Els magistrats tenen "seriosos dubtes" sobre si la llei d'amnistia contravé el dret comunitari
MADRID, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
L'Audincia Nacional ha acordat preguntar a les parts personades en la causa dels CDR si escau presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la possible aplicació de la Llei d'Amnistia davant els dubtes dels magistrats que aquesta norma pugui contravenir "greument" el dret comunitari i que pugui suposar "una infracció palesa" del mateix.
En una interlocutria, recollida per Europa Press, els magistrats, sense entrar en el fons de l'assumpte i responent a una qüestió de previ pronunciament, expliquen que en la causa dels CDR s'investiguen fets que les acusacions han tipificat com a 12 delictes de pertinena a organització terrorista, 8 de tinncia, dipsit, així com fabricació de substncia o aparells explosius i inflamables de carcter terrorista i altres 8 d'estralls de carcter terrorista en grau de temptativa.
Va ser al novembre del 2023 quan la Sala penal de l'Audincia Nacional va confirmar la conclusió de sumari acordada pel jutge instructor Manuel García Castellón i va obrir judici oral contra els 12 membres dels denominats CDR processats per pertinena a organització terrorista.
Els magistrats de la Secció Tercera avalaven així la decisió adoptada el passat octubre del 2023 per García Castellón contra els presumptes membres d'un nucli radical dels CDR que estaven disposats a fer servir la violncia per assolir la independncia de Catalunya.
La Fiscalia va demanar serue en la banqueta a Eduard Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado per delictes de pertinena a organització terrorista; tinncia, dipsit o fabricació d'explosius; i estralls, aquest últim en grau de temptativa.
Respecte als altres processaments, el Ministeri Fiscal va assenyalar a Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero únicament pel delicte de pertinena a organització terrorista.
Segons la investigació judicial, aquest grup formava dins dels CDR el denominat Equip de Resposta Tctica (ERT), una cllula integrada per un nucli radicalitzat composat per individus procedents de diferents CDR.
La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar en el si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la mxima confiana que es mostressin totalment entregats a "la causa" per encarregar-los les accions més sensibles.
