MADRID, 3 abr. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco veu indicis per jutjar per un delicte contra Alts Organismes de la Nació o Institucions de l'Estat 22 manifestants que van participar en l'assetjament al Parlament de Catalunya que es va produir el 15 de juny del 2012.
Les protestes es van saldar amb agressions i insults a onze diputats autonòmics, entre els quals hi havia el president de la Generalitat, Artur Mas, que va haver d'accedir al recinte parlamentari en helicòpter.
En una sentència dictada aquest dimarts, el magistrat transforma les actuacions en procediment abreujat, tràmit equiparable al processament, i assenyala que "delictes menors i fins i tot de faltes", com els atribuïts als imputats, es converteixen en "greus" si existeix un component d'"intimidació ambiental".
Segons fonts jurídiques, aquesta mateixa consideració podria aplicar-se penalment als autors dels escarnis contra polítics.
"Escopir, insultar, sostreure documents, llançar líquids, subjectar, interposar-se o frenar trajectòries, impedir el pas, la circulació, copejar vehicles, pintar una creu en una gavardina, empènyer, agafar d'un braç, increpar, perseguir, assetjar, bloquejar, emprendre, quan es fa aprofitant-se de la intimidació ambiental, la covardia de l'acció del grup i no aïlladament (...), es converteix en greu i, per tant, en delictiva", sosté.
"SACRIFICIS NO GENERALITZATS"
El jutge assenyala que els successos que es van viure davant de la Cambra catalana no poden emparar-se en el dret de reunió que cosagra l'article 21 de la Constitució tot i tenir com a objectiu "l'expressió de les demandes ciutadanes cap als dirigents polítics i òbviament en moments de crisi en què s'exigeixen sacrificis a alguns col·lectius que no es veuen generalitzats per a tothom, ni especialment als qui els han generat".
"És lícit manifestar-se i expressar-se amb el límit de no fer servir la violència contra persones i béns aliens a la protesta", afegeix l'instructor abans d'indicar que els actes contra "parlamentaris que actuen en l'exercici del seu càrrec o quan van a exercir-lo" constitueix una "extralimitació del dret de manifestació".
De fet, la persecució es va produir, segons Velasco, en un "context ambiental greument violent i intimidant" per part d'un grup que, segons reflecteix la sentència, "ajuda, emprèn i força la submissió del representant de la voluntat popular".
ASSETJAMENT A MAS
En la seva resolució, Velasco relata minuciosament la persecució que van patir 11 polítics catalans, entre els quals hi ha el president Mas, el vehicle del qual va ser interceptat en unes vies del tramvia quan era traslladat a la seu del Parlament.
Un dels imputats va encarar el vehicle oficial col·locant les seves mans sobre del capó, va pujar-hi i va començar a copejar-lo.
Uns metres més endavant, el cotxe de Mas va ser copejat novament i un dels manifestants va tractar d'"obrir la porta del cotxe", cosa que "no va poder aconseguir ja que el vehicle tenia connectat el tancament centralitzat".
En no aconseguir-ho, va llançar un con de plàstic contra un dels vehicles de la comitiva, que va buscar un lloc segur per després traslladar el president català "per la via aèria descrita", que també va utilitzar la presidenta de la Cambra, Núria de Gispert.
A més, els manifestants van insultar, van escopir i van pintar una creu a la gavardina de la socialista Montserrat Tura; "van increpar i van acorralar mitjançant amenaces i insults" el diputat de CiU Josep María Llop, que és invident; i van copejar "nombroses vegades amb els braços" l'independentista Alfons López Tena.
També van patir la persecució els diputats Joan Boada, Gerard María Figueras, Ernest Maragall, Ana Isabel Marcos, Salvador Milà i Santi Vila.
Per ordre de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, Velasco va enviar la causa als jutjats de Barcelona el febrer del 2012 tot i que el Suprem va resoldre el novembre passat que l'Audiència Nacional era la competent per investigar aquests fets perquè considera que el Parlament autonòmic s'ha de considerar una institució de l'Estat.
