Els dos grups es retreuen ser responsables de l'intent fallit d'investir Puigdemont
BARCELONA, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
La decisió del president del Parlament, Roger Torrent, d'ajornar el ple d'investidura aquest dimarts ha tret a la llum les diferències entre ERC i JxCat sobre com iniciar la legislatura amb el candidat de JxCat, Carles Puigdemont, de nou al capdavant del Govern.
La jornada a la Cambra ha començat amb Torrent anunciant l'ajornament, la qual cosa ha motivat un comunicat de JxCat en què lamentava la decisió i criticava que no se'ls havia consultat una decisió d'aquesta magnitud.
El comunicat ha començat un matí de dimarts amb retrets creuats; en primer lloc, perquè els dos grups no es posaven d'acord en si Torrent havia comunicat o no al principal interessat, Carles Puigdemont, que s'ajornava el ple.
Fonts de la Presidència de la Cambra han assegurat que Torrent ha telefonat el candidat Puigdemont cinc vegades sense poder contactar amb ell, mentre que des de la candidatura de JxCat s'ha assegurat que al candidat no li constaven aquestes trucades.
Després d'aquesta primera picabaralla, responsables dels dos grups han comparegut davant els mitjans per donar la seva versió: el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha defensat que l'ajornament és la decisió més idònia per garantir que pròximament es pugui investir a Puigdemont de forma "eficaç i eficient".
A la poca estona ha comparegut la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, intentant que Torrent i el seu partit, ERC, reconsideressin l'ajornament: "Estarem tota l'estona que sigui necessari", però el ple no s'ha arribat a celebrar.
ESCRIT DE CARLES PUIGDEMONT
Fonts republicanes consultades per Europa Press expliquen que la confiança entre tots dos grups va començar a truncar-se dilluns al matí quan Puigdemont, sense avisar, va registrar un escrit al Parlament en el qual demanava "empara" a Torrent per ser investit amb totes les garanties.
ERC va sentir que JxCat posava tota la pressió a Torrent, una pressió afegida a la qual ja havien posat el Govern central --primer-- i el Tribunal Constitucional --després-- advertint que el ple només es podia celebrar si Puigdemont acudia.
Els republicans assenyalen les conseqüències que hagués tingut celebrar el ple: Torrent hagués incorregut en desobediència al TC i s'hagués obert un procés judicial que se sumaria a les desenes que ja hi ha oberts contra els consellers cessats i contra exmembres de la Mesa del Parlament.
Per contra, JxCat defensa que tenien un acord des de fa temps amb ERC perquè la Presidència del Parlament fora per als republicans i que, a canvi, s'havia d'investir a Puigdemont, i senten que no han complert la segona part del pacte.
En paral·lel a les discrepàncies de JxCat i ERC, la CUP s'ha posicionat més prop dels primers que dels segons: ha advocat per la "desobediència" considerant que el ple havia de celebrar-se malgrat les conseqüències que hagués implicat.
L'ESCENIFICACIÓ
L'escenificació d'aquest desacord entre l'independentisme s'ha visualitzat a les 15 hores: els 4 diputats de la CUP han entrat uns minuts a l'hemicicle a l'hora en què s'havia previst el ple, en senyal de protesta; JxCat ha intentat fer-ho; i ERC ni s'ho ha plantejat, tancant files així amb Torrent.
En els propers dies hauria de començar a dilucidar-se com l'independentisme afronta la situació --aquest dimarts ERC ha parlat d'uns "deu dies" per trobar una solució--.
A més, el Parlament presentarà al·legacions al Constitucional i esperen que el tribunal els doni la raó i obri una via per investir a Carles Puigdemont.
Si el TC manté el veto a investir Puigdemont a distància o presencialment amb garanties que no serà detingut ni empresonat, l'independentisme tornarà a trobarse davant la mateixa disyuntiva que aquest dimarts: si desobeeix o no a l'Alt Tribunal per investir de nou al president cessat.
