El tribunal demana un nou càlcul per determinar la data en què Pakito, Santi Potros i dos etarres més sortiran de presó
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
L'Audiència Nacional ha acordat la reducció del temps d'estada a la presó dels històrics presos etarres Francisco Múgica Garmendia, 'Pakito'; Santiago Arrospide Sarasola, 'Santi Potros'; Rafael Caride Simón i Alberto Plazaola Anduaga, en descomptar de les seves condemnes les penes que van complir a presons franceses, mentre que ha rebutjat aplicar la mateixa mesura per al també terrorista Iñaki Bilbao.
La Secció Primera de la sala penal ha sol·licitat en quatre actes a la Fiscalia de l'Audiència Nacional que realitzi un nou càlcul de les penes d'aquests quatre presos i determini la seva nova data de llicenciament tenint en compte els seus períodes de reclusió a França, mentre que la Segona ha adoptat la decisió contrària i ha rebutjat la petició de la defensa de Bilbao, expulsat de la banda per insistir en la lluita armada.
Les decisions contradictòries es produeixen després que divendres passat el ple acordés que fossin cadascuna de les Seccions les que decidissin sobre l'acumulació de condemnes complertes a països de la Unió Europea, en aplicació d'una Decisió Marc del Consell d'Europa del 2008 incorporada el novembre a la legislació espanyola.
Les dues Seccions coincideixen que la Llei Orgànica 7/2014 sobre consideració de resolucions judicials penals a la Unió Europea no és encara "dret vigent" perquè, tot i que va ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el passat 13 de novembre, encara no ha "entrat en vigor", ja que s'establia un període de 20 dies que es compleix aquest dimecres.
"EL MATEIX VALOR QUE EL TRIBUNAL NACIONAL"
Els actes de la Secció Primera, que acullen els recursos plantejats per les defenses de Pakito, Santi Potros, Caride Simón i Plazaola, assenyalen que la Decisió Marc té l'objectiu que els Estats "reconeguin durant el procés, inclosa la fase d'execució d'una pena i l'assenyalament del límit de compliment, les sentències condemnatòries anteriors dictades contra la mateixa persona en un altre Estat per atorgar-li el mateix valor que tinguessin si haguessin estat pronunciades per un tribunal nacional".
Aquesta interpretació, que va ser feta el març passat pel Tribunal Suprem quan va revisar la condemna que s'havia imposat a l'etarra José Luis Urrusolo Sistiaga, té el criteri en contra de la Fiscalia, que ha sostingut que l'article 988 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECRIM) no permet que "s'acumulin sentències de les jurisdiccions d'altres Estats".
Per a la Secció Primera, tot i això, la tesi del fiscal suposa "una interpretació anacrònica de la norma que qüestiona els principis bàsics del dret europeu", de manera que el Suprem va actuar conforme a la Decisió Marc, que "obliga a considerar i tenir en compte les sentències de condemna dels altres Estats membre".
LA NORMA NO ESTÀ INCORPORADA
Tot i això, la sentència de la Secció Segona --que té el vot particular del magistrat José Ricardo de Prada, més pròxim a la tesi dels jutges de la Secció Primera-- destaca, en consonància amb el criteri de la Fiscalia, "l'absència d'efecte directe de les Decisions Marc no transposades al Dret intern".
De la mateixa manera, apunten que la Disposició Addicional Única de la Llei 7/2014 estableix que "en cap cas seran tingudes en compte" per a la seva aplicació "les condemnes dictades per un tribunal d'un Estat membre de la Unió Europea amb anterior al 15 d'agost del 2010".
Després d'apuntar que l'acumulació de penes no ha de ser "automàtica", el tribunal assenyala que el 2002 el Suprem va rebutjar una acumulació de penes per referir-se a fets delictius "diferents" comesos a "territoris sotmesos a sobiranies estatals diferents". En el cas de Bilbao, assenyalen també que les seves condemnes a França no es poden acumular a les dictades a Espanya perquè existeix "un desfasament cronològic" i "allunyament temporal" que impossibilita la connexitat de delictes que exigia la jurisprudència per acumular les penes.
L'etarra penedida Carmen Guisasola va ser la primera beneficiada per la nova norma. Va abandonar la presó de Zaballa aquest dilluns després que la Secció Tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional aprovés el seu llicenciament definitiu després d'aplicar-se-li el descompte d'una pena de 10 anys complerta a França.
El ple va mantenir divendres un extens debat amb dues actituds contràries i es va inclinar, per votació de la majoria, per aquest procediment d'estudi dels recursos. Si les decisions dels tribunals individuals són contradictòries, el Suprem s'encarregarà de fixar criteri, segons fonts jurídiques.
CONTINGUT DE LA LLEI
La Llei Orgànica 7/2014 assegura en el seu article 14 que les condemnes anteriors fermes dictades a altres estats membre contra la mateixa persona per diferents fets tindran, amb motiu d'un nou procés penal, els mateixos efectes jurídics que haguessin correspost a tal condemna si hagués estat dictada a Espanya.
Tot i això, estableix que les condemnes fermes dictades a altres estats membre no tindran cap efecte, ni tampoc podran provocar la seva revocació o revisió sobre les sentències fermes dictades amb anterioritat a aquelles pels jutges o tribunals espanyols, ni sobre les resolucions adoptades per a la seva execució.
Tampoc tindran efecte sobre les sentències de condemna que s'imposin en processos posteriors seguits a Espanya per delictes comesos abans que s'hagués dictat sentència de condemna pels tribunals de l'altre Estat membre.
