Marcos Villaoslada - Europa Press
MADRID, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
La inclusió de l'amnistia en la Constitució espanyola es va rebutjar diverses vegades durant l'elaboració de la Carta Magna, primer pels 'pares' de la Norma Fonamental i després en descartar dues esmenes que proposaven atorgar aquest poder a les Corts Generals.
Així consta en els documents que han transcendit del procés que va comenar després de les eleccions generals del 15 de juny del 1977 i la llei per a la reforma política i va culminar amb l'aprovació de la Constitució en el referndum celebrat el 6 de desembre del 1978.
Els primers treballs es van desenvolupar en la Comissió Constituent, que va encarregar l'avantprojecte a José Pedro Pérez-Llorca (Unió de Centre Democrtic, UCD), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (UCD), Gabriel Cisneros Laborda (UCD), Manuel Fraga Iribarne (Aliana Popular, AP), Gregorio Peces Barba (PSOE), Jordi Solé Tura (Partit Comunista) i Miquel Roca Junyent (Convergncia Democrtica de Catalunya, CDC).
Els ponents van acordar treballar amb "carcter confidencial", per la qual cosa "no existeix cap versió oficial publicada del contingut de les reunions", segons explica el Congrés dels Diputats al seu web. No obstant aix, la Revista de les Corts Generals va publicar en el seu segon número (1984) les actes d'aquests debats embrionaris, a les quals ha tingut accés Europa Press.
En la minuta referida a la sessió del 29 de setembre del 1977 es va abordar el títol referit a la Corona amb un text que en el llavors article 53.i) establia que "correspon, a més, al rei (...) exercir el dret de grcia de tota classe de penes conformement a les lleis". Malgrat que l'acta no detalla la discussió que es va produir, sí que recull que es va aprovar el precepte, per acordant "tornar a considerar el tema referent a l'amnistia en segona lectura".
El 3 de novembre d'aquell mateix any, la qüestió va tornar a sorgir de manera que "es continua la tasca sobre alguns punts relatius al Poder Judicial que havien quedat pendents d'estudi en la reunió anterior, i especialment pel que fa al nomenament del Fiscal del Tribunal Suprem dels Jurats i del rgim d'amnistia".
"Pel que fa a la matria de l'amnistia, s'acorda no constitucionalitzar aquest tema", van resoldre els set constituents, sense que les actes precisin el perqu.
LA PROPOSTA DEL PSOE I UCD
L'assumpte va quedar resolt fins que es va obrir el trmit d'esmenes a l'avantprojecte de la Constitució al Congrés dels Diputats, en el qual socialistes i UCD van tornar a plantejar-ho, si bé totes dues propostes van ser rebutjades.
El diputat socialista Raúl Morodo Leoncio va proposar una esmena segons la qual "les Corts Generals, que representaran el poble espanyol, exerceixen la potestat legislativa --sense perjudici del que es disposa en el títol VIII--, atorguen amnisties, controlen l'acció del Govern central i tenen les altres competncies que els atribueix la Constitució".
Per la seva banda, César Llorens Barges, d'UCD, va proposar "una limitació constitucional per als indults generals indiscriminats i per a les amnisties".
El parlamentari va explicar que aquesta proposta tenia l'"antecedent" en la Constitució de la República del 1931 i que es justificava "plenament" pels fets que van tenir lloc "durant el rgim que va seguir a la Guerra Civil".
En aquest sentit, va recordar que, "amb aquests indults, amb les més variades motivacions, proliferarien de tal manera que han constitut un trencament en l'administració de justícia d'imprevisibles conseqüncies per a l'exemplaritat, seguretat jurídica, interessos afectats i el sentir dels condemnats dins de la societat espanyola". "Malgrat que per diferents raons han proliferat també les amnisties amb plantejaments parcials i més efectes en general", va explicar.
Per aix, va proposar deixar la redacció d'aquest article (llavors 109) manifestant que "es prohibeixen els indults generals", que "els individuals seran concedits pel rei, previ informe del Tribunal Suprem i del Fiscal del Regne, en els casos i pel procediment que les lleis estableixin", i que "les amnisties només podran ser acordades pel Parlament".
"MOLTÍSSIM MENYS UNA AMNISTIA"
Rebutjades totes dues esmenes al Congrés dels Diputats, no va ser fins al debat plenari al Senat quan es va tornar a parlar de l'amnistia.
La va posar sobre la taula el senador d'Euzkadiko Ezkerra Juan María Bandrés Molet en exposar al ple la situació dels més de 10.000 presos que hi havia en aquell moment a les presons de l'Estat. Concretament, la de les "milers i milers de persones que veuen diriament arriscar la seva llibertat pel delicte de ser diferents i exercitar unes conductes socials i sexuals en les quals desenvolupen la seva prpia normalitat".
"Em refereixo als que estan amenaats per aquesta aclaparant llei de perillositat social, que espero que algun dia ens decidim a derogar o a reformar profundament", va aclarir.
"Jo no demano un indult. Em cuidaré molt de demanar aquí un indult i moltíssim menys una amnistia. Com podria demanar aix? Jo demano simplement que es reservi el dret, per un sol cop, a les Corts Generals a exercitar la possibilitat d'un indult que, estudiat serenament, es doni en les condicions i en la mesura que política, jurídica i socialment s'estimi convenient en aquest moment", demanava. Aquesta proposta va ser igualment rebutjada per 142 vots en contra, 8 a favor i 33 abstencions.
Finalment, el dret de grcia va quedar recollit en la Constitució en l'article 62.i), segons el qual "correspon al rei" exercir-lo "conformement a la llei, que no podr autoritzar indults generals".
Aquesta redacció és la que ha donat lloc a l'actual debat sobre l'encaix constitucional de l'amnistia que demanen Junts i ERC per investir Pedro Sánchez com a president del Govern central.
Segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press, per a la majoria de la doctrina el fet que l'amnistia no s'inclogués en la Constitució significa que no hi té cabuda, mentre que un corrent minoritari entén que en no fer-ne una prohibició expressa obre la porta al fet que s'atorgui.
