BARCELONA 10 des. (EUROPA PRESS) -
La Secció Vuitena de l'Audiència de Barcelona ha absolt el professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Héctor López Bofill d'un presumpte delicte d'odi per quatre tuits publicats entre el 17 de juny del 2016 i el 8 de febrer del 2017.
Bofill, que va concórrer en les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017 en la llista de JxCat, va publicar anotacions com: 'L'assassinat de --la diputada laborista-- Jo Cox demostra que, per desgràcia, qualsevol transformació constitucional profunda demana morts', i que 'el gran obstacle per a la independència és, potser, no tenir prou joves patriotes amb la testosterona alta'.
Així mateix, va comentar en les dates que s'estava jutjant la consulta del 9N, que en ser independents es recordaria 'dels diversos jutges, fiscals i funcionaris que ara contribueixen a extorsionar Catalunya', i que 'la repressió i la venjança' serien l'origen de la seva llibertat.
L'Audiència, en la seva sentència, s'inclina per l'absolució en tenir dubtes de si els comentaris són un delicte d'odi o s'inscriuen en el dret a la llibertat d'expressió, "davant del dubte raonable que li sorgeix de si estem a un costat o a l'altre de la fina línia vermella".
No obstant això, afirma que "la qualificació professional de l'acusat, el mitjà utilitzat per projectar les seves idees (Twitter) i el llenguatge utilitzat, amb referència a morts i testosterona alta que implica ús de la violència, són circumstàncies que agreugen la conducta".
Segons la sentència, López Bofill va manifestar en l'acte del judici oral que en cap cas no va escriure aquests tuits des del sentiment d'odi cap a ningú.
LLENGUATGE "CENSURABLE"
No obstant això, l'Audiència considera que ha utilitzat "un llenguatge si més no censurable" i més tenint en compte que és professor de Dret Constitucional, que és docent i pot arribar a joves alumnes, i perquè ho va emetre per una xarxa social de gran projecció.
"L'acusat hauria de saber per la disciplina que imparteix i pels autors que llegeix, que sembrar la llavor de l'odi és perillós, com fer la distinció dels 'uns' i els 'altres' mostrant subliminalment que els 'del davant' ni tan sols es donen compte que són de pitjor condició pel fet de no estar 'del seu costat", argumenta la sentència.
La sala considera en aquests comentaris que, encara que podria haver-hi una invitació vetllada a l'ús de la violència per aconseguir la independència, no és "prou explícita per traduir-se en un perill real".
