BARCELONA 4 oct. (EUROPA PRESS) -
La Secció 8 de l'Audiència de Barcelona jutjarà a partir d'aquest dijous l'ex-president de Caixa Catalunya i ex-ministre socialista, Narcís Serra, i 40 acusats més per la causa dels sous suposadament desproporcionats de l'entitat durant els pitjors anys de crisi econòmica, entre 2008 i 2012.
El judici començarà a les 10 hores d'aquest dijous i es perllongarà fins al 30 de novembre, amb un total de 28 sessions, si bé els acusats no començaran a declarar fins a l'11 d'octubre, per delictes d'administració deslleial i delicte societari.
Narcís Serra, al costat del que va ser el director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó, i 15 ex-consellers més de l'entitat s'enfronten a una petició de quatre anys de presó per part de la Fiscalia per dos presumptes delictes d'administració deslleial per una "irresponsable política de retribucions".
La Fiscalia reclama per als altres 24 acusats penes de dos anys, els acusa d'un únic delicte d'administració deslleial, i demana indemnitzar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) pel perjudici causat, que es xifra en més de 2,5 milions d'euros.
L'acusació particular de la Confederació Intersindical de Caixes (Cic) demana per Todó deu anys de presó per administració deslleial i apropiació indeguda, per als altres 40 acusats, entre ells Serra, quatre anys de presó per administració deslleial, mentre que la CUP, que també és acusació particular, sol·licita penes de fins a set anys pels dos principals acusats.
"MANIOBRA ESPÚRIA"
El fiscal Fernando Maldonado acusa per sous que es van concedir a consellers de l'entitat bancària en plena crisi econòmica, quan s'estava rebent fons del FROB, que entre 2010 i 2012 va aportar a la Caixa més de 12.000 milions d'euros.
Els acusa d'"una reprotxable i espúria" maniobra dels fons d'una entitat que el seu únic objectiu hauria d'haver estat procurar un benefici adequat per a l'obra social i evitar un balafiament de fons en benefici dels alts directius.
Considera que en l'entitat investigada van existir "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la real situació d'insolvència", enmig d'una greu crisi econòmica que va comportar que l'entitat acomiadés a més de 1.600 treballadors.
Malgrat la difícil situació econòmica general, del sistema financer i, especialment de Caixa Catalunya, els sous d'Adolf Todó "no van deixar de pujar" durant el 2009, 2010 i 2011.
ADOLF TODÓ
Entre altres decisions sota investigació, hi ha el pagament a Todó d'una retribució fixa anual de 600.000 euros --que després fins i tot va augmentar-- a què calia sumar una retribució variable del 35% del total, condicionada al compliment d'objectius.
Es va establir per a ell una clàusula de prejubilació a partir dels 60 anys amb la qual cobraria fins als 67 una renda mensual del 90% del seu sou, i a partir dels 67 "una renda vitalícia" del 80% del rebut els 12 mesos anteriors.
Una altra clàusula establia que, en cas de morir, la seva filla podria rebre una pensió vitalícia pel 50% de la retribució cobrada per Todó els darrers dotze mesos.
En total, Todó va percebre més de quatre milions d'euros entre 2008 i 2012 --sumant les retribucions fixes i les variables-- a què cal afegir aportacions al pla de pensions.
NARCÍS SERRA
A Serra, a més d'"elevats emoluents en concepte de dietes" per presidir les comissions i el consell d'administració --que van oscil·lar entre 24.801 i 135.707 euros a l'any--, a partir de 2007 se li va assignar un sou com a president no-executiu d'uns 175.000 euros anuals.
La Fiscalia també al·ludeix "les escandaloses i milionàries indemnitzacions" percebudes per altres membres del consell d'administració en el marc de la irresponsable política de retribucions --en paraules del Ministeri Públic--, a compte de les dimissions que es van produir després de la fusió el 2010 de la Caixa d'Estalvis de Tarragona i de Manresa amb Caixa Catalunya.
