Argumenta que vol causar-los les "mínimes molèsties"
MADRID, 3 Mar. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional (AN) ha acceptat que el president de la Generalitat, Artur Mas declari per videoconferència en el judici pel setge del Parlament.
Així mateix ho ha dictat per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i els consellers Ramón Espadaler i Santi Vila, que ho faran des del seu despatx oficial en el judici contra els 20 manifestants acusats del setge a la Cambra catalana, que es va produir el 15 de juny del 2011.
En una sentència dictada aquest dilluns, la Secció Primera de la sala penal ha rebutjat la petició de la Fiscalia, que va sol·licitar que compareguessin en persona a la seu del tribunal, i ha admès que ho facin a distància per causar-los "les mínimes molèsties" en el desenvolupament de les seves obligacions amb la Justícia.
Amb el mateix criteri el tribunal accepta que els altres 31 testimonis, entre els quals hi ha la delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, i 30 diputats en el moment dels fets, declarin per videoconferència des de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
"PÈRDUA DE JORNADES DE TREBALL"
Els magistrats Fernando Grande-Marlaska, Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez sostenen en una sentència que "la utilitat que aporta l'ús de videoconferència és notòria".
"Obligar a comparèixer personalment desenes de testimonis (...) implica el desplaçament fins a Madrid, i una vegada a la capital, fins a San Fernando de Henares, amb la consegüent pèrdua de jornades de treball i el perjudici per als serveis en els quals es desenvolupen", argumenten.
Amb la videoconferència també s'eviten despeses de desplaçament i dietes, segons apunta la sentència de l'Audiència Nacional, que afegeix que aquest sistema de comunicació "permet dotar de més eficàcia el desenvolupament del judici i fa més còmode el contacte de ciutadans i persones amb l'administració de justícia".
El tribunal, tot i això, rebutja que els testimonis declarin per escrit perquè aquest privilegi "contradiu les regles bàsiques d'oralitat i inmediació que disciplinen el judici penal amb garanties".
ARGUMENTS DEL FISCAL
La Fisalia de l'Audiència Nacional ha demanat la compareixença dels testimonis a la sala de vistes argumentant que, segons la llei, el "privilegi" per declarar per escrit desapareix quan es tracta de declarar davant del judici oral, que es desenvoluparà entre els dies 31 de març i 3 d'abril.
L'acusació pública demana a la Secció Primera de la Sala de Penal cinc anys i mig de presó als 20 manifestants per un delicte contra altes institucions de l'Estat i un altre d'atemptat contra l'autoritat, perquè considera que van provocar "un fundat temor en la seguretat" dels diputats que intentaven accedir a la Cambra. A més, reclama que a cadascun d'ells se'ls imposi una multa de 7.500 euros.
La fiscal Teresa Sandoval va sol·licitar la compareixença com a testimonis en el judici dels llavors diputats Antoni Fernández, Montserrat Tura, Joan Boada, Gerard Maria Figueras, Josep Maria Llop, Jordi Turull, Alfons López Tena, Ernest Maragall, Ana Isabel Marcos, Salvador Milà i Santi Vila.
Apuntava en el seu escrit provisional de conclusions que els diputats van ser envoltats i increpats per grups de persones que "els impedien l'accés al Parlament mitjançant empentes, cops, llançament d'objectes i insults".
Els acusats, que van tenir una activa intervenció en aquests fets, segons la fiscal, van desenvolupar "comportaments i actituds violentes i intimidatòries que tenien per objecte impedir l'assistència dels diputats a la sessió plenària", que ha començat amb un retard d'11 minuts i amb la presència únicament de 70 dels 135 diputats.
