Publicat 24/7/2019 17:07:28 +02:00CET

L'Audiència de Barcelona confirma que no investigarà els votants de l'1-O per resistència passiva greu

Audiència de Barcelona (arxiu)
DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS - Archivo

BARCELONA, 24 jul. (EUROPA PRESS) -

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar els votants de l'1-O de l'IES Pau Claris per presumptes delictes de desobediència i resistència als agents de l'autoritat, i rebutja així un recurs d'apel·lació del Sindicato Profesional de Policía (SPP), al qual s'havia adherit l'Advocacia de l'Estat.

El Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, que porta la causa per les càrregues policials de l'1-O, ja havia rebutjat investigar aquests ciutadans en una interlocutòria de l'1 de febrer en considerar que van ser "víctimes directes de la situació de confrontació que van generar els mateixos poders públics".

En la interlocutòria, consultada per Europa Press, l'Audiència argumenta que aquell dia el propòsit dels votants no era denigrar el principi d'autoritat dels agents, sinó "engegar, com una eina polític-social, un moviment de desobediència o resistència civil no violenta que impactés en l'opinió pública, per impulsar un canvi sociopolític que facilités la defensa de les finalitats independentistes".

El tribunal afirma que expressaven el seu dret fonamental a la llibertat d'expressió, "per provocar un impacte, si més no simbòlic, en la societat i la política espanyola", per la qual cosa ho tolera com una forma excepcional de participació política.

L'Audiència té en compte que els votants que el sindicat demana investigar "hi havien acudit sota la cobertura de l'exercici de drets fonamentals als quals van apel·lar les autoritats governatives autonòmiques per legitimar la demanda col·lectiva a la participació política".

LA POLICIA "VA INFRINGIR" PROTOCOLS

Considera que no poden haver comès un delicte de desobediència perquè no va haver-hi una ordre expressa i terminant de la Policia adreçada als ciutadans sobre el mandat d'impedir l'1-O i de desallotjar els accessos als centres, de manera que, segons l'Audiència, la Policia "va infringir una de les pautes d'actuació que els mateixos protocols per a l'atenció i el control de multituds imposa, que consisteix a esgotar els mitjans no violents".

Reflexiona sobre el fet que la Policia tenia el deure de complir les ordres judicials però que "continuava obligada a respectar els drets fonamentals de les persones, més quan la mateixa resolució judicial ho advertia, introduint a manera de condició l'exigència de no alterar la convivència pacífica".

Sobre el delicte de resistència passiva, perquè segons el sindicat policial els ciutadans van fer de 'taps humans', l'Audiència considera que el precepte penal "ha d'exigir objectivament una mica més que un comportament limitat a suportar, aguantar, patir la força física exercida en contra seu".

Afirma que els ciutadans concentrats davant l'institut estaven asseguts als accessos i van mirar d'obstaculitzar l'entrada dels agents de policia, corejant consignes pacífiques, amb les mans aixecades "proclamant el seu pretès dret a votar i ometent el comportament suposadament requerit pels agents", encara que no considera que el seu comportament pugui considerar-se delictiu.