Argumenta que la concentració davant de la Conselleria d'Economia i l'1-O van ser actes de protesta que s'emmarquen en el dret de reunió
MADRID, 12 juny (EUROPA PRESS) -
Marina Roig, advocada del president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, ha defensat en el seu allegat final davant del tribunal que jutja el procés independentista les manifestacions, concentracions i protestes que van tenir lloc la tardor del 2017, en el marc de la convocatria del referndum de l'1 d'octubre, i ha defensat que totes aquestes mobilitzacions s'emmarquen en el dret de reunió, per la qual cosa ha arribat a dir que "la defensa de la unitat d'Espanya no pot suposar el sacrifici dels drets fonamentals".
"El 2017 es va produir un conflicte polític de gran importncia en les relacions entre Catalunya i Espanya i una part de la ciutadania va respondre a aquest conflicte com correspon a una societat democrtica, sortint al carrer per demanar als polítics que actun amb responsabilitat i afrontin el conflicte, i ho va fer sense violncia", ha subratllat Roig.
La lletrada, que ha exposat els seus arguments durant una hora, molt rpidament i sense gairebé parar-se a agafar aire, ha indicat als set magistrats que jutgen el procés que amb aquesta exposició no est "minimitzant" els fets que van tenir lloc la tardor del 2017 a Catalunya, sinó que els "situa en el seu just terme". "Hem de sentir-nos orgullosos de la ciutadania que va sortir al carrer", ha remarcat.
"L'ACUSACIÓ NO POT ARROGAR-SE LA PROPIETAT DE LA CONSTITUCIÓ"
En la primera part de la seva intervenció, Roig ha fet un allegat tcnic sobre el dret de reunió i s'ha donat suport amb la lectura de diversos informes internacionals per retreure a les acusacions que entenguin les mobilitzacions que van tenir lloc a Catalunya com a protestes de "contingut antidemocrtic" i que les "utilitzin" com a prova. "L'acusació no pot arrogar-se la propietat de la Constitució. No hi ha Constitució sense democrcia i no hi ha democrcia sense mobilització ciutadana", ha manifestat.
De fet, Roig ha recorregut diverses vegades a l'informe ems pel grup de treball de l'ONU sobre la detenció arbitrria per emfatitzar que Cuixart es troba a la presó des del 16 d'octubre del 2017 per exercir el seu dret a la llibertat d'opinió, expressió, associació, reunió i participació política. Per aix, ha demanat al tribunal l'absolució del líder d'mnium Cultural, així com la seva posada "immediata" en llibertat.
Ja entrant a valorar els fets concrets pels quals s'acusa Cuixart, la seva advocada ha assegurat que la Fiscalia ha partit de l'"evidncia que tots els acusats comparteixen l'aspiració de l'exercici de l'autodeterminació de Catalunya".
Ha recalcat que no hi ha proves suficients contra el president de l'associació i que ni tan sols els documents que les acusacions vinculen al procés independentista, com el 'full de ruta' o l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové, m dreta de l'exvicepresident Oriol Junqueras, "instrumentalitzen la mobilització ciutadana com a insurrecció".
CUIXART NOMÉS VA CONVOCAR EL 20S
L'advocada ha assenyalat que dels "greus incidents" que segons el parer de la Fiscalia van tenir lloc el 19 i 20 de setembre del 2017, Cuixart "va convocar i va participar únicament i exclusivament" en la concentració davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona, que "ha d'estar protegida pel dret legítim a la reunió". "És tan legítima la protesta contra una actuació del Poder Legislatiu o Executiu com contra una resolució del Poder Judicial", ha afegit.
Així mateix, ha dit que l'1 d'octubre Cuixart només va animar els ciutadans a mantenir la "resistncia pacífica" davant de l'arribada de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, que, al seu entendre, ha de considerar-se com a "reunió pacífica". En aquest sentit, ha dit que si va haver-hi algun incident entre els manifestants i els agents va ser "allat", no compartit per la totalitat de les 2.300.000 persones que van acudir als collegis electorals, de les quals, "170.000 persones van votar que 'No' a la Independncia" i que tots ells eren conscients que estava prohibit pel Tribunal Constitucional.
En aquest sentit, Roig ha criticat que la Fiscalia qualifiqui els mesos de setembre i octubre del 2017 com un "període insurreccional", el mateix títol que va presentar en els seus atestats el tinent coronel Daniel Baena, cap de la investigació policial sobre el referndum. "Baena va passar a servir en safata una terminologia que est més d'acord amb el delicte de rebellió" perqu parlar d'una "desafecció a les autoritats" resultaria una acusació "descafenada", ha afirmat l'advocada.
PROTESTES ENTESES COM A "AMENACES"
Així, ha insistit que "manifestar-se sol ser l'opció política que utilitza la ciutadania" que vol certs "canvis" i que "determinats poders de l'Estat" aborden les protestes "com si fossin una amenaa", la qual cosa, al seu parer, és exemple de l'acusació contra Cuixart, i la lletrada ha defensat que els fets no encaixen ni en el delicte de rebellió ni en el de sedició.
Per a la defensa del president d'mnium Cultural ni en la concentració davant de la Conselleria d'Economia ni el dia del referndum va tenir lloc "la violncia idnia que requereix el delicte de rebellió", del qual acusen la Fiscalia i l'acusació popular Vox. Per "tampoc no va ser un intent d'impedir les actuacions judicials, que és el que requereix el delicte de sedició", que imputa l'Advocacia de l'Estat.
Així mateix, ha emfatitzat que no creu que cantar Els Segadors --himne catal-- davant de les casernes de la Gurdia Civil o als hotels em qu es van allotjar els policies que van ser desplaats a Catalunya "es pugui entendre com un acte d'assetjament o de violncia".
I és que, segons ha afirmat Roig, la qual cosa "acrediten" les imatges que s'han vist en el judici, els agents de la Policia i la Gurdia Civil "van atacar sense previ avís i van fer servir les defenses indiscriminadament". "No podíem imaginar l'ús desproporcionat de la fora", ha afegit.
LA FISCALIA VA INTENTAR "CONFONDRE" EL TRIBUNAL
Així, ha destacat que la Fiscalia ha aportat només vídeos en els quals es veuen als furgons policials abandonar algun collegi concret o algun escorcoll, per en cap moment "ens han perms veure com reacciona la ciutadania davant de la intervenció". Ha aprofitat aquest moment per recordar que els representants del Ministeri Públic no van poder identificar els dies d'algunes de les imatges que van visionar, fins i tot les "van barrejar", per "intentar confondre al tribunal".
Quant a la intervenció de Cuixart el 20 de setembre, ha ressaltat que en tot moment "va cridar a la calma" dels manifestants i que els gurdies civils que van formar part de la comitiva judicial partien de la "desconfiana" cap a ell, que es va malinterpretar, perqu "desconeixia" l'habitual "mediació" dels promotors de les concentracions amb els Mossos d'Esquadra.
