Argumenta que les vises no tenien "suport o justificació contractual" i que no es practicava "la retenció oportuna"
MADRID, 3 jul. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional ha reobert la causa que seguia contra l'excap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, i 11 exdirectius més que van utilitzar les 'targetes black' de Caja Madrid, perquè considera que "com a mínim en aquest moment" no es pot establir que aquestes despeses "formessin part de la seva retribució fixa", com ha considerat el jutge instructor, Fernando Andreu.
Així consta en una sentència dictada aquest divendres per la Secció Tercera de la Sala penal, en què admet un recurs presentat per Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), que exerceix l'acusació popular en el procediment, i revoca la sentència d'arxivament dictada el passat 5 de maig pel magistrat, que considera "precipitat".
El tribunal destaca que les 'targetes black', amb què aquests 12 exdirectius van gastar 3,4 milions d'euros, "no tenien suport o justificació contractual" i que l'entitat no practicava "la retenció oportuna", com s'hauria fet si s'hagués tractat de "verdaderes remuneracions". Aquestes percepcions tampoc no tenien "reflex en les nòmines ni en les certificacions de retencions dels exdirectius".
Els magistrats Alfonso Guevara (president), Carmen Lamela (ponent) i Antonio Díaz Delgado també indiquen que el fet que alguns directius disposessin de dues targetes, una d'elles per a despeses de representació, no demostra que la segona fos per rebre un complement salarial. A això hi afegeixen que la circumstància que uns van tenir pin i altres, no, "posa en dubte la llibertat de disposició com si es tractés d'una simple retribució".
EXDIRECTIUS UN ALTRE COP IMPUTATS
Així, a més de Spottorno (que va gastar 223.900 euros), tornen a tenir la condició d'imputats en el procediment l'exdirector general de Caja Madrid i número dos de Miguel Blesa, Matías Amat (429.000); l'exsecretari general del Consell d'Administració Enrique de la Torre (304.000); i l'exdirector de Sistemes i Organització de Caja Madrid Ricardo Morado (que va gastar 443.000 euros).
També es reobre la investigació per a l'exdirector general de Banca Comercial Ramón Ferráz Ricarte (390.000); l'exdirector de Banca Comercial i exconseller delegat de la Corporació Caja Madrid Mariano Pérez Claver (354.100) i l'exdirector de Comunicació Juan Manuel Astorqui (287.000).
Completen aquesta relació l'exdirector gerent de l'Obra Social Caja Madrid Carlos María Martínez (271.900); l'exdirectora d'Auditoria Interna i exdirectora gerent de l'Obra Social Carmen Contreras (277.000); el director de la Banca de Negocis Carlos Vela García (246.000); l'exdirector de Riscos Ramón Martínez Vilches (99.000) i l'exdirector del Gabinet del President i exdirector de Gestió d'Actius Luis Gabarda Durán (134.800 euros).
12 ARGUMENTS CONTRA ANDREU
El tribunal esgrimeix en la seva resolució un total de 12 arguments a partir d'informes i declaracions que formen part de la instrucció per desbaratar la tesi del jutge Andreu que les despeses en les vises opaques no formaven part de la retribució salarial dels exdirectius.
Així, recorda que no existia cap acord dels òrgans directius de l'entitat que avalés l'emissió i lliurament de les targetes, per la qual cosa les targetes no tenien "cap tipus de base legal ni contractual". A això cal afegir que les partides destinades a aquestes despeses "tampoc no es comptabilitzaven de manera adequada", ja que es carregaven en els comptes de "despeses d'òrgans de govern" i "tractament administratiu" en lloc de les de retribucions.
La Secció Tercera també assenyala que les despeses que es van fer amb les vises opaques "no eren declarades pels perceptors" i que, si així es pretenien augmentar les retribucions dels directius, el lògic és que s'haguessin elevat "directament".
Després de recordar que l'exconseller delegat de Bankia Francisco Verdú va rebutjar tenir una targeta d'aquestes característiques pel seu "ofici bancari", els magistrats recorden que aquest "mateix ofici" el tenien la resta de directius, que havien de "conèixer que l'ús de les targetes no estava previst ni en els seus contractes ni en les seves nòmines".
El tribunal, que també apunta que consellers com el dirigent d'UGT Miguel Ángel Abejón van reconèixer que les úniques retribucions que percebien eren les dietes que cobraven per anar a reunions, afegeix que alguns usuaris no arribaven al límit de saldo que tenien a les seves vises, "la qual cosa no té sentit si els corresponien a un complement salarial fix".
Als magistrats tampoc no els sembla "lògic" que les suposades retribucions de les 'targetes black' es fessin "de manera diferenciada" de la resta o que el càlcul d'una part del salari "es deixés a l'arbitri" del president de l'entitat, Miguel Blesa, que "cada any podia elevar-lo o disminuir-lo sense cap tipus de justificació".
Andreu va imputar el gener 79 antics membres del consell d'administració i exdirectius de Caja Madrid, integrada des del 2011 a Bankia, per l'ús que van fer de les 'targetes black', en què es van carregar despeses personals per valor de 15,5 milions d'euros entre el 1999 i el 2012.
El jutge va interrogar el febrer 27 exmembres del Consell d'Administració i el març 37 exdirectius més. En la causa també hi ha imputats els expresidents de Caja Madrid, Miguel Blesa i Rodrigo Rato, i l'exdirector financer de l'entitat, Ildefonso Sánchez Barcoj.
