Sosté que la neutralitat en període electoral correspon a les institucions, no als partits
BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)
El diputat de la CUP al Parlament Pau Juvillà ha declarat durant el seu judici per presumpta desobediència que l'ordre de retirar els llaços grocs del despatx del partit a l'Ajuntament de Lleida "lesionava de manera directa" la seva llibertat ideològica.
El judici ha començat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb l'interrogatori de la Fiscalia i la defensa a Juvillà, que s'enfronta a una petició de condemna a vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 1.440 euros.
Juvillà ha explicat que el grup municipal va rebre en total tres requeriments de la Junta Electoral de Zona (JEZ) per retirar els llaços grocs que tenien a la finestra del seu despatx al consistori perquè era el període electoral de la campanya per a les generals del 2019, a les quals el diputat ha recordat que la seva formació no hi va concórrer.
Aquests requeriments van partir de la denúncia d'una regidora de Cs a Lleida i, malgrat que Juvillà aleshores no era diputat, el jutja el TSJC perquè ara sí que és aforat en tenir escó al Parlament, on també és secretari tercer de la Mesa.
Durant l'interrogatori del fiscal, ha explicat que la JEZ els va instar a retirar banderes estelades, llaços grocs i altres signes independentistes: "El mateix logo del nostre partit té una estelada, és de color groc, per tant era impossible perquè ens obligaria a censurar la nostra pròpia ideologia".
Ha detallat que, tot i que ell era el president del grup municipal, almenys un d'aquests tres requeriments s'adreçava a un altre regidor de la CUP a Lleida, erròniament identificat com a president del grup municipal, i ha insistit que sempre van considerar que els avisos es referien a tot el grup perquè ell "només era un representant".
"NO PODÍEM OBEIR"
Juvillà ha explicat que la formació va acordar en assemblea mantenir els llaços grocs a la finestra, i que ell estava d'acord amb la decisió perquè "afectava un símbol no partidista sinó molt compartit contra la repressió política", en referència als llaços grocs que van penjar el 2017 arran de la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
"No podíem obeir aquest requeriment perquè afectava directament els nostres drets fonamentals", i la defensa sosté que Cs va denunciar els partits i no l'Ajuntament per no comprometre el govern municipal del PSC, amb qui mantenia un acord aquell mandat.
En aquest sentit, l'advocat de Juvillà ha sostingut que la CUP no estava obligada a mantenir la neutralitat política per ser campanya electoral --en la qual no participava-- perquè "la neutralitat política no afecta els partits sinó les institucions, i no s'entendria que, en honor d'una suposada neutralitat institucional, s'obligués un partit polític a retirar una simbologia que l'identifica".
TESTIMONIS
En el judici ha declarat com a testimoni un dels mossos que van entrar al despatx del grup municipal per retirar els llaços grocs de la finestra, i a preguntes de la defensa ha assegurat que "no hi va haver cap mena d'impediment" per entrar i retirar els llaços.
També ha declarat l'aleshores regidor de la CUP a Lleida Francesc Gabarrell --el partit tenia dos representants en el ple, ell i Juvillà--, que ha coincidit amb l'acusat a l'hora d'explicar que van rebre tres requeriments i que els membres de la formació a la ciutat van consensuar mantenir els llaços malgrat els requeriments de la JEZ.
De la seva banda, l'aleshores presidenta de Cs a Lleida i que va presentar la denúncia que va començar aquesta causa, Ángeles Ribes, ha explicat al tribunal que va denunciar "tots els grups que tenien als despatxos de cara a l'exterior estelades i llaços grocs", en referència a Junts, el Comú de Lleida, ERC i la CUP.
