BARCELONA, 24 jul. (EUROPA PRESS) -
La Secció Tercera de l'Audincia de Barcelona ha rebutjat investigar els votants de l'1-O de l'IES Pau Claris per presumptes delictes de desobedincia i resistncia als agents de l'autoritat, i rebutja així un recurs d'apellació del Sindicato Profesional de Policía (SPP), al qual s'havia adherit l'Advocacia de l'Estat.
El Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, que porta la causa per les crregues policials de l'1-O, ja havia rebutjat investigar aquests ciutadans en una interlocutria de l'1 de febrer en considerar que van ser "víctimes directes de la situació de confrontació que van generar els mateixos poders públics".
En la interlocutria, consultada per Europa Press, l'Audincia argumenta que aquell dia el propsit dels votants no era denigrar el principi d'autoritat dels agents, sinó "engegar, com una eina polític-social, un moviment de desobedincia o resistncia civil no violenta que impactés en l'opinió pública, per impulsar un canvi sociopolític que facilités la defensa de les finalitats independentistes".
El tribunal afirma que expressaven el seu dret fonamental a la llibertat d'expressió, "per provocar un impacte, si més no simblic, en la societat i la política espanyola", per la qual cosa ho tolera com una forma excepcional de participació política.
L'Audincia té en compte que els votants que el sindicat demana investigar "hi havien acudit sota la cobertura de l'exercici de drets fonamentals als quals van apellar les autoritats governatives autonmiques per legitimar la demanda collectiva a la participació política".
LA POLICIA "VA INFRINGIR" PROTOCOLS
Considera que no poden haver coms un delicte de desobedincia perqu no va haver-hi una ordre expressa i terminant de la Policia adreada als ciutadans sobre el mandat d'impedir l'1-O i de desallotjar els accessos als centres, de manera que, segons l'Audincia, la Policia "va infringir una de les pautes d'actuació que els mateixos protocols per a l'atenció i el control de multituds imposa, que consisteix a esgotar els mitjans no violents".
Reflexiona sobre el fet que la Policia tenia el deure de complir les ordres judicials per que "continuava obligada a respectar els drets fonamentals de les persones, més quan la mateixa resolució judicial ho advertia, introduint a manera de condició l'exigncia de no alterar la convivncia pacífica".
Sobre el delicte de resistncia passiva, perqu segons el sindicat policial els ciutadans van fer de 'taps humans', l'Audincia considera que el precepte penal "ha d'exigir objectivament una mica més que un comportament limitat a suportar, aguantar, patir la fora física exercida en contra seu".
Afirma que els ciutadans concentrats davant l'institut estaven asseguts als accessos i van mirar d'obstaculitzar l'entrada dels agents de policia, corejant consignes pacífiques, amb les mans aixecades "proclamant el seu prets dret a votar i ometent el comportament suposadament requerit pels agents", encara que no considera que el seu comportament pugui considerar-se delictiu.
