Publicat 22/10/2019 18:01CET

JxCat, ERC i la CUP demanen que el Parlament reiteri poder debatre sobre l'autodeterminació

Proposta de resolució de resposta a la sentncia de JxCat, ERC i CUP.
JXCAT

Els lletrats adverteixen que la resolució contravé els advertiments del TC

BARCELONA, 22 oct. (EUROPA PRESS) -

Els grups de JxCat, ERC i la CUP han registrat aquest dimarts en el Parlament una proposta de resolució de resposta a la sentncia en la qual consta un apartat on es demana que la cambra reiteri poder debatre sobre l'autodeterminació en els plens.

El document consultat per Europa Press rebutja la sentncia del Tribunal Suprem contra els impulsors de l'1-O i planteja que el Parlament "reitera i reiterar, tantes vegades com vulguin els diputats i les diputades, el rebuig de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya a decidir el seu futur polític".

Aquests són tres dels punts d'advertiment del Tribunal Constitucional a la Mesa del Parlament, a la qual s'ha exigit paralitzar el trmit de propostes que vagin en aquest sentit, després d'haver anullat propostes de resolució aprovades en la cambra sobre aquestes qüestions.

De fet, en la reunió de la Mesa del Parlament, abans que s'acceptés a trmit, els lletrats de la cambra han advertit a l'rgan rector que aquest punt de la proposta de resolució contravenia les actuacions i advertiments del TC.

"El Parlament denuncia la censura que el TC pretén imposar al Parlament, clarament incompatible amb l'autonomia i la inviolabilitat de la cambra", exposa un altre apartat de l'escrit, mentre que un altre punt defensa que les competncies autonmiques no poden definir els límits del que es pot parlar o no a la cambra i un altre recorda que s'han aprovat desenes de resolucions polítiques sobre el dret a l'autodeterminació des del 1989.

ELS TEMPS DEL TEXT

Sota el títol 'Proposta de resolució en resposta a la sentncia de l'1-O', el document és el punt de consens al qual han arribat republicans, cupaires i JxCat, després que el president de la Generalitat, Quim Torra, llancés dimarts passat la seva prpia proposta en el ple extraordinari sobre la sentncia, sense avisar cap dels tres grups, fet que ha generat friccions entre ells.

En aquell plenari, malgrat les reticncies de la CUP, no es va permetre introduir documents ni dels grups, ni del Govern catal, ni del president perqu l'hemicicle els votés.

Ara, aquesta proposta en principi tampoc es podr debatre en el ple ordinari fixat per aquest dimecres i dijous, perqu per fer una modificació de l'ordre del dia --ja sigui amb la reunió de la Junta de Portaveu o bé en el mateix ple--, s'hauria d'haver registrat per via d'urgncia, fet que no ha passat, expliquen fonts parlamentries, per la qual cosa hauria de respectar-se el termini de set dies perqu els grups presentin esmenes.

Tot i aix, l'article 83 del reglament del Parlament estableix que no es pot modificar l'ordre del dia sense haver complert els trmits reglamentaris, "a excepció d'un acord explícit en el sentit contrari, adoptat per majoria absoluta"; una majoria que els tres grups independentistes tenen en l'hemicicle.

EL DOCUMENT

En l'exposició de motius, el document critica la sentncia de l'1-O perqu considera que és "una regressió en matria de llibertats, no només per a Catalunya, sinó per tot l'estat" i sosté que limita drets fonamentals i criminalitza la dissidncia política.

Retreu que el TC provi d'"imposar al Parlament una vulneració inacceptable del dret a la representació política", fet pel qual rebutja la sentncia i les decisions del Constitucional.

"El Parlament exigeix la llibertat dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i la fi de la repressió", demanen votar a la cambra, així com expressar la indignació sobre una sentncia que titllen d'injusta perqu consideren que limita l'exercici de drets fonamentals.

Fan referncia concreta a l'"escndol democrtic" que suposa la condemna d'11 anys a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i afirmen el carcter cívic i no-violent del moviment independentista, segons el text.

El text adverteix que la sentncia estableix un precedent inacceptable a partir del qual totes les formes de protesta com l'atur d'un desnonament, l'ocupació d'un centre d'atenció primria o el tall d'un carrer, "poden convertir-se en un delicte de sedició".

Els impulsors del document també volen que el Parlament reiteri que el conflicte entre Catalunya i la resta de l'Estat és "polític i no es resoldr mitjanant els tribunals", i avisen que les majories parlamentries no renunciaran a les seves conviccions per més repressió que hi hagi.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés