MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Advocacia de l'Estat sol·licita 12 anys de presó per a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras pels delictes de sedició i malversació de cabals públics, segons l'escrit remès aquest divendres al Tribunal Suprem.
D'aquesta manera, els serveis jurídics de l'Estat es desmarquen del posicionament que fins aquest moment havien mantingut d'adhesió als criteris de la Fiscalia, que acusa per rebel·lió, i sol·licita penes que suposen rebaixar a la meitat el que ha reclamat el Ministeri Públic.
L'Advocacia de l'Estat, dependent del Ministeri de Justícia, no veu en els fets que van tenir lloc durant els mesos de setembre i octubre de l'any passat a Catalunya el requisit de violència necessària per poder qualificar els fets de rebel·lió.
Per aquest motiu, als exconsellers Joaquim Forn (Interior), Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Exteriors), Dolors Bassa (Treball) i Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), els Serveis Jurídics de l'Estat també els acusen de sedició i malversació, però a diferència de Junqueras sol·licita per a ells 11 anys i mig de presó.
Pel que fa a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'advocada de l'Estat demana 10 anys de presó per un delicte de sedició, el mateix que atribueix a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per als quals se sol·liciten vuit anys de presó. Un any menys, 7, és el que es reclama per als exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa) per malversació i desobediència greu.
L'exvicepresident de la Cambra Lluís Maria Corominas i el seu substitut Lluís Guinó, així com els antics membres de la Mesa Anna Simó i Ramona Barrufet, s'enfrontaran a peticions de multa de 10 mesos i inhabilitació per a l'ocupació o càrrec públic d'un any i vuit mesos per presumpta desobediència greu.
El mateix delicte s'atribueix a l'ex-secretari tercer d'aquest òrgan, Joan Josep Nuet, i a l'expresidenta del grup de la CUP, Mireia Boya. No obstant això, en aquests dos últims casos, les condemnes reclamades es redueixen a una multa de vuit mesos i un any i quatre mesos d'inhabilitació especial per a l'ocupació o càrrec públic.
El document consignat pels Serveis Jurídics de l'Estat a l'alt tribunal distingeix entre tres tipus de processats. En primer lloc es troben els antics membres del Govern de la Generalitat, que segons el parer d'aquesta acusació van jugar "el paper d'adoptar les decisions executives necessàries" per fer el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. A sis d'ells --l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, el de Presidència Jordi Turull, Raül Romeva (Afers Exteriors), Josep Rull (Territori) i Dolors Bassa (Treball)-- se'ls acusa de sedició i malversació.
Tots dos delictes s'aprecien en concurs medial, és a dir que, segons l'advocat de l'Estat, la presumpta malversació --el desviament de fons públics per a finalitats il·legals-- va ser el mitjà necessari per cometre el delicte més greu del que els acusa, el de sedició, consistent a alçar-se "públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis" o el compliment de "resolucions administratives o judicials".
NO VA PODER HAVER-HI SECESSIÓ SENSE MALVERSAR FONS
"És una obvietat dir que el procés descrit és impossible que es dugués a terme sense la realització de la corresponent despesa pública. Despeses com les relatives a la publicitat institucional, organització de l'administració electoral, confecció del registre de catalans a l'exterior, material electoral, pagament d'observadors internacionals, aplicacions informàtiques, locals per al recompte, etcètera", relata l'escrit.
Junqueras, Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa mereixen el càstig més greu pel seu estatus d'"autoritat", en "haver induït, sostingut i dirigit la sedició des de la seva condició de membres del Govern".
Per aquestes dues infraccions penals, per a Junqueras se sol·liciten 12 anys de presó mentre que els altres cinc afrontaran una petició d'11 anys i mig de reclusió. Alhora que es reclama la inhabilitació absoluta de tots ells per temps equivalent al de la pena privativa de llibertat.
En el cas dels altres tres antics membres de l'Executiu català encausats --Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa)-- l'Advocacia de l'Estat aprecia els delictes de malversació i desobediència greu per autoritat pública.
El primer, per adoptar "els acords per a l'execució i desenvolupament del referèndum de l'1 d'octubre, disposant il·legítimament de fons públics"; i el segon, per desatendre sistemàticament els acords del Tribunal Constitucional.
Per totes dues infraccions demana per a ells set anys de presó, 10 anys d'inhabilitació absoluta i un any i vuit mesos d'inhabilitació especial per a l'ocupació o càrrec públic a més d'una multa.
Un segon grup d'acusats estaria conformat pels líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L'escrit els assenyala com els autors d'un delicte de sedició que també haurien "induït, sostingut i dirigit", encara que sense comptar amb la condició d'"autoritat" dels sis exmembres del Govern també acusats de la mateixa infracció.
Per aquesta raó, l'Advocat de l'Estat sol·licita per a ells una pena de menys entitat: vuit anys de presó i sengles d'inhabilitació absoluta.
ELS 'JORDIS' VAN LIDERAR LA MOBILITZACIÓ
El seu paper, segons l'escrit, hauria estat el de liderar la mobilització social "com a mitjà per a la consecució de les finalitats relatives a l'incompliment de la legalitat i la desobediència a les resolucions administratives i judicials" que exigeix el delicte de sedició. Gràcies a la seva acció es van produir "actes contra decisions judicials legítimes i contra l'actuació d'autoritats o funcionaris públics que pretenien complir aquestes resolucions judicials".
Finalment, el tercer pol d'aquesta actuació presumptament delictiva, va estar format, segons el Servei Jurídic de l'Estat, pels antics càrrecs del Parlament català processats. Per a l'expresidenta de la Cambra Carme Forcadell se sol·liciten 10 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació absoluta com a presumpta autora d'un delicte de sedició.
Forcadell, de la mateixa manera que els antics membres del Govern de la Generalitat acusats, tenia condició d'"autoritat" en executar-se els fets.
FORCADELL HAURIA D'HAVER FRENAT PROPOSTES CONTRÀRIES A LA CONSTITUCIÓ
Sobre els exparlamentaris, els Serveis Jurídics de l'Estat incideixen que tots ells "havien d'haver inadmès a tràmit i paralitzat totes les propostes contràries a l'ordre constitucional i, malgrat els múltiples advertiments i requeriments personals que els va formular el Tribunal Constitucional perquè s'abstinguessin de tramitar iniciatives d'aquesta índole, van votar sistemàticament a favor de la seva admissió, obrint la possibilitat que s'incomplissin les normes constitucionals, estatutàries i legals així com les resolucions judicials que pretenien restaurar la legalitat".
Les iniciatives més rellevants tramitades gràcies a aquests membres de la Mesa van ser la Llei del Referèndum d'Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, segons destaca aquesta part, que no troba el requisit de violència necessària per acusar per rebel·lió a cap d'ells.
