VALÈNCIA, 12 Juny (EUROPA PRESS) -
L'any en el qual fins ara l'alcaldessa de València, Rita Barberá, ha deixat de tenir la majoria absoluta al Cap i Casal, que l'ha portat a renunciar a liderar l'oposició al consistori, ha estat l'any en el qual també s'ha vist immersa en algunes polèmiques que han afectat la seva imatge pública, en especial, el seu discurs en valencià a l'acte de la Crida de les Falles i les factures publicades a la pàgina web 'Ritaleaks', donades a conèixer públicament per qui serà el seu substitut al consistori, Joan Ribó, i que reflecteixen despeses de l'equip de govern que estan sent investigades per la Fiscalia.
Per aquesta raó, juntament amb la pèrdua de poder, aquest pot ser qualificat com un 'annus horribilis' per a l'exalcaldessa que ha estat al capdavant del consistori durant 24 anys, que també s'ha vist afectada per casos judicials amb implicació de membres del seu equip de govern o assessors.
El més significatiu, la marxa obligada en plena setmana fallera del seu vicealcalde i mà dreta al consistori, Alfonso Grau, que se seurà al banc dels acusats pel 'cas Nóos', en concret, per la tramitació dels coneguts com a 'València Summit', per tres edicions en les quals l'Institut presidit pel duc de Palma, Iñaki Urdangarin, va rebre uns tres milions d'euros --1,044 milions per cadascuna, tot i que el cost real era de 300.000 euros en cada cas--.
La causa va arribar a afectar directament en el seu moment la pròpia exalcaldessa, --per al·lusions a una possible trobada amb el Duc a la Zarzuela per tractar aquest assumpte--, i que va veure com l'instructor del cas, José Castro, demanava a les Corts que certifiquessin la condició de diputats tant d'ella com de Francisco Camps, com a tràmit previ per elevar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana una exposició raonada dels fets pels quals podrien ser imputats.
De fet, Fiscalia va demanar la seva imputació tot i que el TSJCV la va rebutjar perquè considera que no hi havia indicis suficients per fer-ho. Tot i això, l'Audiència de Palma, en un dels seus escrits, deixava entreveure que hagués cabut aquesta possibilitat ja que l'argument de la sala valenciana "no va ser terminant, ni va deixar definitivament tancada o jutjada la qüestió". En tot cas, Barberá sí que haurà de declarar en el judici en haver estat reclamada la seva compareixença com a testimoni.
Indirectament relacionada amb aquest cas, per vincle conjugal, Barberá va veure com resultava tacada la seva campanya quan les gravacions es van fer públiques, dins del 'cas Imelsa', a María José Alcón, candidata número 16 de la seva llista electoral i dona de Grau. Alcón va renunciar el 8 de maig a formar part de la llista després d'haver estat suspesa cautelarment de militància del partit. No va ser fins a una setmana després quan va ser cessada formalment com a assessora de la llavors alcaldessa.
DE BOSSES DE LOEWE
Una mica més allunyats en la distància temporal, l'oposició va centrar el focus de les seves crítiques en regals que hauria rebut l'alcaldessa -bosses en concret-- per part de l'empresa Emarsa, de la trama Gürtel -arran d'una conversa gravada a Álvaro Pérez 'El Bigotis'-- o de Fira València. Tots aquests casos estan sota investigació en diferents processos. Tot i això, en el seu moment, la Fiscalia va arxivar la denúncia presentada per Compromís perquè el Ministeri Públic investigués si les bosses que va poder rebre Barberá de la 'trama Gürtel' eren per la seva condició de primera edil.
"Sóc aquí a Louis Vuitton perquè hi ha una cosa que no havíem pensat. Portem quatre anys aquí regalant a l'alcaldessa i aquest any no deixaré de regalar-li alguna cosa. Després no ens dóna res. No serveix de res, però tampoc molesta. Vaig a comprar una bossa de la col·lecció nova...", descrivia 'El Bigotis'.
De la mateixa manera, en el 'cas Emarsa', l'empresa que va gestionar el depurat de Pinedo on es va produir un forat econòmic de 28 milions d'euros, va esquitxar l'exalcaldessa quan la secretària de l'exgerent Esteban Cuesta --que va ser alcalde pedani 'popular' de Benimàmet-- va declarar que li va portar dues bosses de Loewe pagades per la mercantil.
"Tots els polítics i funcionaris d'aquest país, inclosos els mitjans de comunicació, han rebut regals i ja està bé d'hipocresia". "Jo he rebut regals de mitjans de comunicació per Nadal, perquè aquest és un costum normal i habitual en aquesta societat", va justificar l'alcaldessa, qui va considerar que una bossa de Louis Vuitton li sembla un regal "habitual", tot i que també va dir que hi ha obsequis "més cars". L'oposició va criticar el gest i va reclamar la "responsabilitat" de Barberá per "aclarir el saqueig de diners" dels valencians en la gestió de la depuradora.
42.000 EUROS EN FACTURES
Tot i això, de totes les polèmiques, la que més mal polític li pot haver fet és el conegut a començament de la campanya electoral, en fer-se públic que la Fiscalia investigarà les despeses de l'equip de Govern de Barberá entre juny del 2011 i setembre del 2014 i revelades per Compromís a 'Ritaleaks'.
Es tracta d'un total de 466 factures, que pujen a un total de 278.000 euros en despeses de representació d'Alcaldia. En el cas de Barberá, l'import atribuït ascendeix a prop de 42.000 euros, en concepte de bitllets d'avió, hotels, cotxes, trens i restaurants. Són en total 89 rebuts de despeses aprovades entre juny del 2011 i setembre del 2014.
Queda també pendent la investigació de la Fiscalia sobre sobrecostos a la Fira València. En aquest cas, l'oposició ha acusat Barberá, presidenta del patronat, de ser incapaç de "vigilar" el seu funcionament i evitar un "greu dany" a una institució "estratègica per a l'economia de la ciutat".
De fet, segons declaracions realitzades al seu moment pel secretari general del PSPV i candidat a la Presidència de la Generalitat, Ximo Puig, Rita Barberá, és la "clau de volta del que ha estat la corrupció a València ciutat: Emarsa, Fira València i Nóos" i la "responsable política" a la capital valenciana.
'EL CALORET FALLER'
Una altra polèmica més "festiva" protagonitzada per Barberá va ser el seu discurs en valencià a la Crida Fallera del 2015, quan va utilitzar un terme, 'caloret', que ha acabat incorporant-se a la parla col·loquial del Cap i Casal i que ha aconseguit tenir la seva pròpia melodia per ser ballada en revetlles i festes populars.
Després d'una pluja de crítiques a la imatge oferta per l'alcaldessa en un acte tan singular, Barberá va començar demanant "disculpes" al món faller i "perdó" als seus companys per l'ús que va fer del valencià i es va justificar en el fet de quedar-se "en blanc" tot i tenir un discurs "treballat". D'aquí va passar a qualificar d'"exagerada i desproporcionada" la polèmica sorgida i a defensar que 'caloret' és una paraula que "existeix".
Finalment va fer de l'error virtut, fins al punt que membres de la corporació municipal i assessors del PP van lluir xapes amb el lema 'I Love Caloret faller' a la primera mascletà.
