MADRID, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
L'amnistia que reclamen ERC i Junts per possibilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern central podria arribar a abastar la responsabilitat comptable pel procés d'uns 40 ex-alts crrecs catalans encausats en el Tribunal de Comptes (TCu) per les consultes independentistes del 9-N i l'1-O, una suma que podria superar els 10 milions d'euros.
Segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press, la hipottica llei d'amnistia podria cobrir no només les responsabilitats penals, sinó també les civils, administratives i comptables, la qual cosa suposaria perdonar també els fets analitzats en el TCu.
Els experts preguntats per Europa Press emfatitzen que, tot i que 'a priori' les lleis d'amnistia solen anar adreades als illícits penals, res no impedeix que s'ampli a altres infraccions, subratllant que tot dependr de com es redacti la norma jurídica, ja que ser la lletra petita la que determini quins fets es perdonen i amb quin abast.
La proposició de llei orgnica del 2021 d'ERC, Junts, PDeCat i la CUP fixava el punt de partida de l'amnistia l'1 de gener del 2013, quan va arrencar el procés que va derivar en la consulta independentista del 9 de novembre del 2014.
A més, deia expressament que les conductes perdonades serien "tots els actes d'intencionalitat política, sigui quin en sigui el resultat, tipificat com a delictes o com a conductes administrativament punibles", incloses "les sancions dictades o que puguin ser dictades pel Tribunal de Comptes".
En aquest sentit, els constitucionalistes apunten que la llei d'amnistia del 1977 marca un precedent en aquest sentit, ja que va amnistiar infraccions de tota índole, des de les penals fins a "administratives o governatives realitzades amb intencionalitat política", i fins i tot "les infraccions de naturalesa laboral i sindical".
Situats en aquest escenari, caldria distingir entre el procediment comptable pel 9-N, ja concls amb sentncia ferma, i el de l'1-O, el judici del qual est previst que comenci el prxim 17 de novembre.
EL 9-N
El 2018, el TCu va condemnar l'expresident catal Artur Mas i nou membres del seu antic Govern --Francesc Homs, Joana Ortega, Luis Beltrán, Josefina Valls, Irene Rigau, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovés, Jaume Domingo i Teresa Prohías-- a tornar a la Generalitat uns 4,9 milions d'euros per l'organització de la consulta independentista del 9-N. No obstant aix, a aquesta xifra se suma gairebé un milió més pels interessos reportats. En total, gairebé 6 milions d'euros.
Si bé el TCu va fixar que els 10 condemnats havien de fer front al pagament de manera conjunta i solidria, també va assenyalar com a principal responsable Mas, en determinar que hauria de respondre per tots en cas que els altres no complissin amb el reemborsament. No va ser fins el febrer del 2022 que l'rgan fiscalizador va aixecar l'embargament que pesava sobre béns de Mas i alguns exconsellers en considerar satisfet l'import més els interessos.
Fonts jurídiques consultades per l'agncia van precisar en el seu moment que, si bé al principi s'arriba als 3 milions grcies a les campanyes de solidaritat --motiu pel qual es van haver d'aportar els habitatges--, al llarg dels anys i fins el juliol del 2021 es van fer més aportacions monetries fins a arribar als més de 6 milions d'euros.
EL REFERNDUM
El segon procediment que es podria veure afectat en el TCu per una hipottica amnistia és el relatiu al desviament de fons públics per a les despeses de l'1-O i de l'acció exterior emmarcada en el procés, en qu figuren un total de 35 encausats --entre ells l'expresident Carles Puigdemont; el que va ser el 'número dos', Oriol Junqueras; i els seus exconsellers --als quals se'ls reclama, també de manera conjunta i solidria, fins a 5 milions d'euros--.
La sentncia amb la qual conclour el judici previst pel 17 de novembre estar determinada per les acusacions exercides per la Fiscalia i Societat Civil Catalana (SCC), les úniques presents en la causa.
La demanda del Ministeri Públic s'adreava inicialment contra 35 excrrecs per 3,4 milions d'euros, per posteriorment se'n van excloure alguns --com els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull-- i també se'ls va rebaixar la petició econmica fins als 3,1 milions d'euros. Per la seva banda, SCC s'adrea contra 11 antics membres del Govern als quals reclama 5 milions d'euros.
Fonts del TCu aclareixen que en total són 35 encausats els que no podran ser condemnats a una quantia superior al mxim del que se'ls demana, és a dir, els 5 milions recollits en la demanda de Societat Civil Catalana. Fins ara, l'rgan fiscalizador ha fixat fiances per un valor de 5,4 milions d'euros que ha cobert l'Institut Catal de Finances (ICF), per la qual cosa en aquest punt del procediment aquesta seria l'única quantitat a retornar en el marc d'una amnistia.
RESPONSABILITATS PENALS, CIVILS I COMPTABLES
Les fonts incideixen que caldr esperar a la literalitat de la llei d'amnistia per determinar fins a quin punt els líders independentistes es poden lliurar de les responsabilitats comptables.
Recorden que el TCu va rebre l'encrrec directe del Tribunal Suprem (TS) de quantificar la responsabilitat civil dels quatre condemnats per malversació --Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa--, per la qual cosa, en cas d'amnistiar-se la part penal, també decauria la part civil.
Així, els dubtes es concentren en els procediments purament comptables que es deriven tant del 9-N com de l'1-O. Ser aquí, recalquen els experts, que el legislador haur de fer filigrana jurídica.
