MADRID, 5 abr. (EUROPA PRESS) -
La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela detalla en l'acte pel qual aquest dijous ha processat l'antic cap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero que veu conductes d'organització criminal en l'actuació dels Mossos durant el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.
De fet, relata com els comandaments ordenen als agents que no actuessin, que es mantinguessin al marge i a més, que vigilessin la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
La magistrada revela també la utilització per part dels Mossos durant l'1-O d'un codi propi --'clau 21'-- que consistia en la utilització d'un canal alternatiu --disposant cada dotació d'un número de contacte al qual trucar-- per emetre informacions o incidències que no havien de transmetre per l'emissora corporativa, per a això es van emprar tant mòbils particulars com corporatius.
En el seu acte de 37 pàgines, la titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 conclou que del contingut de les comunicacions intervingudes en aquesta jornada es desprèn la falta de col·laboració amb els altres cossos policials, ja que "s'ordena que no actuïn, que no facin res, que es mantinguin al marge, que no intervinguin i que només observin i informin i se situïn en posició segura".
També constata les vigilàncies de les quals van ser objecte policies i guàrdies civils, fins i tot a aquells que anaven de paisà.
No es tracta simplement d'informar de l'actuació dels agents, segons la jutge, "sinó que es tractava d'una autèntica vigilància, seguint els seus desplaçaments. Fins i tot des de la Sala s'ordenava a totes les patrulles que cessessin en els seus comunicats per donar prioritat a la transmissió d'informació sobre aquests extrems".
De fet, es van produir més de 200 comunicats en aquest sentit durant el transcurs de la jornada.
Lamela també processa per organització criminal i un únic delicte de sedició, per l'1 d'octubre, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior de la Generalitat César Puig.
Processa, a més, la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició, en el seu cas pels fets del 20 i 21 de setembre i ha citat a tots ells per comunicar-los personalment aquest acte el proper 16 d'abril.
CANVIS AL GOVERN DE LA GENERALITAT AL JULIOL
En el seu relat de fets, la jutge al·ludeix als canvis al Govern de la Generalitat de 14 de juliol del 2017 que "tenien com a objectiu substituir aquells consellers que no es mostraven totalment disposats a assumir les conseqüències de continuar amb el procés sobiranista, i per això van entrar al Govern Joaquim Forn a Interior i Pere Soler com a director general dels Mossos, mentre que Puig va ser mantingut en el càrrec.
"Es tractava que des dels òrgans de govern es tingués el control del Cos policial, per la qual cosa al seu torn resultava necessària la connivència dels responsables polítics amb els màxims responsables d'aquesta Policia, que fessin de corretja de transmissió de les instruccions d'aquells a l'operativitat de corporació, ordenant executar o abstenir-se de les ordres judicials i del compliment de la Llei", valora.
TRUCADES ENTRE TRAPERO I SÁNCHEZ
Quant als fets dels dies 20 i 21 de setembre, la jutge diu que van ser 17 trucades entre Trapero i Jordi Sànchez i 29 de Trapero amb Forn.
Trapero també va rebre quatre trucades de Pere Ferrer, cap de Gabinet d'Interior i va mantenir una comunicació amb Laplana a les 13.44 hores d'aquell dia.
Quant als fets de l'1 d'octubre, la magistrada recull les intervencions telefòniques i la documentació intervinguda al domicili de Josep Maria Jové, entre la qual destaca el document 'Enfocats' --intervingut a José María Jové, número dos de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras-- que va dissenyar el full de ruta cap a la independència i el paper que jugarien els diferents actors, entre ells els Mossos.
Sobre aquest document Lamela destaca que contemplava "sense solució de continuïtat una única i exclusiva alternativa per a Catalunya: la seva secessió i la configuració com a Estat propi separat d'Espanya, sent un element necessari per a la seva consecució la celebració d'un referèndum, al marge de la validesa del mateix".
La jutge recull també l'informe de la Guàrdia Civil en relació amb les comunicacions en les quals es constata que la vespra del dia 1 ja es coneixia l'escenari que es donaria l'endemà, on punts de votació designats per organitzadors del referèndum amb el Govern al capdavant, es trobarien oberts i ocupats per ciutadans que no tenien intenció de desallotjar-los o tancar-los de manera voluntària.
Igualment es registren comunicats recordant-los que la prioritat és informar sobre moviments de forces de Guàrdia Civil o de Policia que observin, amb indicació de vehicles, nombre d'agents i direcció que prenien.
A més, hi ha altres comunicats en els quals els agents indiquen a la seva central que han situat "observadors" (persones civils) en un punt elevat que avisarien de l'arribada de les forces de seguretat.
Igualment es recullen altres comunicats en el sentit que, davant actuacions policials, els agents havien de separar-se de la zona perquè no se'ls veiés.
L'acte també incorpora àudios en els quals es reflecteix tota l'activitat desplegada des de la Direcció dels Mossos a fi de fer "totalment ineficaç" la intervenció dels agents l'1 d'octubre".
Finalment, subratlla l'acte, les comunicacions mostren que els indicatius dels Mossos es van limitar a decomissar les urnes o bé quan les hi lliuraven voluntàriament els responsables de cada centre o una vegada acabada la votació i realitzat el recompte o quan eren abandones en el carrer després de contar els vots.
Fins i tot, apunta, les dotacions, amb les connivències dels comandaments, pactaven amb els responsables dels punts electorals l'entrega de les urnes, de forma voluntària, una vegada fet el recompte.
Les fotografies i els vídeos incorporats al procediment posen de manifest, segons Lamela, "l'actitud de passivitat" dels Mossos en els col·legis l'1 d'octubre i fins i tot la seva complicitat amb els components de les taules i persones que amb la seva presència tractaven de garantir la celebració de les votacions, "arribant fins i tot a actuar contra els agents de policia nacional i guàrdia civil".
La jutge també recull la declaració de Diego Pérez de los Cobos en la qual va assenyalar que la seva impressió era que l'operatiu dissenyat era el complement perfecte per no complir amb l'acte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
En el seu acte, la jutge també incorpora el testimoniatge d'un testimoni protegit que va assenyalar que se'ls va donar l'ordre genèrica a tots els equips per informar dels moviments de Guàrdia Civil i Policia, així com l'actitud dels Mossos a l'arribada dels agents de la Benemèrita als col·legis electorals de "total passivitat, fins i tot en ser agredits els guàrdies per la gent congregada i de total allunyament respecte dels guàrdies civils, desoint les seves peticions de col·laboració".
També es refereix a les indicacions que es van donar en els 'briefings' --trobades informals-- en les quals se'ls va prohibir un gran nombre d'accions, entre elles entrar per força o que no fessin ús de la defensa, per la qual cosa molts agents van optar per no portar-la.
