BARCELONA, 11 maig (EUROPA PRESS) -
L'Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar els comandaments responsables de la Policia Nacional a Catalunya per les càrregues de l'1-O, perquè considera que "no hi ha cap indici de l'existència d'una instrucció concreta d'actuar l'1 d'octubre del 2017 amb contundència o utilitzar més violència que la imprescindible".
En una interlocutòria que ha consultat Europa Press, desestima els recursos que deu acusacions particulars i Irídia van presentar contra la decisió del jutjat d'instrucció 7, que l'abril del 2020 va rebutjar investigar els comandaments del dispositiu.
Ara, els magistrats de la secció 3 de l'Audiència de Barcelona sostenen que les acusacions volen una "imputació genèrica de tots els comandaments" del dispositiu, i rebutgen la petició.
"No hi ha cap dada que permeti afirmar, ni tan sols indiciàriament, l'existència d'un operatiu policial dissenyat expressament per impedir l'exercici de drets, més enllà del fet de votar que constituïa l'objecte del mandat judicial, ni per imputar les lesions que els comandaments superiors van causar als ciutadans" afirmen quan descarten imputar els màxims responsables policials del dispositiu.
Les acusacions van demanar investigar el llavors cap superior de la Policia Nacional a Catalunya, el cap de la Brigada Provincial d'Informació, el comissari de la Unitat Central d'Informació, els caps de grup i el cap de les Unitats d'Intervenció de la Policia (UIP) --el grup antiavalots--, conegut com 'Mart' durant el dispositiu.
En aquest sentit, els jutges remarquen que va ser el secretari d'estat de Seguretat qui va elaborar el dispositiu policial amb 6.500 agents, i que per a ell no es demana la imputació.
Recorden que va planificar el dispositiu per instrucció del TSJC, que ordenava "l'ús mínim de la força, l'afectació mínima a la convivència, garantir la seguretat dels agents i persones, i si es generava algun risc, procedir a la retirada del material sense tancar els col·legis".
