Publicat 12/6/2019 15:15:03CET

L'advocat de Bassa: "Insults, mirades d'odi i puntades no posen en risc el sistema constitucional"

SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

MADRID, 12 Juny (EUROPA PRESS) -

Mariano Bergés, advocat de l'exconsellera Dolors Bassa, ha descartat que els fets que van tenir lloc la tardor del 2017 a Catalunya constitueixin un delicte de rebel·lió, de sedició o de conspiració per a la rebel·lió, perquè considera que cridar la població a "votar de manera ordenada i pacífica no és llançar la gent contra la Policia" i que alguns incidents en els quals els votants van adreçar "insults, escopinyades, mirades d'odi i puntades" contra els agents "no posen en risc el sistema constitucional".

En el seu informe de conclusions definitives en el judici del procés, en el qual ha sol·licitat la lliure absolució per a la seva defensada, Bergés ha acusat la Fiscalia de fer un "plantejament artificiós" del que va passar, en introduir "nous conceptes" com el de "violència soft", perquè ha constatat que el 2017 l'ordre constitucional "no va córrer perill" a Catalunya ni es "va aniquilar" la Constitució.

Si hagués tingut lloc la rebel·lió que defensen els fiscals, ha apuntat Bergés, "el Consell de Ministres no hauria tingut més remei que declarar l'estat de lloc", perquè l'aplicació de l'article 155 de la Carta Magna no hauria estat suficient. "Els fets no van ser prou greus i no van suposar una amenaça suficient per a l'ordre constitucional. L'article 155 no té la capacitat lesiva que requereix el delicte de rebel·lió", ha resumit.

I a més, el lletrat ha recordat al tribunal que jutja el procés que el 155 "no va trobar cap resistència" quan va entrar en vigor el 28 d'octubre del 2017 i "va tenir un efecte immediat amb la convocatòria anticipada d'eleccions" autonòmiques.

EXAGERACIONS

Bergés ha ressaltat a més que la tardor del 2017 "no hi va haver vides en perill, no es van aïllar les comunicacions, no es van ocupar centres neuràlgics, no va caldre desplegar equipament militar" a Catalunya. Segons ha afirmat, tots aquests supòsits són els que preveia el cop d'estat del 23-F.

"Això sí que és una rebel·lió i la resta són exageracions i mirar d'encaixar allò que no és en un delicte. El que va passar a Catalunya va ser una convocatòria del Govern per votar. I convocar per votar de manera ordenada i pacífica no pot interpretar-se com llançar la població contra les forces de l'ordre. Això és una interpretació fora del principi de legalitat".

El lletrat ha exposat que segons el Codi Penal, per cometre un delicte de rebel·lió "la violència ha de formar part del disseny del pla rebel", però ha manifestat que el que va passar l'1-O "van ser fets sobrevinguts resultat d'episodis no planificats".

Segons Bergés, "no existeix cap missatge dels acusats que cridés a la violència" i l'actitud dels votants en alguns col·legis durant el referèndum "no va ser més que una pressió legítima". Per aquest motiu dedueix que va ser la intervenció policial la que "va interrompre el nexe causal entre la conducta dels acusats i el que va passar" l'1-O.

Però en qualsevol cas, el lletrat considera que l'1 d'octubre no es va produir la violència que requereix el delicte de rebel·lió. "Escopinyades, insults, mirades d'odi, puntades al cap no posen en risc el sistema constitucional", ha resumit.

BARRICADES, TAULES ESCOLARS

D'aquesta manera, tampoc creu que hagi concorregut el delicte de sedició, perquè "no va haver-hi alçament tumultuari": "El que la Guàrdia Civil anomena barricades són quatre taules escolars mal posades que van trigar uns segons a retirar-se. La resistència passiva no mereix de 10 a 15 anys de presó".

Després de remarcar que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) va ser un "acte polític pacífic" i que no tenia "valor jurídic", Bergés ha insistit que tot el que va passar la tardor del 2017 a Catalunya va respondre a un pols "polític perquè el 80 per cent de la població reclamava la celebració d'un referèndum".

TRES ESMENTS

I pel que fa a l'actuació concreta de la seva defensada, Bergés ha volgut deixar clar que Dolors Bassa no va participar en cap de les reunions en les quals els comandaments dels Mossos d'Esquadra van advertir d'incidents l'1-O, i "tampoc no existeixen missatges que encoratgessin l'ocupació d'edificis públics o l'ús de violència".

És més, el lletrat ha dit al tribunal que durant les vuit hores en les quals les acusacions van exposar els seus informes de conclusions, l'exconsellera només va ser esmentada tres vegades i en tot el judici el seu nom ha aparegut "quatre o cinc" vegades "com a màxim". "Sense aquesta participació, no es pot parlar d'autoria", ha asseverat.

També ha recalcat que Bassa "no va defensar l'ús de col·legis o de material electoral", i ha defensat que la vaga general del 3 d'octubre va consistir en un "pur exercici de vaga sindical", de manera que el Govern "no va tenir més remei que convocar serveis mínims".

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.