Entén que la investigació ha de ser conjunta perquè tots els acusats van jugar un paper per aconseguir la independència de Catalunya
MADRID, 22 (EUROPA PRESS)
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela considera que s'han d'acumular al Tribunal Suprem les causes que investiguen el procés independentista a Catalunya perquè es tracta de delictes "connexos" i per tant l'escissió de la instrucció "dificultaria enormement" la investigació conjunta de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre i la posterior declaració d'independència.
Així ho exposa la magistrada que instrueix la causa a l'Audiència Nacional contra l'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers pels delictes de sedició, rebel·lió i malversació en el seu informe remès al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga per la seva banda els exmembres de la Mesa del Parlament i que va demanar valoració a les parts sobre la possible acumulació de totes les causes judicials obertes pel procés sobiranista.
"La confluència estratègica de totes les activitats, perfectament sincronitzada d'acord amb el pla de l'organització criminal, va ser el que en summa va permetre la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament de Catalunya", resa l'informe.
La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 considera que totes les persones querellades formen part d'"una complexa i heterogènia organització" que des del 2015 --any en què va arrencar el pla independentista-- ha estat desenvolupant una premeditada estratègia "perfectament coordinada amb repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils".
Per això entén que la investigació als exmembres del Govern d'una banda i als parlamentaris aforats de l'altra, no ha de ser escindida, "sinó que ha de fer-se de manera conjunta i en un únic procediment a fi de poder determinar i valorar amb convenient coherència la participació concreta de cadascuna de les persones investigades i els delictes en què cada un pot haver incorregut".
En cas contrari, exposa, es podria incórrer en un examen parcial i esbiaixat dels fets.
La seva postura xoca amb la mantinguda per la Fiscalia que en el seu escrit remès aquest dimarts al jutge Llarena va argumentar que la causa que instrueix l'Audiència Nacional contra els catorze antics membres del Govern ha de seguir en aquest òrgan i que l'acumulació que ara té el suport de Lamela podria ser prematura, ja que la condició dels exconsellers, destituïts en aplicació de l'article 155 de la Constitució, "pot veure's alterada" després dels comicis autonòmics del pròxim 21 de desembre.
REPARTIMENT DE PAPERS
En el seu informe, la jutge descriu un organigrama integrat des de l'àmbit legislatiu, executiu i la societat civil.
En aquest últim punt es refereix al paper que juguen en la deriva sobiranista les entitats d'ANC i Òmnium Cultural, al seu parer "assessoris ideòlegs" i "braç civil" del Govern en aquest procés de desconnexió.
Els seus dos líders, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, també estan sent investigats en aquesta causa juntament amb l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana pel delicte de sedició.
La jutge recalca que tots els acusats formen part d'una organització que va actuar per aconseguir la independència de Catalunya alterant l'organització política de l'Estat i amb això la forma de govern, amb clara contravenció de l'ordre constitucional i estatutari.
Diu que es va traçar un full de ruta dissenyat després dels comicis autonòmics del 2015 que recollia el paper que havien de jugar els acusats a través d'un pla que incloïa la convocatòria de la consulta il·legal del passat 1 d'octubre.
Recorda que van ignorar els pronunciaments del Tribunal Constitucional entorn d'aquesta qüestió --ja que un mes abans va suspendre d'urgència la llei de convocatòria del referèndum-- i que l'activitat parlamentària va ser encaminada a aprovar una normativa en la qual fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del procés independentista.
PAPER "ESSENCIAL" DELS MOSSOS
Lamela també atorga un rol protagonista en aquest procés a determinats membres del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i del Consell de Diplomàcia de Catalunya (Diplocat), i qualifica d'"essencial" el paper dels Mossos d'Esquadra en el mateix.
"Resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatòria dels Mossos", resa la magistrada, que conclou que s'ha produït una utilització il·legal d'aquest cos de la policia autonòmica al servei dels interessos secessionistes no solament en els actes relacionats amb la celebració del referèndum sinó en l'espionatge que es va iniciar a membres de la Policia i Guàrdia Civil amb motiu d'aquest.
DESVIAMENT DE FONS PÚBLICS
La jutge de l'Audiència Nacional recorda (com ja va fer en les actuacions en les quals va enviar a presó l'exvicepresident català Oriol Junqueras i set exconsellers més) que les activitats que va impulsar el Govern de cara a la consulta de l'1-O van ser, almenys parcialment, finançades amb fons públics.
Explica que, encara que la Intervenció General de la Generalitat hagi certificat que només una petita quantitat de tal partida pressupostària ha estat oficialment utilitzada, això no implica que no s'hagi sufragat el referèndum amb diners públics que en principi no estava destinat a aquestes finalitats i sobre aquest tema recorda que l'exconsellera de Governació Meritxell Borrás va decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir aquests mitjans amb què poder celebrar el referèndum.
De la mateixa manera la jutge detalla l'articulació de plans de comunicació i propaganda de suport al moviment secessionista dins i fora de Catalunya, així com l'assignació de recursos tecnològics de la Generalitat per donar suport a la celebració del referèndum i per començar a desenvolupar projectes per a la nova República independent.
