Andreu i Pedraz sol·liciten les mocions aprovades per si de cas podrien constituir els delictes de rebel·lió o sedició
MADRID, 2 des. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional investiga els Ajuntaments de la Seu d'Urgell (Lleida) i Celrà (Girona) per determinar si els membres dels seus respectius plens van poder cometre els delictes de rebel·lió o sedició quan van aprovar una moció de suport a la resolució independentista del Parlament suspesa pel Tribunal Constitucional, van informar fonts jurídiques.
Els magistrats Fernando Andreu i Santiago Pedraz, respectivament, han incoat diligències prèvies d'investigació a instàncies de la Fiscalia de l'Audiència Nacional i han reclamat a les dues corporacions les resolucions que van aprovar i l'expedient administratiu corresponent d'aquestes.
El Ministeri Públic va defensar la competència de l'Audiència Nacional per investigar aquests fets, ja que té entre les seves facultats la persecució dels delictes contra la forma de Govern, en els quals s'emmarcarien els delictes de rebel·lió i sedició.
En una interlocutòria dictada el passat 30 de novembre, a què ha tingut accés Europa Press, el jutge Pedraz reclama a l'Ajuntament de Celrà la resolució adoptada pel ple, els informes que van elaborar el secretari i l'interventor de la Corporació i la documentació disponible sobre aquests fets.
En la mateixa línia, segons fonts jurídiques, el magistrat Fernando Andreu es va dirigir a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per reclamar-li la moció aprovada pel ple i l'expedient complet d'aquesta resolució.
INFORMES ALS MOSSOS
El dia 5 de novembre el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, va dictar una ordre en la qual sol·licitava a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, inclosos els Mossos d'Esquadra, que l'informessin de tots els delictes que poguessin cometre's si el TC "invalidés i deixés sense efecte" la resolució aprovada el 9-N pel Parlament català.
Segons Zaragoza, l'execució del "mandat il·legal" aprovat pel Parlament podria ser constitutiva de delictes contra la forma de Govern (sedició i rebel·lió) i contra Alts Organismes de l'Estat, que són competència d'aquest tribunal, així com d'altres com prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions i ús indegut de fons públics, que assumiria per connexió amb els anteriors.
L'ordre, enviada als comandaments dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, entre d'altres, recordava que l'Audiència Nacional no és competent per perseguir aforats (diputats del Parlament, president i membres del Govern català) però sí per investigar l'actuació d'"autoritats, funcionaris o particulars" que participin en aquestes accions.
L'escrit destacava la "il·legalitat" de la resolució parlamentària que acordi "iniciar el procés d'independència del territori autonòmic català, tant en el fons com en les vies utilitzades, i en conseqüència tot el procés posterior que seguís a la mateixa quedaria certificada quan el Tribunal Constitucional invalidés i deixés sense efecte la resolució en qüestió per greu trencament de la Constitució".
El delicte de rebel·lió, castigat amb penes de 25 a 30 anys, tipifica "l'aixecament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional".
El de sedició, penat amb 10 a 15 anys de presó, persegueix "l'aixecament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials".
