció d'un resultat danyós" i que són molts els casos en els quals la conducta d'una persona causa danys en una altra, però no per això és delictiva, i posen com a exemple una ruptura sentimental.
I afegeixen, "que una persona tingui la condició d'agent de policia no implica que hagi de ser condemnada amb major facilitat o menys rigor en l'exigència de requisits que una altra persona que no tingui aquesta condició; i que les apel·lants siguin, segons la seva pròpia definició, 'activistes llibertàries' no els dona dret a sostenir una amplíssima extensió de les normes penals contra els seus adversaris polítics".
IRÍDIA RECORRERÀ
Els advocats de les acusacions --una d'elles l'exerceix Irídia--, han anunciat que recorreran contra la decisió davant del Tribunal Suprem, extingint totes les vies judicials fins a aconseguir "que uns fets tan greus s'investiguin, es depurin responsabilitats polítiques i totes les persones afectades siguin reparades".
L'entitat pro drets humans sosté que l'agent va estar infiltrat en aquest grup entre maig de 2020 i octubre de 2022 i, durant aquest període, "va utilitzar les relacions sexoafectives amb diferents persones com a mecanisme per iniciar i consolidar el vincle de confiança amb diferents moviments; ho va fer amb l'aval i la cobertura de la resta de l'estructura policial", diu la nota.
El 31 de gener de 2023 un total de 8 dones van interposar una querella contra l'agent, els seus superiors i el Ministeri de l'Interior "que no han donat explicacions clares sobre aquest tipus d'operacions injustificades", assenyala Irídia, que avisa d'una greu afectació tant dels drets individuals com dels col·lectius de les persones afectades.
"Que un agent de policia en l'exercici de les seves funcions i sense autorització judicial s'infiltri amb una identitat falsa en diferents espais, assemblees i moviments socials i estableixi relacions sexoafectives per executar aquesta infiltració suposa una afectació a la dignitat i la integritat moral de les persones afectades" i, afegeixen, criminalitza els moviments socials i polítics.
