L'Associació Progressista de Fiscals demana a Segarra que no sigui un "apèndix del Govern central" i que ordeni actuar a la policia autonòmica
MADRID, 10 des. (EUROPA PRESS) -
L'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitòria considera que els caps dels Mossos d'Esquadra o responsables polítics catalans podrien haver incorregut en algun delicte si van ordenar no actuar contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) durant els incidents del cap de setmana passat, i recorda el cas del major Josep Lluís Trapero, acusat de rebel·lió a l'Audiència Nacional per no complir les resolucions judicials que impedien la celebració del referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017.
"Si hi ha un polític, un cap o un superior que dona una determinada ordre perquè no s'actuï tot i saber que s'estan cometent fets delictius, això pot ser responsabilitat de la persona que dona l'ordre. Hi ha persones que estan sent enjudiciades per aquest assumpte, per exemple Trapero", ha subratllat Raimundo Prado, portaveu de l'associació, en unes declaracions a Europa Press.
Prado ha recordat que les forces i cossos de seguretat de l'Estat, també els Mossos d'Esquadra, "estan per salvaguardar els drets dels ciutadans i per actuar quan vegin que existeixen actuacions delictives" com les que es van veure el cap de setmana passat quan els CDR van bloquejar l'autopista AP-7 durant gairebé un dia.
En aquest sentit, ha insistit que a Espanya existeixen "unes lleis, unes normes i una obligació de denunciar els fets delictius" i que "qualsevol persona pot fer-ho", al mateix temps que les forces de seguretat "tenen el mandat de vetllar pels drets de tots els ciutadans quan es veuen limitats per actes que no estan permesos", com va passar a l'AP-7.
A la pregunta de si l'actuació dels CDR seria competència dels tribunals catalans o si, per contra, els possibles delictes podrien ser estudiats a l'Audiència Nacional, Prado no ha volgut aventurar cap possibilitat perquè considera que la qüestió ha de ser objecte d'una anàlisi més detallada dels fets que van tenir lloc el cap de setmana passat.
TERRORISME, FORA DE CONTEXT
Referent a això, el portaveu de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, Ignacio González Vera, sí que ha descartat que hagi de fer-se càrrec del cas l'Audiència Nacional, perquè, en la seva opinió, dir que l'activitat dels CDR és terrorisme semblaria "una cosa treta de context", perquè considera que en tot cas "podrien ser desordres públics, encara que caldrà veure el cas concret".
D'aquesta manera, González Vera entén que "si és un problema d'ordre públic correspondrà a les autoritats policials identificar-los, detenir-los, lliurar-los i posar-los a la disposició de la Justícia".
Sobre les paraules del president de la Generatitat, Quim Torra, el portaveu opina que "són unes declaracions desafortunades", però que "corresponen a la llibertat d'expressió en el context polític".
Més contundent s'han mostrat des de l'Associació Progressista Independent de Fiscals (APIF), que ha remès aquest dilluns una carta a la fiscal General de l'Estat, María José Segarra, en la qual l'insta a ordenar "directament" als Mossos que actuïn a Catalunya contra els disturbis provocats pels CDR, perquè els seus responsables polítics no ho fan.
"Li preguem respectuosament que, per garantir degudament que la Fiscalia no sigui un apèndix més del Govern central, sinó el primer garant dels drets dels ciutadans, s'adoptin diverses decisions perquè aquesta situació mai no torni a passar. Si les forces policials corresponents no actuen per iniciativa pròpia, no hem de recordar-li que V.E. pot donar-li ordres directament als seus superiors", diu en la seva missiva.
IMPUNITAT INCOMPRENSIBLE
L'organització es refereix amb molt "descontents" al fet que "durant almenys 15 hores de dissabte passat, nombroses carreteres que uneixen la Comunitat Autònoma de Catalunya amb altres limítrofes estaven tallades amb total impunitat per components dels autodenominats CDR, mentre cap autoritat ni policial ni judicial feia absolutament res".
"No podem comprendre com ningú no va procedir a identificar els autors i a desmantellar aquestes barricades, que impedien el legítim exercici del dret fonamental a la llibertat deambulatòria a una infinitat de famílies que viatjaven o a professionals que feien la feina de casa", afirmen els fiscals.
Critiquen així que "davant de conductes que semblen encaixar perfectament en delictes greus" no s'entén "com des de les prefectures de les fiscalies afectades i, en última instància", des de la Fiscalia General de l'Estat, no es van adoptar "de manera immediata mesures davant dels delictes que s'estaven consumant a plena llum del dia, a la vista de tots i difosos a tot tipus de mitjans de comunicació" i emplacen Segarra a "prendre decisions" perquè això no torni a passi.
Mentre, la portaveu de l'Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, entén que "és aviat" per demanar actuacions a la Fiscalia General de l'Estat, en primer lloc, perquè cal deixar marge al Ministeri Públic per si de 'motu proprio' decideix prendre mesures i, en segon, perquè entén que davant d'una situació que afecta la seguretat ciutadana, els primers que han de respondre són la Conselleria d'Interior o, en defecte d'això, el Ministeri de l'Interior.
"El que és raonable i per una qüestió de seguretat ciutadana no és només posar el focus en la Fiscalia General de l'Estat, sinó demanar a la Generalitat i al Ministeri de l'Interior que es mantingui l'ordre a Catalunya. Hauran de fer les actuacions oportunes perquè la situació no es desbordi", planteja en unes declaracions a Europa Press, per apuntar que potser convindrien algunes reunions bilaterals.
