L'acusa de dissenyar un "pla per evitar actuar" la Policia i Guàrdia Civil i no descarta investigar-lo per organització criminal
MADRID, 19 febr. (EUROPA PRESS) -
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha imputat l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero per un nou delicte de sedició en relació amb l'actuació del cos policial durant el referèndum independentista de l'1 d'octubre.
Per això, ha citat a declarar Trapero per a aquest divendres, 23 de febrer, a les 9.00 hores en qualitat d'investigat. El seu substitut al capdavant dels Mossos després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Ferran López, també haurà de comparèixer dues hores després davant la magistrada, encara que si escau com a testimoni.
La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 ja havia imputat Trapero i a la intendent dels Mossos Teresa Laplana per un delicte de sedició pels fets esdevinguts el 20 i 21 de setembre de 2017. El que ha fet ara la jutgessa és ampliar la imputació al dia del referèndum per la "total inactivitat" de la policia autonòmica aquest dia i en constatar que va existir un "pla premeditat per evitar actuar".
CAPACITAT INSTIGADORA I INTIMIDATORIA
En un acte, Lamela explica que "per assegurar l'èxit" del procés dissenyat pel comitè estratègic esmentat en l''Enfocats' --el full de ruta secessionista-- "resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatoria" dels Mossos, "amb el potencial efecte coercitiu que els mateixos representaven".
"També es va barrejar el paper que els mateixos haurien d'exercir en l'Estat independent, plantejant-se fins i tot la possibilitat de conferir-los funcions de seguretat externa i/o defensa", afirma.
Per a la magistrada, és significativa l'"actitud" mostrada pels Mossos "en les diferents mobilitzacions socials impulsades des de les associacions sobiranistes --en al·lusió a ANC i Òmnium Cultural-- per recolzar la consecució de les finalitats secessionistes, mantenint-se al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Policia i la Guàrdia Civil".
És més, destaca que els dies 20 i 21 de setembre els mossos van evitar "intervenir en els casos" en els quals els agents de Policia i Guàrdia Civil eren "agredits" i que "fins i tot en alguns casos van arribar a increpar i fins i tot a enfrontar-se a algun d'ells".
OBSTRUIR TOT EL QUE ANÉS CONTRA EL PLA INDEPENDENTISTA
Però més enllà dels fets de setembre, la magistrada recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar ordenar tant a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional com als Mossos que impedissin l'ús de locals o edificis públics per a la celebració del referèndum l'1 d'octubre.
No obstant això, fa constar en l'acte que, "lluny d'això, l'actuació dels Mossos va ser dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència".
"Amb aquesta finalitat, es va dissenyar un pla premeditat per evitar actuar, que procedia de la cúpula policial de Mossos d'Esquadra, cúpula comandada per Trapero i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic. La conducta observada pels Mossos des del dia 20.09.2017 fins al 01.10.2017 va ser de total inactivitat", apunta.
AL·LUDEIX A LES ORDRES DE PERE SOLER
En aquest sentit, la jutgessa destaca que aquesta "inactivitat" de la policia autonòmica "ja es percebia" a les declaracions públiques del llavors director general del cos policial Pere Soler, qui dies abans del referèndum va deixar clar que "la missió dels Mossos és garantir drets, no impedir el seu exercici".
Lamela subratlla que dies abans de la consulta tant el fiscal cap de Catalunya com el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu de seguretat per impedir el referèndum, van comunicar a Trapero que el seu pla d'actuació per a aquest dia "no era adequat", per la qual cosa "es va comprometre a modificar-ho amb les recomanacions que li van donar".
Quant a l'actuació concreta dels Mossos el dia 1 d'octubre, la magistrada afirma que "no van fer res per desallotjar els col·legis" i que es van mantenir "al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Guàrdia Civil, evitant intervenir" quan agents de la Benemérita eren "agredits".
La seva tasca aquest dia, afegeix, va estar "orientada" també en alguns casos a "obstaculitzar l'actuació d'aquelles altres policies" i, en uns altres, "a increpar i fins i tot a enfrontar-se a algun dels agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional que en l'exercici de les seves funcions es trobaven en el lloc".
CONTROLAR POLICIA I GUÀRDIA CIVIL
És més, Lamela considera que "la policia autonòmica va ser utilitzada per controlar les accions de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional el dia 1 d'octubre, la qual cosa havien de comunicar als seus superiors", una comunicació que "tenia caràcter prioritari, devent la resta d'equips deixar la xarxa lliure".
"La finalitat immediata de Trapero en els fets descrits estava orientada a facilitar la celebració del referèndum i amb això la proclamació d'una república catalana, independent d'Espanya, sent conscient que desenvolupava una actuació al marge de les vies legals, desatenent el mandat rebut des del TSJC i en contra de les decisions adoptades pel TC", ressalta.
Per tot això, la magistrada del Jutjat Central d'Instrucció número 3 imputa Trapero un nou delicte de sedició, "sense perjudici d'ulteriors qualificacions, i en particular de la qualificació dels fets com a constitutius d'un delicte d'organització criminal".
IDENTIFICAR ELS MOSSOS DE L'1-O
A part de la citació de Trapero i López, la jutgessa ordena en el seu acte altres diligències, en concret als Mossos d'Esquadra perquè facilitin la identitat de les persones i mitjans orals i escrits a través dels quals es van comunicar als agents les pautes d'actuació previstes per a l'1 d'octubre, així com les ordres i recomanacions que havien de presidir la seva actuació.
També sol·licita la identitat dels caps de les unitats BRIMO (antiavalots) i ARRO (recursos operatius) dels Mossos que es trobaven en servei el dia 1, a més de la composició i funcionament de la cadena de comunicacions internes entre els agents i mitjans materials utilitzats.
Lamela demana a més a la Guàrdia Civil que identifiqui als mossos que van realitzar actuacions de vigilància sobre casernes de l'Institut Armat i comissaries de la Policia Nacional o sobre efectius d'aquests cossos el dia 1 d'octubre.
Finalment, sol·licita a la Secretaria d'Estat d'Interior l'"instrument pel qual es va nomenar" Diego Pérez de los Cobos i que informi de les "competències i responsabilitats que se li van atribuir" així com "comunicacions que es van efectuar del citat nomenament a diferents institucions i organismes".
