Actualitzat 22/10/2019 11:53:12 CET

JxCat, ERC i la CUP registren una resolució que defensa debatre sobre l'autodeterminació

El president del Parlament, Roger Torrent (d), durante una sesión plenaria celebrada en el Parlament tres días después de conocerse la sentencia del 'procés', en Barcelona (Cataluña, España), a 17 de octubre de 2019.
Marc Gonzalez Aloma / AFP7 - Europa Press

Els lletrats adverteixen que la resolució contravé els advertiments del TC

BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)

Els grups de JxCat, ERC i la CUP han registrat aquest dimarts en el Parlament una proposta de resolució de resposta a la sentència en la qual consta un apartat on es demana que la cambra reiteri poder debatre sobre l'autodeterminació en els plens.

El document consultat per Europa Press rebutja la sentència del Tribunal Suprem contra els impulsors de l'1-O i planteja que el Parlament "reitera i reiterarà, tantes vegades com vulguin els diputats i les diputades, el rebuig de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya a decidir el seu futur polític".

Aquests són tres dels punts d'advertiment del Tribunal Constitucional a la Mesa del Parlament, a la qual s'ha exigit paralitzar el tràmit de propostes que vagin en aquest sentit, després d'haver anul·lat propostes de resolució aprovades en la cambra sobre aquestes qüestions.

De fet, en la reunió de la Mesa del Parlament, abans que s'acceptés a tràmit, els lletrats de la cambra han advertit a l'òrgan rector que aquest punt de la proposta de resolució contravenia les actuacions i advertiments del TC.

"El Parlament denuncia la censura que el TC pretén imposar al Parlament, clarament incompatible amb l'autonomia i la inviolabilitat de la cambra", exposa un altre apartat de l'escrit, mentre que un altre punt defensa que les competències autonòmiques no poden definir els límits del que es pot parlar o no a la cambra i un altre recorda que s'han aprovat desenes de resolucions polítiques sobre el dret a l'autodeterminació des del 1989.

ELS TEMPS DEL TEXT

Sota el títol 'Proposta de resolució en resposta a la sentència de l'1-O', el document és el punt de consens al qual han arribat republicans, cupaires i JxCat, després que el president de la Generalitat, Quim Torra, llancés dimarts passat la seva pròpia proposta en el ple extraordinari sobre la sentència, sense avisar cap dels tres grups, fet que ha generat friccions entre ells.

En aquell plenari, malgrat les reticències de la CUP, no es va permetre introduir documents ni dels grups, ni del Govern català, ni del president perquè l'hemicicle els votés.

Ara, aquesta proposta en principi tampoc es podrà debatre en el ple ordinari fixat per aquest dimecres i dijous, perquè per fer una modificació de l'ordre del dia --ja sigui amb la reunió de la Junta de Portaveu o bé en el mateix ple--, s'hauria d'haver registrat per via d'urgència, fet que no ha passat, expliquen fonts parlamentàries, per la qual cosa hauria de respectar-se el termini de set dies perquè els grups presentin esmenes.

Tot i això, l'article 83 del reglament del Parlament estableix que no es pot modificar l'ordre del dia sense haver complert els tràmits reglamentaris, "a excepció d'un acord explícit en el sentit contrari, adoptat per majoria absoluta"; una majoria que els tres grups independentistes tenen en l'hemicicle.

EL DOCUMENT

En l'exposició de motius, el document critica la sentència de l'1-O perquè considera que és "una regressió en matèria de llibertats, no només per a Catalunya, sinó per tot l'estat" i sosté que limita drets fonamentals i criminalitza la dissidència política.

Retreu que el TC provi d'"imposar al Parlament una vulneració inacceptable del dret a la representació política", fet pel qual rebutja la sentència i les decisions del Constitucional.

"El Parlament exigeix la llibertat dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i la fi de la repressió", demanen votar a la cambra, així com expressar la indignació sobre una sentència que titllen d'injusta perquè consideren que limita l'exercici de drets fonamentals.

Fan referència concreta a l'"escàndol democràtic" que suposa la condemna d'11 anys a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i afirmen el caràcter cívic i no-violent del moviment independentista, segons el text.

El text adverteix que la sentència estableix un precedent inacceptable a partir del qual totes les formes de protesta com l'atur d'un desnonament, l'ocupació d'un centre d'atenció primària o el tall d'un carrer, "poden convertir-se en un delicte de sedició".

Els impulsors del document també volen que el Parlament reiteri que el conflicte entre Catalunya i la resta de l'Estat és "polític i no es resoldrà mitjançant els tribunals", i avisen que les majories parlamentàries no renunciaran a les seves conviccions per més repressió que hi hagi.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.