Rebutja al Congrés que la llei fixi una llista de delictes que no puguin indultar-se: "Només queda posar noms i cognoms"
MADRID, 10 gen. (EUROPA PRESS) -
L'advocat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha criticat aquest dijous que el PP vulgui prohibir els indults a condemnats per rebellió i sedició, delictes que s'imputen a bona part dels processats pel referndum independentista catal. Al seu parer, no s'ha de legislar atenent a un "cas concret" perqu, al seu entendre, només els queda posar "noms i cognoms".
Alonso-Cuevillas ha comparegut davant la Comissió de Justícia del Congrés per donar la seva opinió sobre la reforma de la Llei d'Indults del 1870, per ho ha fet en la seva condició de doctor en Dret i catedrtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona i no com a defensa del líder independentista, processat pel delicte de rebellió pel procés sobiranista a Catalunya en la causa oberta al Tribunal Suprem.
Precisament, la Cambra baixa est estudiant si en la modificació legal és pertinent incloure delictes com el de rebellió o sedició com excepcions per a la concessió d'aquesta condició de grcia, tal com ha proposat el PP.
Aquesta reforma va ser impulsada en el seu moment pel PSOE per no donar aquest 'perdó' als condemnats per corrupció o per violncia masclista i la seva tramitació s'ha reactivat després d'estar uns mesos congelada al Congrés.
Tant per a una srie de conductes penals com per a d'altres, el lletrat considera que cal introduir mecanismes de "transparncia" com la motivació de la concessió o denegació d'indults. En aquesta línia, ha apuntat que qualsevol ciutad que faci una sollicitud a l'Administració mereix una "resposta".
L'APLICACIÓ DE LA LLEI POT SER "INJUSTA"
D'aquesta manera, s'ha oposat a la idea que la norma tingui previst un "elenc" de delictes perqu considera que en cada cas concret, encara que siguin "execrables" com el terrorisme, la corrupció o delictes sexuals, existeixen circumstncies que han d'analitzar-se, perqu, segons ha dit, l'aplicació de la llei de vegades pot resultar "injusta".
En aquest sentit, ha retret al PP que en la seva esmena hagi "camuflat" els delictes dels quals estan acusats els líders independentistes --a punt de ser jutjats al Tribunal Suprem-- en una llarga llista de delictes en qu, segons ha ironitzat, li ha faltat incloure els delictes de "fauna" i "flora".
Així, ha afirmat que "intentar legislar 'ad hoc', al cas concret", en un estat de dret "no és admissible": "Els queda posar nom i cognoms", ha lamentat l'advocat de Puigdemont.
Concretament, el diputat del PP Leopoldo Barreda ha assenyalat que ha trobat senyals de "subjectivitat" durant l'argumentació d'Alonso-Cuevillas. "De subjectius ho som tots", ha contestat el compareixent, alhora que ha advertit que si es demostra que els populars aprofiten la reforma de la llei per "limitar cap possibilitat que es puguin indultar els delictes de rebellió i sedició", ho posar en coneixement dels tribunals internacionals "perqu vegin la manca de neutralitat" que existeix en el cas en el qual treballa com a advocat de l'expresident catal, fugit de la Justícia espanyola.
DEMANA MANTENIR-SE AL MARGE DE L'ACTUAL MOMENT POLÍTIC "CONVULS"
"Estem contaminats per la situació que estem vivint, per una cambra legislativa ha de legislar per a la generalitat", ha afirmat. Per aquest motiu, ha demanat als diputats que es mantinguin en l'"abstracció del moment polític tan convuls" perqu l'indult és una "excepció a la regla general".
"No he vingut ni molt menys a sollicitar cap indult, ni ho pretenc, ni ho pretenen ni molt menys els meus clients", ha afegit posteriorment en declaracions als mitjans de comunicació després de concloure la seva intervenció en la Comissió de Justícia.
És més, Cuevillas, que ha comparegut a petició del PDeCAT, ha rebut la felicitació d'alguns dels membres de la Comissió per haver manifestat la seva opinió tcnica amb "rigor" com a expert en la matria, com ha estat el cas del diputat de Cs Marcial Gómez.
REBUTJA ELS INFORMES VINCULANTS
Finalment, el catedrtic ha afirmat que com a mesura de control seria oportú que la Cambra baixa tingués una comunicació prvia amb el Ministeri de Justícia abans de concedir-se el 'perdó' a cap reu, per en cap moment s'ha mostrat partidari que el Govern espanyol rebi informes vinculants a aquesta decisió.
De fet, ha rebutjat que el tribunal sentenciador hagi de fer aquest escrit perqu la seva funció és "aplicar la llei", extrem que portaria els jutges al fet que "sempre s'hi posin", i no "fer política". "El Dret comparat demostra que quan es posen a fer política tenen males experincies".
