MADRID, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
La Sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la competència d'aquest òrgan judicial per investigar pel delicte de sedició els incidents que van tenir lloc el 20 i 21 de setembre a Barcelona durant els registres ordenats contra membres del Govern català que preparaven el referèndum il·legal, ja que es tracta de fets que cercaven atemptar contra l'actual forma de Govern i declarar la independència de Catalunya.
La interlocutòria --que compta amb un vot particular del magistrat José Ricardo de Prada-- recull que la competència correspon a l'Audiència Nacional perquè el delicte de sedició en aquest cas concret "s'emmarca en un programa insurreccional per canviar l'organització de l'Estat", tal com va exposar la magistrada instructora de la causa, Carmen Lamela, quan va admetre a tràmit la querella interposada per la Fiscalia.
Per tant desestima els recursos interposats pels líders d'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, que van al·legar que la seva participació a les mobilitzacions no anava encaminada a "canviar la forma de Govern" sinó que es tractava d'una "mera protesta ciutadana" com a conseqüència de les detencions i registres i per tant la competència seria d'un jutjat d'instrucció de Barcelona en tractar-se d'un possible delicte d'ordre públic.
La Sala respon que els acusats "pretenen fer creure per minimitzar les conseqüències del seu comportament" que es va tractar d'un fet aïllat; no obstant això el contingut dels missatges transmesos pels líders sobiranistes --a la presó incondicional des del passat 16 d'octubre per aquests fets-- cridant la mobilització permanent" i presentant-se com a interlocutors dels alçats davant de la comitiva judicial desmenteixen aquesta versió "rotundament", al·leguen els magistrats.
"Pocs dubtes podem tenir que els fets investigats no constitueixen un fet aïllat, sinó que responen una estratègia dissenyada pels màxims responsables institucionals del Govern i el Parlament català, de connivència amb els dirigents dels moviments i col·lectius de la societat civil com ANC i Òmnium per a subvertir greument l'ordre constitucional", resa a la interlocutòria sobre aquests fets pels quals també estan investigats el deposat major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.
DELICTES CONTRA LA FORMA DE GOVERN
Els magistrats de la Secció Segona de la Sala penal exposen que el terme "delictes contra la forma de Govern" remet a les conductes que suposin una ofensa contra la forma de Govern "incloent aquells actes dirigits a declarar la independència d'una part del territori nacional o a proclamar la República catalana".
I a més recorden que quan es crea l'Audiència Nacional el 1977, entre el catàleg de delictes que se li reconeix es troben aquells que atempten contra els alts organismes de la nació i la forma de Govern.
Els magistrats també es remeten a l'acte del Tribunal Suprem del passat 31 d'octubre pel qual admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra els sis membres de la Mesa del Parlament, entre ells la presidenta Carme Forcadell, en la qual no es descarta "l'existència d'una actuació executada fora d'Espanya dirigida a fer realitat el designi independentista".
COMPTES BANCARIS D'ANC I ÒMNIUM
La Sala ha desestimat també en dues interlocutòries els recursos interposats per Cuixart (Òmnium) contra la decisió de la jutgessa Lamela de reclamar determinada informació financera sobre els comptes bancaris de les dues entitats sobiranistes i d'accedir a la base de l'Agència Tributària per obtenir dades relatives a l'exercici del 2016.
Els magistrats entenen que aquestes diligències no causen indefensió i que el coneixement d'aquestes dades pot contribuir a esclarir els fets investigats, els quals no es limiten exclusivament als dies 20 i 21 de setembre, sinó que s'amplien als dies posteriors que van precedir la celebració del referèndum il·legal de el 1 d'octubre, segons matisen.
Les defenses de Sànchez i Cuixart ja van recórrer a la pròpia magistrada aquesta interlocutòria a la qual va autoritzar aquestes diligències, que va ser desestimat. Ara són els magistrats de la Secció Segona de la Sala penal els quals confirmen l'acordat i asseguren que es tracta d'una decisió "prudent", ja que no és només una mesura cautelar sinó una que s'engloben en el marc d'una investigació.
