MADRID, 13 jul. (EUROPA PRESS) -
La sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional (AN) ha estimat parcialment els recursos de dos dels tres condemnats pels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils (Tarragona), i ha rebaixat deu anys, fins als 43 i els 36, la pena de presó a Houli Chemlal i Driss Oukabir, respectivament, perquè considera que no tenien una veritable intenció d'atemptar amb la segona explosió a Alcanar (Tarragona).
El 27 de maig del 2021, l'AN va condemnar Chemlal i Oukabir a 53 anys i 6 mesos i a 46 anys de presó, respectivament, per pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius de caràcter terrorista; i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. El tercer acusat, Saïd ben Iazza, va ser condemnat a 8 anys de presó per col·laboració amb organització terrorista.
Ara, la sala d'apel·lació ha ratificat els aspectes fonamentals de la sentència però ha estimat parcialment els recursos de Chemlal i Oukabir per una qüestió tècnica, amb la qual cosa fixa les penes en 43 i 36 anys, mentre que la del tercer condemnat es manté en 8 anys. Cal recordar que els magistrats ja van establir el límit de compliment màxim en 20 anys de presó.
Els jutges donen per bons els fets provats en la primera sentència, això és, descarten condemnar els tres acusats pels 16 assassinats que van cometre la resta de membres de la cèl·lula gihadista a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, tal com demanaven les acusacions, perquè insisteixen que Chemlal, Oukabir i Ben Iazza no coneixien ni van participar en aquestes accions terroristes.
La sala creu que s'ha d'aplicar un concurs ideal entre el delicte d'estralls imprudents i les lesions efectivament produïdes perquè estima que els recurrents no tenien intenció d'atemptar contra la integritat física dels veïns, policies, bombers i operaris que treballaven en les tasques de desenrunament i recerca d'indicis a Alcanar, per la qual cosa s'ha d'imposar la pena pel delicte més greu en la meitat superior.
"Aquesta absència de dol, ni tan sols eventual, provoca que no puguin ser sancionats per les lesions produïdes als 29 afectats, amb la qual cosa ens trobem davant un concurs ideal i la pena a imposar és la corresponent al delicte més greu, els estralls imprudents, en la meitat superior", que es concreta en quatre anys de presó, el grau màxim, "atesa la summa gravetat de la imprudència comesa", detalla.
