David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
MADRID 28 febr. (EUROPA PRESS) -
El Jutjat d'Instrucció número 13 de Madrid investigar l''Operació Catalunya' després d'admetre la querella presentada per l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo i diversos policies pels presumptes delictes d'organització criminal, falsedat documental, acusació i denúncia falsa, malversació de cabals públics i detencions illegals.
En concret, el jutge Hermenigildo Alfredo Barrera indica en una providncia de 15 de febrer, a la qual ha tingut accés Europa Press, que després de rebre l'informe del Ministeri Públic, el seu jutjat és competent per a aquesta causa i en conseqüncia avana que procedeix a prendre declaració als investigats, per la qual cosa oficia a la Policia perqu li faci arribar el nom complet i l'adrea actual d'aquests.
En la querella de Rosell, a la qual també ha tingut accés Europa Press, s'apunta al fet que el comissari Villarejo, l'inspector cap de la UDEF Alberto Estévez, l'antic inspector del Cos Nacional de Policia Antonio Giménez Ras i l'agregat de l'FBI en l'Ambaixada dels Estats Units a Madrid Marc L. Varri estan implicats en l'emissió i presentació d'informes policials "fallaos" que van tenir com destinatari el Jutjat Central d'Instrucció que va acordar la presó provisional de l'empresari catal durant dos anys. Afegeix que a més es van celebrar reunions entre membres de cossos policials, confidents suposadament retributs amb fons reservats i agents de l'Ambaixada dels Estats Units a Espanya.
L'equip legal de Rosell, indica en la querella que si bé actua contra aquestes quatre persones, de moment no va contra la senadora 'popular' Alicia Sánchez-Camacho, "considera (...) que el paper que se li atribueix en el relat de fets podria atorgar-li sobradament la condició de querellada".
I apunta que, ats que els querellats "tenien en el moment dels fets la condició d'autoritats i funcionaris públics de l'Estat espanyol i van actuar en l'exercici dels seus respectius crrecs", emprn també l'acció civil "en reclamació de tots aquells perjudicis econmics i morals (...) contra els querellats persones físiques i contra l'Estat al que representaven".
