MADRID, 10 nov. (EUROPA PRESS) -
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena considera fundada l'acusació de rebel·lió contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè estima que s'ha produït violència en la "determinació" dels promotors de la independència d'utilitzar la mobilització popular que, en cas de ser contrariada, "podia resultar incontrolable".
És a dir, que podia suposar l'espurna d'una "eventual explosió social que ells podien modular" i, per tant, fer servir la "violència coactiva per a la consecució de les seves finalitats".
L'instructor d'aquesta causa considera que no és necessari que hi hagi "fets lesius o danys contra persones o béns" perquè es compleixi el requisit de la violència en el delicte de rebel·lió, sinó una intenció d'aconseguir "costi el que costi" unes finalitats.
Així ho explica el jutge en la resolució que ha dictat aquest dijous la nit després de prendre declaració a Forcadell i a cinc exmembres de la Mesa investigats per rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics per facilitar la tramitació de les lleis independentistes.
Considera cert que el Codi Penal exigeix "un alçament violent i públic" per al delicte de rebel·lió, però "això no vol dir que perquè l'alçament públic sigui violent, resulti exigible que incorpori fets lesius contra persones o béns, sinó que es manifesta també l'alçament violent quan integra l'ostentació d'una força i es mostra la disposició a utilitzar-la".
El magistrat constata que la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat destaca nombrosos "comportaments agressius", encara que el jutge indica en la interlocutòria que els investigats han renunciat a l'ús de la violència en les mobilitzacions afins a la independència de Catalunya i que és "evident que el civisme va acompanyar les desenes de milers de ciutadans".
En aquesta línia, enumera l'ocupació dels carrers per centenars de tractors; el "bloqueig" i "setge" d'edificis depenents de la Generalitat i de l'Administració de l'Estat, i d'hotels on s'allotjaven agents de la Policia i la Guàrdia Civil; l'"aïllament" d'agents o de la comissió judicial a la Conselleria d'Economia --pels quals els presidents de l'ANC i Òmnium són a la presó, investigats per un delicte de sedició--; i "amenaces" a empresaris.
"GERMEN VIOLENT QUE ARRISCAVA A EXPANDIR-SE"
El magistrat recalca que aquests "són comportaments que expressen el violent germen que arriscava a expandir-se".
Segons l'instructor, els sis investigats van ser "conscientment instrumentalitzats" per a la consecució de la independència perquè les mobilitzacions es van contemplar "sempre" com un dels elements del procés i perquè va existir "des d'un principi" un full de ruta que integrava els responsables polítics autonòmics, municipals i associacions ciutadanes, que han cridat permanentment a la mobilització" col·lectiva i a la "resistència activa".
I afegeix que el procés "no comptava amb un altre instrument d'imposició de la situació de fet creada que l'amenaça d'una determinació popular que --de ser contrariada-- podria resultar incontrolable".
MALGRAT ELS FOCUS VIOLENTS, NO VAN MODIFICAR LES SEVES PRETENSIONS
En aquest sentit, explica que, encara que tots els investigats han declarat aquest dijous que no van presenciar cap acte violent, sí admeten haver vist reflectits en els mitjans algun dels fets exposats en la querella i, no obstant això, no van modificar el seu comportament posterior pel que fa al procés independentista.
Per això, el magistrat insisteix que, en aquestes condicions, "no està mancada de fonament la petició acusatoria" que els promotors de la independència podrien haver-se servit d'aquests "puntuals focus violents" i d'una "mobilització decidida" i pacífica molt més significativa, per "exhibir els moviments populars com l'espurna d'una eventual explosió social que ells podien modular i, per tant, com la violència coactiva per a la consecució de les seves finalitats".
