La seva posició es fonamenta en raons jurídiques i polítiques i no variarà en funció del nombre de països que reconeguin el nou Estat
MADRID, 15 febr. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol manté "inalterada" la seva posició de no reconèixer a Kosovo, que va accedir a la independència a través d'una declaració unilateral, i per tant seguirà sense entaular "cap tipus de relació" amb l'executiu kosovar.
En una resposta escrita al diputat socialista Alex Sáez, a la qual ha tingut accés Europa Press, l'executiu ha explicat que la seva posició es basa fonamentalment en la seva consideració que la declaració unilateral d'independència de Kosovo contravé el dret internacional.
El seu rebuig a reconèixer a Kosovo es basa doncs, en "raons de principi", i no variarà en funció del nombre de països que reconeguin a l'exprovíncia sèrbia com Estat independent.
Per això la posició del Govern en qualsevol dels fòrums internacionals en els quals se suscita la qüestió de Kosovo és la de "preservar que qualsevol mena d'acte o decisió que s'adopti no sigui interpretat com un possible reconeixement implícit de Kosovo com a Estat independent" per part d'Espanya.
Per argumentar les raons d'ordre jurídic que sustenten la posició espanyola, l'executiu recorda que l'Acta final d'Hèlsinki (el document pel qual 33 nacions europees, els EUA i el Canadà van reconèixer el 1975 les fronteres sorgides de la Segona Guerra Mundial) exclou la modificació de les fronteres a Europa de manera unilateral.
A això s'afegeix que la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de l'ONU que reafirma la integritat territorial de la República Federal de Iugoslàvia continua en vigor, doncs no ha estat modificada ni anul·lada per oposició de dos dels seus membres permanents (Rússia i Xina), que s'oposen a la independència de Kosovo com solució del conflicte.
A més, el dictamen consultiu del Tribunal Internacional de Justícia sobre la declaració unilateral de la independència de Kosovo de 22 juliol del 2010 no va entrar a considerar les conseqüències jurídiques de l'esmentada declaració unilateral, és a dir, la suposada creació d'un nou estat.
Finalment, la Comissió Badinter que va establir els criteris de dissolució ordenada de l'antiga Iugoslàvia en el marc de la Conferència de Ginebra que es va convocar a aquest efecte quan va començar aquest procés va fixar, entre d'altres, el manteniment de les fronteres de les Repúbliques que componien aquest país.
SER CONSTRUCTIUS
Però darrere de l'oposició d'Espanya a no reconèixer a Kosovo figuren també raons d'ordre polític, com la "necessitat de garantir la viabilitat d'Estats multiètnics i pluri-religiosos", de mantenir la coherència en relació amb situacions semblants a Bòsnia I Hercegovina (on no es li permet a la Republika Srpska independitzar-se o unir-se a Sèrbia, com és el seu desig), Ossètia o Abkhàzia.
Tot i això, necessita el Govern en la seva resposta, el rebuig a reconèixer Kosovo no impedeix a Espanya mantenir una "posició constructiva" respecte a aquest territori, tenint en compte que "no existeix animadversió" contra ell.
Així, des de 1999 Espanya participa en la Missió d'Administració Provisional del Nacional Unides a Kosovo (UNMIK) i la Força Internacional de Seguretat (KFOR) i ha recolzat a la missió civil de la UE a Kosovo per a l'imperi de la llei (EULEX) per contribuir a la pau i a l'estabilitat a Kosovo i a la regió.
Espanya tampoc es va oposar a la negociació per fer un Acord d'Estabilització i Associació amb Kosovo, sempre que s'inclogués una referència a la Resolució 1244 de les Nacions Unides i no es prejutgés la posició dels estats membre respecte a l'estatut de Kosovo. En altres paraules, que es respectés la posició espanyola de no reconeixement.
