El tribunal també escoltarà el criteri de la Fiscalia
MADRID, 23 juny (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional (AN) celebrarà aquest dijous la vista en la qual estudiarà la petició de suspendre el judici per la llei d'amnistia dels 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per pertinença a organització terrorista.
Els processaments en la causa es podrien acollir a la llei d'amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats. Va ser el passat 1 d'abril quan estava previst que se celebrés aquesta vista, que va haver de ser ajornada atès que un dels lletrats, el d'Alexis Codina, no hi podia assistir per estar de baixa mèdica i no podia, per tant, pronunciar-se sobre aquest assumpte.
La decisió del tribunal de posposar aquesta vista va arribar en contra del criteri del fiscal de l'Audiència Nacional Vicente González Mota, que és qui va assumir aquesta causa després que marxés Miguel Ángel Carballo a la Fiscalia Provincial de Ciudad Real.
No obstant això, abans d'aquesta suspensió, les defenses van poder fixar posicions davant la sala penal en aquest acte denominat de previ pronunciament i que és un pas previ a la celebració del judici per dilucidar determinades qüestions plantejades per les parts.
Un dels lletrats, Xavier Monge, va explicar, en el seu torn, que l'Audiència Nacional havia de "paralitzar" el procediment a l'espera --en aquell moment-- de veure què passava amb la llei d'amnistia.
ENTREGATS A "LA CAUSA"
Va ser el novembre del 2023 quan la sala penal de l'Audiència Nacional va confirmar la conclusió de sumari acordada pel jutge instructor Manuel García Castellón i va obrir judici oral contra els 12 membres dels denominats Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per pertinença a organització terrorista.
Els magistrats de la Secció Tercera avalaven així la decisió adoptada el passat octubre del 2023 per García Castellón contra els presumptes membres d'un nucli radical dels CDR que estaven disposats a fer servir la violència per aconseguir la independència de Catalunya.
La Fiscalia va demanar asseure a la banqueta Eduard Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado per delictes de pertinença a organització terrorista; tinència, dipòsit o fabricació d'explosius; i estralls, aquest últim en grau de temptativa.
Respecte als altres processaments, el Ministeri Fiscal va assenyalar Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero únicament pel delicte de pertinença a organització terrorista.
Segons la investigació judicial, aquest grup formava dins dels CDR el denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.
La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar, en el si dels CDR, amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostressin totalment entregats a "la causa" per encarregar-los les accions més sensibles.
