MADRID, 3 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) estima que la crisi institucional a Catalunya restarà 0,4 punts percentuals en el creixement del PIB d'Espanya el 2018 en un escenari central, i fins a 1,2 punts en un escenari de riscos a la baixa si s'aguditza i perllonga la crisi institucional.
Així figura a l'Informe sobre les Línies Fonamentals dels Pressupostos pel 2018 de Catalunya, publicat aquest divendres per l'AIReF, que inclou l'impacte de la crisi només en el PIB de Catalunya, que podria caure entre un 0,7% en l'escenari central i un 2,7% si es perllonga el procés sobiranista, la qual cosa li portaria a no créixer gens el proper any i a un possible incompliment de l'objectiu de dèficit.
Aquest impacte a Catalunya contempla el 'xoc' comú per al conjunt d'Espanya, d'entre 0,4 i 1,2 punts percentuals, i l'efecte del "xoc idiosincràtic" en aquesta comunitat autònoma, que restarà de forma addicional i particular entre 0,3 i 1,5 punts percentuals al seu creixement, la qual cosa sumat restaria entre un 0,7% i un 2,7% al PIB català. D'aquesta forma, aproximadament el 45% de l'impacte procediria del component d'incertesa comuna (1,2 punts) i la resta de l'idiosincràtic (1,5 punts).
Per la seva banda, el Banc d'Espanya va publicar aquest dijous un informe en el qual preveu un impacte al PIB d'Espanya d'entre tres desenes i 2,5 punts entre finals del 2017 i el 2019 si persisteix la crisi política a Catalunya.
DIFERENTS ESCENARIS
Sota el supòsit central de resolució a curt termini de la inestabilitat política, l'AIReF estima que l'impacte global ('xoc' comú més idiosincràtic) sobre Catalunya implicaria una pèrdua de 0,7 punts percentuals en el creixement i un impacte sobre els ingressos propis i l'evolució de les despeses d'una desena de PIB.
En l'escenari central d'estrès polític temporal, el 'xoc' comú suposaria un menor creixement de 4 desenes i un efecte en els ingressos propis de la comunitat inferior a una desena de PIB. A això s'afegiria per l'efecte idiosincràtic per a Catalunya un impacte addicional que li portaria a una caiguda de 7 desenes en el creixement i un impacte sobre els ingressos propis i l'evolució de les despeses l'efecte conjunt de les quals ascendiria a una desena de PIB.
La materialització dels riscos a la baixa associats a una intensificació de la inestabilitat durant el 2018, amplifica l'impacte sobre el creixement del PIB català, que dependrà finalment del grau de permanència del 'xoc'.
L'Autoritat Fiscal adverteix que la prolongació en el temps de la inestabilitat política i institucional donaria lloc a "impactes negatius creixents", en funció de la major permanència del 'xoc'. La materialització d'aquests riscos pot arribar a representar una caiguda de fins als 2,7 punts percentuals en la seva màxima extensió, amb un creixement real proper a zero.
IMPACTE EN EL DÈFICIT: POSSIBLE INCOMPLIMENT
Segons l'AIReF, aquesta deterioració del creixement tindrà, al seu torn, impactes rellevants en el dèficit públic de Catalunya el 2018, que passa d'un compliment factible en el millor escenari a improbable o molt improbable en els escenaris de major estrès.
En termes pressupostaris, un 'xoc' amplificat en línia amb episodis recents, i dilatat durant tot l'exercici 2018, podria portar un efecte en els ingressos propis i en l'evolució de la despesa de fins a 4 desenes de PIB (2 desenes derivades del 'xoc' comú, dos addicionals pel factor idiosincràtic).
Sota l'escenari central de l'AIReF, es considera factible que Catalunya compleixi el 2018 l'objectiu d'estabilitat pressupostària, si bé canvis a l'escenari de creixement, no recollits en els recursos del sistema que finalment es paguin, traslladarien el seu impacte al 2020.
L'AIReF estima que el tancament del 2017 situarà la comunitat en un "bon punt de partida", que, de confirmar-se, exigiria un ajust el 2018 al voltant de dues desenes del PIB. Aquest ajust es considera factible, donades les previsions remeses per la comunitat i l'evolució benvolguda per l'AIReF d'ingressos i despeses en l'escenari central indicat, sota les previsions de creixement i l'impacte idiosincràtic associats a una durada limitada de la situació política i institucional actual de la comunitat.
Igualment, explica que el 'xoc idiosincràtic' que se sumi al comú, si bé suposa una menor probabilitat de compliment de l'objectiu, no empitjora "significativament" la valoració d'aquesta probabilitat, atès que el seu efecte recau bàsicament sobre els ingressos propis aliens als recursos del SFA, que suposen únicament un 12% dels ingressos totals.
Els escenaris alternatius considerats implicarien una menor probabilitat de compliment de l'objectiu el 2018 i, a més d'afectar la probabilitat de compliment de l'objectiu d'estabilitat el 2018, tindria incidència en l'exercici del 2020 a través de la liquidació dels recursos del 2018.
Així, estima que l'evolució esperada de la despesa podria permetre el compliment de la regla de despesa al 2018. L'evolució de la despesa de la regió pel 2018 podria portar a un creixement de la despesa computable inferior a la taxa de referència fixada del 2,4%.
Per al dèficit d'Espanya, calcula que el perjudici de la crisi política a Catalunya podria empitjorar entre dues i cinc desenes el dèficit el proper any, la qual cosa el situaria entre un 2,4% i un 2,7%, en funció de la persistència de la incertesa.
RESOLUCIÓ "A CURT TERMINI" I RECURSOS DE FINANÇAMENT
L'escenari central de l'AIReF considera que el xoc polític i institucional a Catalunya tindrà una resolució a curt termini, i que les CCAA percebran els recursos del sistema de finançament comunicats al juliol.
"Després de diversos mesos d'increment en la incertesa associada al context polític català, els últims esdeveniments apunten al començament d'una normalització progressiva, que implicaria un escenari d'estrès temporal, amb una resolució del 'xoc' en un horitzó de curt termini", subratlla.
No obstant això, explica que existeixen riscos a la baixa en les previsions de creixement a curt termini associats a la dilatació en el temps i la intensificació de la incertesa derivada de la inestabilitat política catalana o a la revisió dels recursos del SFA.
A més, assenyala que la falta d'aprovació del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat determina que hagin de valorar-se escenaris alternatius en relació amb els recursos del SFA, que, de produir-se, afectarien negativament a la probabilitat de compliment de l'objectiu al 2018.
