MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha acordat aquest dijous, tal com li havia sol·licitat la Fiscalia, l'ingrés a presó incondicional per a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i altres set exconsellers, investigats per delicte de rebel·lió, davant alt risc de reiteració delictiva i de fugida.
Sobre aquest últim punt recorda a la interlocutòria que hi ha alguns querellats --en referència al president destituït Carles Puigdemont-- que no han atès a la citació.
L'únic que podrà eludir aquesta mesura cautelar serà l'exresponsable d'empresa de la Generalitat, Santi Vila, per a qui s'ha fixat una fiança de 50.000 euros. De moment, entra a la presó.
A la seva interlocutòria, de 19 pàgines, la jutgessa assenyala que "no pot oblidar-se el poder adquisitiu" dels consellers destituïts pels quals ha adoptat aquesta mesura cautelar perquè els permet "abandonar fàcilment el territori espanyol i subsistir a l'estranger".
En aquest punt recorda el fet que alguns querellats ja s'han desplaçat a altres països "eludint les responsabilitats penals" en les quals puguin haver incorregut, en clara referència, encara que sense citar-los, a Puigdemont i a quatre consellers més que romanen a Brussel·les.
La jutgessa considera la seva decisió "adequada, raonable i proporcionada" i acorda presó sense fiança per a l'exvicepresident Oriol Junqueras, Jordi Turull (Presidència), Josep Rull (Territori), Meritxell Borràs (Governació), Joaquim Forn (Interior), Raúl Romeva (Assumptes Internacionals), Carles Mundó (Justícia) i Dolors Bassa (Treball).
En primer lloc, la titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 destaca la gravetat dels delictes que s'imputa al govern destituït (rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics) i de les penes que porta aparellades. "Tenint en compte que, a més gravetat dels fets i la pena, més intensa és possible la temptació de la fugida", resa a l'interlocutòria.
Així, recorda que els exconsellers s'enfronten a penes que poden aconseguir els 25 anys de presó per delicte de rebel·lió, quinze per sedició i vuit anys per delicte de malversació, que pot elevar-se fins i tot a deu en cas que s'hagi produït falsejament de la comptabilitat.
Per Lamela cobra "especial importància el paper de tots els querellats des dels seus càrrecs públics sense els quals el procés independentista no hagués pogut impulsar-se"
"ACCIÓ MEDITADA I PERFECTAMENT PREPARADA"
L'ordre d'empresonament afegeix que l'acció del govern de Catalunya destituït el passat 27 d'octubre "va ser meditada i perfectament preparada i organitzada" i que durant més de dos anys ha vingut incomplint de forma sistemàtica les resolucions del Tribunal Constitucional "en pro de la independència".
En aquest punt es refereix a Turull i Forn --que van accedir a les seves respectives conselleries el 14 de juliol del 2017-- i apunta que "no pot desconèixer-se la multitud d'actuacions que en el desenvolupament del procés independentista" han dut a terme des de llavors.
Matisa, en tot cas, que tots ells van jugar "un paper actiu impulsant el procés sobiranista minuciosament dissenyat i franquejant tota classe de barreres que pogués desviar-los de la seva finalitat".
ANC I ÒMNIUM, "BRAÇ CIVIL DE L'AIXECAMENT"
A més, la magistrada afegeix que els investigats vénen operant "dins d'un grup perfectament organitzat de persones" recolzats per associacions sobiranistes "amb poder i capacitat per auxiliar-los de la Justícia" i que actuen com a "braç civil de l'aixecament".
Alguns d'ells, recorda, pertanyen a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, "que ha jugat un paper decisiu en el procés". Per la seva implicació en aquests fets es troben a la presó per ordre d'aquesta mateixa jutgessa Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els líders de les dues associacions.
D'altra banda, Lamela considera que existeix alt risc de reiteració delictiva tenint en compte que totes les activitats investigades "s'han vingut planificant i realitzant de forma conscient pels querellats durant més de dos anys" amb excepció dels dos consellers esmentats abans.
Quant a les al·legacions de les defenses que no han tingut temps suficient per estudiar la querella, la magistrada diu que cap d'aquests advocats ha sol·licitat la suspensió de les declaracions d'aquest dijous "amb excepció de Vila".
Afegeix que la Llei permet al processat declarar tantes vegades com vulgui, per la qual cosa no considera que s'hagi produït cap indefensió.
BORRÀS VA RECAPTAR DINERS PER Al REFERÈNDUM
Igual que va exposar quan va admetre a tràmit la querella de la Fiscalia, Lamela recorda l'existència d'un document denominat EnfoCATs que establia un full de ruta per aconseguir la independència de Catalunya així com el paper que haurien de jugar-hi els actors.
Respecte a Rull diu que va posar de manifest el "rebuig institucional" al contingent policial desplaçat a Catalunya. De Bassa exposa que va efectuar un comunicat des del Departament de Treball que dirigia encoratjant a la convocatòria de vaga del passat mes d'octubre, mentre que de Borràs diu que va adoptar "mesures encaminades a obtenir els mitjans amb els quals poder celebrar el referèndum"; d'aquí el delicte de malversació.
VAN ENCORATJAR LA INSURRECCIÓ PÚBLICA
També al·ludeix que en execució d'aquest pla els investigats "es van valer de la població encoratjant actes d'insurrecció pública, desobediència i de resistència col·lectiva a l'autoritat legítima de l'Estat ocupant, a aquest efecte, carreteres, carrers o edificis públics i sotmetent els agents de l'autoritat a un "incessant assetjament".
En aquest context la magistrada de l'Audiència Nacional apunta a l'actuació del president de la Generalitat destituït que, de cara a poder celebrar el referèndum del passat 1 d'octubre, va remetre una carta als alcaldes de Catalunya demanant-los que posessin a disposició locals municipals per a la celebració del referèndum.
Alguns edils van desatendre la sol·licitud, la qual cosa va motivar que l'endemà passat, i acompanyat per Jordi Sànchez (ANC) fes una crida a l'enfrontament contra d'aquests.
També és destacable, segons el parer de Lamela, la crida a la vaga general del passat 3 d'octubre "que no va tenir res a veure amb una reclamació de drets o millora de les condicions laborals", sinó que "tot era a favor del procés independentista".
Recorda també que es van imposar "actituds de rebot" per part de les institucions i la societat civil contra els funcionaris i la Guàrdia Civil a Catalunya.
