Publicat 23/02/2020 12:34CET

JxCat porta una moció al Congrés perqu Hisenda publiqui els balanos fiscals perqu els darrers són del 2014

Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears eren aquell any les úniques comunitats amb saldo negatiu: aportaven molt més del que rebien

Montero no es nega a publicar-les per demana un mtode adequat i tenir clar que els impostos els paguen els espanyols, no els territoris

MADRID, 23 febr. (EUROPA PRESS) -

JxCat defensar aquesta setmana en el Ple del Congrés una moció per exigir al Govern central la publicació dels balanos fiscals de les comunitats autnomes, perqu les darreres dades les va donar a conixer el Ministeri d'Hisenda al 2017 i amb xifres de l'exercici del 2014.

Es tracta d'una iniciativa que es deriva de la interpellació que el portaveu econmic de JxCat, Ferran Bel, va formular dimecres passat a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En aquest debat, la formació independentista va reiterar la seva queixa que Catalunya pateix un maltractament financer i va exigir la publicació dels balanos fiscals per mirar de posar en evidncia qu aporta cada comunitat a l'Estat i qu rep.

Al seu judici, Catalunya pateix un dficit fiscal que la Generalitat xifra en uns 16.000 milions i, tot i que no aspiren al fet que aquesta xifra sigui zero --"acceptem cert dficit mentre pertanyem a l'Estat", va dir--, almenys vol que es coneguin les quantitats.

El debat es reobre quan la ministra d'Hisenda ha posat data per a la presentació d'un primer esborrany de la reforma del sistema de finanament, al novembre. Montero s'ha comproms a obrir ja la negociació amb els grups parlamentaris i amb les Comunitats Autnomes per buscar un consens i JxCat exigeix conixer les xifres de quant paga i quant rep cada autonomia.

ELS IMPOSTOS ELS PAGUEN LES PERSONES, NO ELS TERRITORIS

La ministra va respondre al diputat independentista que no té "problema a publicar" els balanos fiscals, "sempre que la seva metodologia sigui adequada i no es facin servir com una arma de confrontació política", com en el passat.

També va deixar clar que els impostos que nodreixen el sistema de finanament els paguen els ciutadans, no els territoris, i que l'objectiu d'aquest sistema és "assegurar" la igualtat dels serveis públics fonamentals per als ciutadans al marge d'on visquin.

El text que se sotmetr a votació la setmana vinent, recollit per Europa Press, insta el Govern central, "com una mesura de més transparncia fiscal i democrtica, a elaborar i publicar els balanos fiscals amb carcter anual del darrer exercici liquidat".

Segons explica, aquesta publicació ha de seguir "la metodologia de clcul contemplada en l'informe del grup de treball creat a l'Institut d'Estudis Fiscals" i presentat al Senat al setembre del 2006, amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, "ajustada pel cicle econmic".

És a dir, afegeix la moció, la publicació de les xifres "haur de precisar els resultats del balan fiscal segons els dos criteris d'imputació proposats: el criteri de 'crrega benefici' i el criteri de 'flux monetari'".

DESPESES I INGRESSOS

Els balanos fiscals reflecteixen els ingressos i despeses de les administracions públiques repartits per Comunitats Autnomes i recullen molta informació: ingressos per impostos directes i indirectes, taxes públiques, cotitzacions socials o ingressos financers, i despeses en serveis i béns públics, el finanament autonmic i local, ajudes regionals, protecció social o interessos del deute públic, entre d'altres conceptes.

El resultat és un saldo que representa si aquest territori aporta més del que rep o rep més del que aporta, per hi ha dues fórmules per calcular-lo. Una és l'anomenada metodologia de crrega-benefici, que en imputar les despeses per territoris té en compte on viuen les persones beneficiries d'aquesta despesa. Per exemple, la despesa en un hospital de referncia nacional serveix a totes les persones que hi acudeixen i no només a la Comunitat Autnoma on es troba. L'altre mtode és el de flux monetari que, entre altres coses, imputa la despesa al territori on té lloc.

Els darrers balanos fiscals es van publicar al 2017 amb les dades del 2014, amb el 'popular' Cristóbal Montoro al capdavant del Ministeri d'Hisenda i sota el nom de Sistema de Comptes Públics Territorialitzats. Es va fer servir la primera metodologia.

Aquell any hi havia quatre comunitats autnomes amb saldo fiscal negatiu, és a dir, els ciutadans de les quals pagaven més impostos que la despesa pública que rebien. Al capdavant es va situar Madrid, (amb un saldo negatiu de 19.205 milions), seguida de Catalunya (9.892 milions), Comunitat Valenciana (1.735 milions) i Balears (1.516 milions).

La resta d'autonomies tenia un saldo positiu, amb Andalusia al capdavant (7.689 milions), seguida de Canries (4.293), Castella i Lleó (4.280), Galícia (3.692), País Basc (3.387), Extremadura (2.827), Astúries (2.098), Castella-la Manxa (1.634), Aragó (844), Ceuta i Melilla (823), Cantbria (516), Navarra (115), Múrcia (108) i La Rioja (42 milions d'euros).

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés