Considera que no ha quedat acreditat que les societats fossin instrumentals i estiguessin blanquejant diners d'origen illícit
MADRID, 24 abr. (EUROPA PRESS) -
La Secció Primera de la Sala Penal de l'Audincia Nacional ha absolt l'expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell, el seu soci Joan Besolí i les altres quatre persones acusades de delictes de blanqueig en considerar que les proves no són concloents i davant del dubte, resolen a favor dels processats. Tots dos van passar 22 mesos en presó provisional acusats de conformar una estructura estable amb la qual haurien 'rentat' prop de 20 milions d'euros.
El judici va arrencar el passat 25 de febrer, quan la defensa de Rosell i Besolí, exercida pel despatx de Pau Molins, va sollicitar la seva posada en llibertat provisional, que es va materialitzar després de les seves respectives declaracions, el 28 de febrer, prop de complir dos anys de presó preventiva pel risc de fugida que segons el parer de l'Audincia Nacional, suposaven tant la influncia de l'expresident del Bara com la possible existncia de capitals ocults a l'estranger.
La Fiscalia a més, que inicialment demanava 11 anys de presó per a Rosell i 59 milions d'euros de multa, va rebaixar durant el procediment la seva sollicitud i va reclamar que fos condemnat a sis anys de presó per blanqueig de capitals i grup criminal. Per a Besolí, la rebaixa va ser de deu a cinc anys de pena, mentre que per a la resta dels acusats, la dona de Rosell, Marta Pineda, i els seus socis Andrés Ramos, José Colomer i Sahe Ohannessian, va quedar entre un any i mig i un any i 11 mesos.
Ara, en una sentncia de la qual ha estat ponent el magistrat Ángel Hurtado, tots han estat absolts pel principi 'in dubio pro reo'", és a dir, que la defensa ha aconseguit sembrar el dubte sobre les proves de l'acusació en relació a les tres operacions mercantils objecte de la querella, i el tribunal, existint aquest dubte, no pot condemnar els acusats.
"IN DUBIO PRO REO"
Es refereix a les dues operacions sospitoses d'haver estat utilitzades per Rosell i els seus socis i familiars per blanquejar diners fruit de comissions del president de la Federació Brasilera de Futbol, la venda de drets d'emissió d'una trentena de partits amistosos de la Selecció del Brasil i el patrocini de l'equip a crrec d'una marca esportiva, per també a la venda de BSM, una empresa de l'expresident del Bara que Fiscalia sospitava que podia ser simulada.
"Ens queden, si més no, dubtes, tant en relació amb la illegalitat de les comissions (suborn) com respecte a les sospites sobre les diferents societats, dubtes que en aplicació del principi in dubio pro reo, insistim, han de ser resoltes en favor de l'absolució", concreta la sentncia en aquesta línia.
El Tribunal avala no obstant aix, la investigació que es va fer del cas, perqu recorda que va comenar després d'una comissió rogatria dels Estats Units per una investigació de la Fiscalia de Nova York sobre la participació de diversos funcionaris de la Fifa en activitats delictives i que a Espanya, va estar a crrec de la UCO i la Udef.
NO DONA PER PROVAT EL BLANQUEIG
No obstant aix, recorda que és en el judici oral on es confronta la prova i en aquest cas, han sorgit aquests dubtes, perqu després d'analitzar el que han exposat les parts, la sala no descarta que el que per a l'acusació van ser comissions illegals "poguessin ser retribucions per a activitats de negoci no reprotxables penalment".
"I que el que la primera consideri societats instrumentals, utilitzades amb finalitat d'ocultar diners, tampoc no descartem que tinguin una activitat real i una traabilitat dels diners que hi circula, que pot respondre a aquesta activitat", afegeix el tribunal.
Al seu parer, "no es pot donar per provat que els moviments de fons entre les diferents societats o empreses que es considera sospitoses per l'acusació siguin per emmascarar la illícita activitat de blanquejar uns diners".
Explica a més que perqu existeixi un delicte de blanqueig, ha d'existir un delicte precedent que origini aquests diners bruts i en aquest cas, no ha quedat acreditat. A més, ats que hauria passat al Brasil, seria "fonamental determinar si concorre el requisit de la doble incriminació, és a dir, que els fets objecte d'enjudiciament siguin delicte en la legislació espanyola i la brasilera", cosa que la defensa va posar en dubte al llarg de tot el judici oral.
