Actualitzat 26/7/2019 14:39:01 +00:00 CET

L'Audiència de Barcelona confirma l'arxiu del presumpte espionatge polític de Mossos

- ARCHIVO

BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)

La Secció Sisena de l'Audiència de Barcelona ha confirmat l'arxivament de les diligències sobre el presumpte espionatge dels Mossos d'Esquadra a sindicalistes, periodistes i advocats pel seu perfil constitucionalista, ha informat aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El titular del Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona ja va arxivar les querelles presentades per un presumpte espionatge polític per part dels Mossos a aquestes persones en rebutjar que les investigacions es fessin per "motius de caràcter polític", encara que la Fiscalia va recórrer aquesta decisió.

Aquest jutjat va aglutinar diverses querelles presentades per l'advocat José María Fuster-Fabra en el seu propi nom i en el d'altres afectats, després que es fessin públics informes de la Comissaria d'Informació dels Mossos que s'anaven a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelona), quan van ser interceptats en una operació de la Policia Nacional.

L'Audiència considera en una interlocutòria, consultada per Europa Press, que "la prossecució de les diligències, a la vista de la informació disponible, no resulta justificada".

Rebutja que la destrucció de documentació a la incineradora "fos anòmala o irregular, sinó al contrari, això és, que es van seguir els protocols".

NO HI VEU CAP DELICTE

Sobre la documentació que els Mossos van portar a cremar a la incineradora, afirma que l'examen de les dades investigades posa en relleu "que no es va dur a terme cap acció d'obtenció d'informació per part dels Mossos d'Esquadra que per si mateixa pogués constituir delicte".

Segons el tribunal, en els seguiments no es va captar informació que interceptés continguts amb mitjans tècnics ni es van dur a terme registres informàtics directes o remots, ni domiciliaris, ni es van fer servir instruments d'indagació invasius.

"L'obtenció de la informació la van dur a terme funcionaris públics a través de la seva percepció directa, i es va produir en espais públics", afirma.

"SITUACIÓ CONVULSA"

Considera que no tots els seguiments denunciats pels afectats van ser-ho en sentit estricte, i recorda que en aquestes dates, l'any 2017, a Catalunya existia "una situació convulsa", en la qual hi va haver moltes manifestacions, i es va donar cobertura a 961.

Així, apunta al fet que molts d'aquests seguiments es van poder deure a possibles riscos per a l'ordre públic en ser convocades per organitzacions de signe contrari o per la presència de persones de rellevància pública en actes, per prevenir possibles riscos d'atac contra els mateixos.

QUERELLES

L'advocat José María Fuster-Fabra es va querellar contra els Mossos per presumpte espionatge i també ho va fer en nom de l'exlíder del SCC José Ramón Bosch; el secretari general del sindicat de la policia catalana SPC, David José, i el seu fill menor de 15 anys; una altra de la seva exdona, i una altra de la Plataforma Barcelona amb la Selecció, entre d'altres.

Les querelles es dirigien contra els funcionaris dels Mossos que puguin ser identificats com a culpables dels seguiments i pels delictes de prevaricació, malversació i revelació de secrets.