El primer edil està acusat de prevaricació per permetre una pista forestal en sòl no urbanitzable
BARCELONA, 19 març (EUROPA PRESS) -
L'alcalde de Súria (Barcelona), Josep Maria Canudas (CiU), ha declarat aquest dilluns com acusat en el judici en l'Audiència de Barcelona per un presumpte delicte de prevaricació urbanística per irregularitats en atorgar una llicència a l'empresa minera Iberpotash per construir una pista forestal en sòl no urbanitzable i ha assegurat que la va atorgar perquè tenia els informes favorables dels tècnics i que sense ells no s'hagués votat en la Junta de Govern local.
La Fiscalia i l'acusació popular exercida per la CUP sostenen que per atorgar la llicència per construir la pista forestal era necessari esperar l'aprovació del Pla Especial Urbanístic, que estava tramitant-se i obligava a fer un estudi d'impacte ambiental, entre altres requisits tècnics, i que tenia com a objectiu últim la construcció d'una rampa d'extracció subterrània en la mina de sal i potassa de Cabanasses.
Aquest pla especial contemplava, a més de construir la rampa que conduïa el mineral des del subsòl fins a l'exterior, un vial de vuit metres d'ample pel qual circularien els camions i amb una cinta transportadora entre la mina i la fàbrica, de manera que s'evitava el trànsit de camions amb el material pel centre de Súria.
Malgrat tenir en tràmit aquest Pla Especial, la Junta de Govern va aprovar al gener de 2012 una pista forestal de quatre metres d'ample, pel mateix traçat que volien que tingués el vial per als camions, per poder introduir una tuneladora que fes la rampa subterrània, i una esplanada en la boca del túnel, una llicència que posterioment va ser ampliada en una segona votació en la Junta, la qual cosa per a les acusacions suposa un delicte de prevaricació continuada.
L'arquitecte tècnic Jaume I.F., acusat també en aquest judici, ha assegurat que la llicència de la pista no estava subjecta al Pla Especial Urbanístic perquè, sobre la base de l'article 49 de la Llei de Sòl, estava emparada per un pla superior, el pla de tasques del sector miner, que preveia la construcció de la rampa, i que per tant la llicència municipal es va atorgar de forma legal.
En la mateixa línia han declarat el secretari interventor Miquel S.C. i el secretari accidental Josep P.C., els qui han defensat que la tramitació de la llicència es va fer de manera "correctíssima" perquè a més d'estar avalada per l'article 49, es va emplenar el que exigia la llei forestal, que és tenir un informe de l'Àrea de Mitjà Natural sobre la tala d'arbres.
REGIDORS ACUSATS
En la mateixa sessió han declarat els regidors que aquest any formaven part de la Junta de Govern: el regidor de Medi ambient, Miquel Caelles; el regidor de Joventut, Ángel López; la regidora de Benestar Social, Carme Besa, solament acusats per la CUP, que finalment ha anunciat que retira l'acusació contra ells: tots han assegurat, de la mateixa manera que l'alcalde, que van avalar la llicència perquè tenia els informes tècnics.
També ha declarat el que era regidor de Seguretat Ciutadana Joan Castellà, aquest últim acusat tant per la CUP com per la Fiscalia per un presumpte delicte de negociacions prohibides en votar la llicència malgrat estar arrendant a Iberpotash els terrenys per on passava la pista, que eren de la seva propietat.
A la seva declaració com acusat, Castellà ha corroborat que existia aquest contracte però ha dit que ho va subscriure al seu pesar perquè valora "molt" les finques que li van llegar els seus avis i que hagués preferit una altra solució que deixar que Iberpotash construís la pista forestal i posteriorment el vial, però que per al seu pla de millora de la mina no hi havia un altre traçat possible.
Ha explicat que va participar en la votació de la llicència perquè feia poc que era regidor i "desconeixia" que en tenir un possible interès personal havia d'abstenir-se, i ha negat haver pressionat els altres regidors perquè votessin en aquest sentit.
Preguntats sobre ell, l'alcalde i els regidors han indicat que, malgrat saber que la família de Joan Castellà era propietària de terrenys a la zona de la muntanya per on havia de passar la pista, desconeixien que hagués subscrit un contracte d'arrendament amb l'empresa Iberpotash i que estigués cobrant un lloguer mensual, per la qual cosa tampoc sabien que podia haver-hi un conflicte d'interès que l'impedís votar.
PETICIÓ DE PENES
El fiscal Toni Pelegrí demana per al regidor Castellà nou mesos de presó, per a l'arquitecte municipal i per al secretari interventor dos anys i deu mesos de presó i nou anys d'inhabilitació per exercir els seus càrrecs en l'administració, mentre que per al secretari accidental sol·licita un any i mig de presó i set d'inhabilitació.
La CUP demana per a l'alcalde i el regidor Castellà sengles penes de cinc anys de presó i 15 d'inhabilitació per exercir càrrec públic, i per a l'arquitecte i secretaris penes d'entre quatre i cinc anys de presó.
La investigació arrenca arran de la denúncia interposada per un particular, que va fer que inspectors d'Urbanisme acudissin a la zona i s'aturessin temporalment les obres, i posteriorment la CUP es va personar en el procediment com a acusació popular.
