Lamela cita dilluns Trapero i els ex-caps polítics dels Mossos per comunicar-los el seu processament per sedició

Trapero llega a la Audiencia Nacional para declarar por el procés
EUROPA PRESS - Archivo
Publicat 15/4/2018 11:24:43CET

   Els considera responsables de la passivitat d'aquest cos en els incidents de setembre a Barcelona i la celebració de l'1-O

   MADRID, 15 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat a les 8.30 hores aquest dilluns l'ex cap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector d'aquest cos policial Pere Soler i l'ex secretari general d'Interior de la Generalitat de Catalunya César Puig, per comunicar-los el seu processament per sedició per l'actuació dels Mossos en els disturbis ocorreguts el setembre a Barcelona i durant la jornada del referèndum.

   La jutgessa els cita per prendre declaració indagatòria i informar-los dels delictes que se'ls imputa, segons l'acordat en l'acte conegut el passat el 5 d'abril. Atribueix a Trapero dos delictes de sedició i un d'organització criminal, a Laplana un únic delicte de sedició, i en el cas de Puig i Soler els processa per un delicte de sedició i organització criminal.

   La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 va explicar en un acte de 37 pàgines que Trapero, Soler i Puig van integrar una organització jerarquitzada amb una confluència estratègica perfectament sincronitzada d'acord amb el pla de l'organització criminal i "sota una direcció comuna en la cúspide de la qual es trobava el president de la Generalitat de Catalunya". Aquesta estructura va ser la que "en definitiva va permetre la celebració del referèndum i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre".

   Igualment, va descriure el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils per dur a terme la secessió, en el marc d'una estratègia premeditada i perfectament coordinada i es va centrar en la "utilització il·legal" dels Mossos "al servei dels interessos secessionistes".

   Una utilització de la qual se'n van servir tant "en els actes sediciosos" del 20 i 21 de setembre ocorreguts a la Conselleria d'Economia, com en la celebració del referèndum però també "en la realització d'actuacions d'espionatge als membres de la Policia Nacional i Guàrdia Civil i accions de vigilància i contravigilància a membres de l'organització".

NEGATIVA A AUXILIAR LA GUÀRDIA CIVIL

   Per argumentar la sedició, Lamela relata que l'actuació dels Mossos en aquests dos escenaris va ser la d'"ometre amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar, tota conducta dirigida a evitar el que en definitiva va esdevenir davant la seu d'Economia: que la munió arribés a concentrar-se tumultuosament a l'edifici amb l'objectiu d'impedir o dificultar greument el compliment de l'ordre judicial de registre".

   La magistrada considera provat que, lluny d'actuar, es van limitar a aparentar la impossibilitat de tal compliment quan en realitat es tractava d'una "oberta negativa a les reiterades peticions d'auxili que van rebre procedents de la Guàrdia Civil", amb l'objectiu de protegir la comissió judicial que es trobava a l'interior i que estava efectuant els registres.

   En el cas de la jornada del referèndum, Lamela opina que l'actuació dels processaments no només es va limitar a no donar compliment a l'actuació judicial que havia prohibit la celebració de la consulta, sinó que va anar més enllà, "propiciant que els seus plans d'actuació fossin coneguts per endavant pels ocupants dels col·legis".

   Va exposar que es va facilitar que aquests poguessin preparar els escenaris que portarien els Mossos a no actuar i fins i tot a obstruir als agents policials que sí que pretenien complir amb l'ordre judicial, espiant-los i fins i tot controlant les seves accions.

DECLARACIÓ INDAGATÒRIA AL SUPREM

   Lamela comunicarà aquests fets als quatre processats el mateix dia que el magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa del procés independentista, Pablo Llarena, fa el corresponent amb 3 dels 25 processaments en la part de les perquisicions que s'investiguen en l'alt tribunal pels delictes de rebel·lió, desobediència i malversació.

   En concret cita el dilluns per a declaració indagatòria l'ex-vicepresident català Oriol Junqueras, l'expresident d'ANC Jordi Sánchez i el líder d'Òmnium Jordi Cuixart. Dimarts i dimecres compareixeran uns altres sis processaments en aquesta causa, a la presó per la seva participació en els fets relacionats amb la deriva independentista.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.