Demana un estudi de les investigacions de cossos de seguretat de l'Estat i internacionals
BARCELONA, 24 febr. (EUROPA PRESS) -
JxCat ha remès a diversos grups l'esborrany d'una proposta de resolució que demana crear en el Parlament una comissió d'investigació sobre els atemptats d'agost a Barcelona i Cambrils (Tarragona).
L'escrit al que ha tingut accés Europa Press va dirigit a ERC, CatECP i la CUP, i pretén l'"anàlisi i investigació dels fets ocorreguts el 17 i el 18 d'agost de 2017 a Catalunya, les seves causes, antecedents, implicacions, perpetració i conseqüències".
És la segona comissió d'investigació sobre aquests atemptats que s'intenta impulsar en una càmera després que Cs n'impulsés sense èxit una al Congrés, amb l'oposició de la majoria de grups, inclòs el PDeCAT.
El text de JxCat recorda els 15 morts i més de 100 ferits de l'atropellament de la Rambla de Barcelona reivindicat per Estat Islàmic i liderat per l'eximam de Ripoll Abdelbaki Es Satty segons indiquen fins ara les investigacions.
Considera que l'atemptat forma part de "diversos fets ocorreguts abans i després": abans, amb l'explosió d'una casa a Alcanar (Tarragona) on van morir dues persones i es van trobar més de 100 bombones de butà i restes d'algun tipus d'explosiu, presumptament.
Els fets de "després" fan referència a la mort d'una dona a Cambrils atropellada per un cotxe que escapava dels Mossos en què els seus cinc ocupants van morir en un tiroteig posterior portant cinturons amb explosius falsos, ganivets i un destral.
El text recorda que el 21 d'agost a Subirats (Barcelona) els Mossos van abatre el presumpte autor material de l'atemptat de Barcelona, Younes Abouyaaqoub, que també portava un fals cinturó d'explosius.
COSSOS DE SEGURETAT I INTEL·LIGÈNCIA
JxCat al·lega que s'ha de crear aquesta comissió per la "polèmica" que es va generar sobre la pròpia autoria dels atemptats, les diferents línies d'investigació, i la participació dels cossos de seguretat i d'intel·ligència.
Recorden que va haver-hi "versions contraposades que no han permès tenir fins ara la certesa dels fets" i per això impulsen aquesta iniciativa.
Després dels atemptats, es va saber d'un avís de la intel·ligència de la CIA als Mossos d'Esquadra sobre el risc d'atemptat terrorista a la capital catalana, fet que va ser desmentit pel llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn.
La segona polèmica es va generar davant les informacions que asseguraven que el CNI havia mantingut contacte amb l'imam de Ripoll mentre va estar reclús a la presó de Castelló per narcotràfic el 2014, i va ser posat en llibertat.
PETICIONS DE JXCAT
Per tot això, la proposta de JxCat inclou que la comissió contingui "un estudi de les diferents línies d'investigació efectuades pels cossos de seguretat i intel·ligència, tant de l'Estat espanyol com a nivell internacional".
A més, sol·liciten una anàlisi dels mecanismes institucionals de resposta als atemptats, "analitzant les polítiques comunicatives externes (opinió pública) i les internes (les dutes a terme pels diferents cossos de seguretat)".
També demana la descripció i documentació dels atemptats i dels "antecedents que ho van generar o ho van possibilitar", així com una anàlisi sobre la participació, preparació i implicacions en la configuració del mateix.
Demana que s'aportin els danys i conseqüències sobre les persones i els béns, una anàlisi de responsabilitats, una anàlisi del context geopolític internacional i les "lògiques de guerra global", i una anàlisi del sistema socioeducatiu en els autors de l'atemptat i el seu entorn.
Finalment, inclouen que la comissió pugui incorporar especialistes "en un nombre no superior al dels diputats membres de la comissió".
COMISSIONS D'INVESTIGACIÓ
JxCat vol impulsar la comissió a través del ple del Parlament i en té prou amb els seus 34 diputats per portar-ho al ple, però cerca el recolzament d'altres forces per presentar-ho de forma conjunta; i seran els diputats els que decideixin si es constitueix o no --necessita de la majoria de 68 vots per substanciar-se--.
JxCat usa la mateixa via per la qual la coalició parlamentària de la passada legislatura entre PDeCAT i ERC --JxSí-- va impulsar la comissió d'investigació de la 'Operació Catalunya', que es va constituir amb el recolzament de 98 vots de l'hemicicle (JxSí, PSC, CatSíQueEsPot i la CUP).
