Actualitzat 25/11/2020 13:38 CET

L'acord del Govern espanyol i ERC per a l'harmonització fiscal s'articularà fora dels PGE

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián.
EUROPA PRESS/E. Parra. POOL - Europa Press

Es tractarà previsiblement amb la reforma del sistema de finançament autonòmic a partir del mes de febrer

MADRID, 25 nov. (EUROPA PRESS) -

El preacord del govern de coalició amb ERC per eliminar els avantatges fiscals a la Comunitat de Madrid i avançar en l'harmonització fiscal, un dels punts que pot facilitar el 'sí' de la formació catalana als pressupostos del 2021, s'articularà fora dels nous comptes públics i durant aquests mesos, previsiblement amb la reforma del model de finançament autonòmic a partir del febrer.

Així ho han confirmat diverses fonts del Ministeri d'Hisenda a Europa Press, després que el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, anunciés dimarts un preacord amb el govern de coalició sobre els pressupostos generals del 2021, que inclou frenar el control financer de l'Estat sobre Catalunya que va engegar el govern del PP el 2015 i també la creació d'una comissió bilateral que pretén eliminar el que defineix com el "paradís fiscal" de Madrid.

En concret, el preacord contempla crear una comissió bilateral per estudiar una reforma fiscal integral i un grup de treball específic per reformar l'impost de les grans fortunes per eliminar "el paradís fiscal" de la Comunitat de Madrid, el 'dumping' que atribueixen al govern madrileny respecte d'altres comunitats i que, segons Rufián, "suposa un greu perjudici per a la classe treballadora en un moment d'emergència social".

Hisenda ha assenyalat que els canvis que es deriven del preacord amb ERC es duran a terme al marge dels pressupostos de l'any vinent, independentment que sigui una de l'exigències d'ERC per donar-los suport, i que s'articularà més endavant.

Així doncs, el Govern espanyol ja tenia la intenció d'arribar a un consens per reformar el model de sistema de finançament autonòmic a partir del febrer, segons va indicar la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en paral·lel a una reforma fiscal en profunditat, raó per la qual designarà una comissió d'experts, tal com recollia el pla de recuperació, transformació i resiliència.

La intenció de l'executiu és establir uns tipus mínims i possiblement també màxims en els impostos que les comunitats autònomes tenen cedits, com els de successions, patrimoni, donacions i transmissions patrimonials, amb la finalitat d'avançar en l'harmonització fiscal a totes les comunitats i evitar l'anomenat 'dumping fiscal' de Madrid, perquè obligaria la comunitat madrilenya a apujar els impostos.

Aquesta harmonització fiscal, que també han sol·licitat altres comunitats autònomes, es tractarà en la reforma del sistema de finançament autonòmic del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), i comportarà modificar la llei orgànica de finançament autonòmic, la qual cosa requereix majoria absoluta al Congrés.

D'altra banda, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat aquest dimecres que toquin "la butxaca" dels madrilenys per pagar "la corruptela de l'independentisme" i ha sostingut que serà el "pitjor malson" dels que vulguin "robar" als madrilenys i que farà el que calgui per frenar-ho, també anar als tribunals.

DIFERÈNCIES IMPOSITIVES

Segons el panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2020, que va elaborar i presentar al març el Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF-CGE), Catalunya és la comunitat autònoma amb més tributs propis, amb un total de 18 impostos, en comparació amb els tres de la Comunitat de Madrid.

A més, Madrid és de les comunitats que grava menys a les rendes inferiors a 16.000 euros, i a més contempla nombroses deduccions, mentre que Catalunya és la que grava més les rendes mitjanes d'entre 20.000 i 30.000 euros.

En el cas de les rendes més altes, les de més de 600.000 euros a l'any, Madrid és una de les comunitats que menys grava, perquè paguen 249.385 euros d'IRPF, mentre que a Catalunya han d'abonar 270.467 euros.

En el cas de l'impost de patrimoni, a la Comunitat de Madrid està bonificat al 100% des del 2008, per la qual cosa els contribuents no el paguen. A Catalunya, en canvi, els patrimonis de 800.000 euros paguen 769,51 euros, els de 4 milions n'abonen 41.943,7 i els de 15 milions un total de 418.155,6, en aquests dos últims casos les quantitats més altes d'Espanya.

Justament aquest any Catalunya ha incrementat l'IRPF a les rendes altes, l'impost de transmissions patrimonials i el de successions. Pel que fa a l'impost de successions, a un solter de 30 anys que hereti béns per valor de 800.000 euros, dels quals 200.000 corresponen al domicili habitual, haurà de pagar 9.796 euros a Catalunya, en comparació amb els 1.586 euros de Madrid, segons el panorama de fiscalitat dels economistes.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés