Actualitzat 06/05/2015 16:17

L'admissió a tràmit de la llei electoral evidencia la falta de consens

Pleno del Parlament
Foto: EUROPA PRESS

El debat entre representativitat i proporcionalitat crea dos blocs a l'hemicicle

   BARCELONA, 6 Maig (EUROPA PRESS) -

   La llei electoral catalana ha superat aquest dimecres el primer tràmit parlamentari amb un debat que, malgrat avalar que segueixi endavant la seva tramitació, ha evidenciat la falta de consens entre els grups per a la seva aprovació definitiva --requerirà 90 suports-- abans que acabi la legislatura.

   El debat ha demostrat que no existeix un sistema electoral que aconsegueixi la majoria de dos terços necessaris --els grups segueixen encallats a l'etern debat entre proporcionalitat i representativitat--, i que tampoc genera el consens imprescindible aprovar una llei que renovi l'administració electoral amb lleus retocs sobre el sistema actual.

   La llei ha estat admesa a tràmit després que s'hagin rebutjat les esmenes a la totalitat de PSC, PP, ICV-EUiA i C's, sent les de socialistes i ecosocialistes les que més suport han aconseguit amb 59 vots a favor de PSC, PP, ICV-EUiA, i C's, l 'abstenció de la CUP i el vot en contra de CiU, ERC i la diputada no adscrita Marina Geli.

   Una vegada superat el debat d'admissió a tràmit, la proposició de llei continuarà la seva tramitació en comissió, on abans que acabi la legislatura els grups buscaran la quadratura del cercle amb un model que satisfaci les demandes dels uns i dels altres, cosa que no s'ha aconseguit des que el 2007 comencés a treballar-se la llei electoral catalana.

   Perquè això succeeixi, algun dels grups haurà de moure la seva posició, ja que mentre PSC, PP i C's s'oposen a una llei que no modifiqui a fons el sistema electoral, CiU i ERC rebutgen que aquest canvi passi per un sistema basat en el recompte únic --i no en cada circumscripció-- que sí que avalen PSC, PP, ICV-EUiA, C's i CUP.

   Així, el debat s'ha centrat en un encreuament de peticions entre els grups perquè reconsideressin la seva posició, destacant les apel·lacions de CiU a PSC perquè aprovi la llei tot i que no canviï radicalment el sistema --proposta que sí que donen suport al CiU, ERC i Geli--, i les dels socialistes a nacionalistes perquè acceptin el recompte únic.

ADMINISTRACIÓ ELECTORAL

   Tant Lluís Corominas (CiU) com Roger Torrent (ERC) han exalçat els progressos que introdueix la llei en tot el que refereix a l'Administració Electoral per urgir als grups donar suport a la norma: "O ens mantenim amb una llei antiga i un sistema electoral que no vol ningú, o votem una llei moderna amb tot el que ja fa consens".

   La norma preveu la creació d'una Sindicatura Electoral catalana que faci les funcions de junta electoral --formada per tres magistrats i tres acadèmics--, introdueix mesures d'estalvi com l'enviament únic de propaganda i redefineix alguns dels requisits i condicions dels diputats.

   Així, s'estableix que els parlamentaris no puguin ser senadors --actualment només Alicia Sánchez-Camacho (PP) ho és--, però sí alcaldes, així com una rebaixa salarial a aquells parlamentaris que compatibilitzin el seu càrrec amb altres llocs de treball remunerats i no tinguin dedicació exclusiva.

   També Jaume Bosch (ICV-EUiA) és partidari que, si no hi ha acord sobre el sistema, es tiri endavant una norma que millori l'administració electoral sense retocar el sistema més enllà de la introducció de llistes desbloquejades, tot i que els ecosocialistes aspiren també a arrossegar CiU i ERC cap al seu model ja que entenen que pot generar consens.

   Celestino Corbacho (PSC), Santi Rodríguez (PP) i Carlos Carrizosa (C's) han acusat CiU i ERC d'elevar la llei al ple precipitadament per no canviar el sistema electoral i consolidar un model que, segons la seva opinió, els beneficia: "Perdrem una oportunitat més per aprovar una llei electoral", ha lamentat l'exministre.

   Quim Arrufat (CUP) ha criticat que els grups realitzin aquest debat amb "la calculadora a la mà", mentre que Marina Geli ha advertit que tots els diputats faran el ridícul si no són capaços d'aprovar la llei electoral abans que acabi la legislatura.

ELS DIFERENTS MODELS

   CiU defensa l'anomenat 'sistema alemany', en què la composició del Parlament sorgeixi de l'encreuament de dues votacions: una general a una llista de partit com fins ara en cada una de les vuit circumscripcions --vegueries-- i una altra sobre un candidat de proximitat --54 districtes uninominals--.

   ERC agafa com a model l'informe sobre una llei electoral que un grup d'experts va elaborar el 2007, que no recomana els districtes uninominals --perquè a Catalunya la població està distribuïda de manera molt desigual-- i aposta per les circumscripcions i el recompte per vegueries i per les llistes electorals desbloquejades.

   Per contra, el PSC vol un sistema de doble urna: una papereta per elegir el partit a cada demarcació --set en total--, i una altra per elegir el candidat de cada districte uninominal; proposa 57 districtes en el qual cadascun englobi una població d'entre 120.000 i 180.000 habitants i no és gaire  partidari de les llistes desbloquejades perquè són una "mesura cosmètica" que no tindrà efectes.

   El PP també veu amb bons ulls que el districte uninominal --amb menys demarcacions-- convisqui amb el sistema actual de vot a la llista de partit en les quatre circumscripcions, s'inclina per un recompte únic dels suports rebuts a tot Catalunya, i avala la incorporació com a novetat de les llistes desbloquejades.

   El model d'ICV-EUiA s'inspira en què s'utilitza als Països Baixos, en què els partits presentarien llistes en les vuit vegueries però la distribució d'escons es realitzaria a través d'un recompte únic que sumi els vots d'un partit a tot Catalunya i distribueixi després els escons pel territori en funció dels suports en cada circumscripció.

   Per la seva banda, C's marca com a línia vermella la necessitat que el vot de tots els ciutadans valgui el mateix --màxima proporcionalitat--, per a la qual cosa demana una actualització del cens i proposa per compensar que les províncies menys representades tinguin de bon començament dos diputats més.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés