BARCELONA, 25 abr. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència de Barcelona ha ordenat investigar l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i els regidors Marc Serra i Lucía Martín per presumptament coaccionar el fons d'inversió Vauras perquè donés en lloguer social pisos de la seva propietat --entre els quals el Bloc Llavors-- que estava ocupat per famílies vulnerables, segons l'escrit del tribunal consultat per Europa Press.
Segons ha avançat 'eldiario.es', el primer jutjat que va rebre la querella contra Colau va decidir arxivar el cas per falta d'indicis, però Vauras va recórrer aquesta decisió i ara l'Audiència de Barcelona ordena investigar-ho, en contra del criteri de la Fiscalia.
Així, el tribunal ha estimat parcialment el recurs de Vauras i el jutjat d'instrucció 18 de Barcelona haurà d'investigar Colau per presumptes coaccions i per presumpta prevaricació administrativa.
En canvi, els magistrats rebutgen per falta d'indicis investigar-los per presumpta extorsió, revelació de secrets, suborn, tràfic d'influències i negociacions prohibides, tal com pretenia la querella.
En concret, Vauras atribueix les presumptes coaccions a dues reunions entre l'empresa i el consistori en què Martín suposadament "hauria reconegut obertament el suport de l'Ajuntament al moviment ocupa i la realitat d'aquestes pressions i d'aquest presumpte mercadeig de permisos d'obres a canvi d'una cessió d'habitatges per a lloguer social", cosa que l'Ajuntament nega.
Per això, els jutges de l'Audiència de Barcelona troben necessari investigar els fets i que la jutgessa instructora citi Colau, Serra i Martín per interrogar-los com a investigats.
DEFENSA DE L'AJUNTAMENT
De la mateixa manera que la Fiscalia, l'Ajuntament va demanar al tribunal desestimar el recurs de Vauras i deixar la investigació del cas tancada tal com havia decidit la primera jutgessa.
En el seu escrit, consultat per Europa Press, el consistori defensa inadmetre la querella, i afirma que recull fets que "no són certs" ni s'han aportat proves que els verifiquin.
L'Ajuntament reconeix que va requerir diverses vegades a Vauras que oferís un lloguer social a les persones que ocupaven l'edifici del carrer Lleida 38, conegut com Bloc Llavors, però recorda que així ho preveu la llei catalana d'emergència d'habitatge i descarta que el consistori cometés cap delicte en el procediment.
RECURS DE VAURAS
Quan la primera jutgessa va arxivar el cas, el fons Vauras va presentar el recurs que ara fa obrir la investigació, en el qual afirmava que hi ha "multitud d'indicis" dels delictes que atribueix a Colau, Serra i Martín, que titlla d'assetjament immobiliari.
El recurs, consultat per Europa Press, sosté que Martín "ha reconegut les acusacions dels delictes" en unes declaracions publicades en els mitjans de comunicació.
Sobre la llei catalana d'habitatge a la qual apel·la el consistori, Vauras defensa que "no empararà mai la comissió de delictes, ni habilitarà o autoritzarà els edils a emprendre accions directes contra els tenidors immobiliaris per aconseguir, amb pressions il·legals, la cessió d'immobles per a lloguers socials".
