Ho justifica per "la rellevància penal de les conductes delictives, que han suposat la ruptura de la cohesió social i política"
MADRID, 26 gen. (EUROPA PRESS) -
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ordenar l'"examen i anàlisi" dels correus electrònics de l'expresident català Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, tots els exconsellers del Govern, els antics membres de la Mesa del Parlament i uns altres dirigents independentistes com Artur Mas, Marta Rovira o els líders de l'ANC i Òmnium Cultural, entre uns altres. En total, els e-mails de 32 persones vinculades amb el procés independentista des d'abril de 2016 fins al 27 d'octubre de 2017.
Així consta en l'acte que va dictar Llarena el passat 11 de gener, al qual ha tingut accés Europa Press, en què donava el vistiplau al requeriment que li havia fet la Guàrdia Civil d'examinar la correspondència electrònica d'un total de 32 persones. Aquesta part de la investigació estava secreta, però el magistrat va aixecar el secret de sumari el mateix dia dels registres, dimecres passat.
Segons explica Llarena a l'acte, "la rellevància penal de les conductes delictives que s'investiguen, que han suposat la ruptura de la cohesió social i política que sustenta la Constitució" és la que "justifica l'accés, examen i anàlisi de la correspondència electrònica mantinguda pels investigats, per ser el principal instrument subsistent que possibilita objectivament confirmar o refutar els indicis dels quals es disposa".
D'aquesta manera, l'instructor va ordenar als investigadors l'anàlisi dels correus de Puigdemont, Junqueras i tots els exconsellers de l'antic Govern, així com als exmembres de la Mesa imputats, els líders d'ANC i Òmnium, la presidenta de l'AMI, a més de líders de partits independentistes com Marta Rovira (ERC) i Anna Gabriel (CUP), així com també de l'expresident català Artur Mas.
En definitiva, es van investigar els correus electrònics de la majoria d'imputats en la causa que instrueix Llarena contra el denominat procés, però el jutge també va demanar a la Guàrdia Civil que analitzés els d'altres persones vinculades al procés com l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi i Sunyer, l'exsecretari d'Economia Pere Aragonès, l'exdirector de l'oficina de l'expresident Artur Mas Joan Vidal i els directors de les oficines per a l'autogovern Víctor Cullell i Josep Maria Reniu.
Segons explica el jutge en l'acte, aquests últims cinc, encara que no estan imputats en la causa, sí que "són investigats com a eventuals responsables d'aquests mateixos fets en altres procediments judicials o, almenys, exercien càrrecs subordinats al Consell de Govern de la Generalitat i estaven directament vinculats amb les actuacions executives desplegades per a la consecució dels objectius secessionistes".
En dirigir-se al jutge, l'Instituto Armado sol·licitava autorització per analitzar els correus emesos i rebuts des del 20 de setembre de 2015 fins a l'actualitat, però el magistrat no veu necessari un període de temps tan "dilatat" i el va limitar entre el 28 d'abril de 2016 i el 27 d'octubre de 2017, és a dir, l'últim dia abans de la dissolució del Parlament per l'entrada en vigor de l'article 155 de la Constitució.
INSUBMISSIÓ A L'ORDRE JURÍDIC
El magistrat exposa que per assolir l'objectiu que pretenien aconseguir els investigats, la independència de Catalunya, van poder cercar el "suport massiu d'importants sectors de la població per a des de la determinació que pogués exhibir-se aquest sector social, exercir puntuals reaccions violentes i amenaces amb una eventual explosió social que generalitzaria la insubmissió a l'ordre jurídic i l'enfrontament ciutadà, determinant així a l'Estat a acceptar una secessió de part del territori per concebre's com l'única reacció possible davant una situació de fets consumats enfrontada a l'aplicació de l'ordre legal, així com l'únic instrument capaç d'aportar una contenció de la violència al territori".
I és que, per Llarena, "resulta un important marcador de la responsabilitat que es ventila que el referèndum per a la independència es va portar a terme després de nombroses trucades a la mobilització ciutadana cursades des de les forces polítiques, així com pels representants" d'ANC, Òmnium i AMI.
Aquests últims, argumenta, "directament van impulsar moltes de les actuacions col·lectives que havien d'impossibilitar l'execució de les resolucions judicials, van cridar al fet que l'1 d'octubre es desatengués per la ciutadania la prohibició de celebració del referèndum, i van impulsar moviments de manifestació ciutadana en els dies següents al referèndum, durant el període que havia d'intervenir fins a la declaració de la república".
Així, el jutge fa un relat dels "incidents coactius o violents" que es van produir amb motiu d'aquesta mobilització: "l'ocupació organitzada dels carrers per centenars de tractors; el bloqueig de la Delegació el Govern central de Catalunya; l'aïllament d'agents o de la comissió judicial que va realitzar el registre a la Conselleria d'Economia; l'apedregada de vehicles policials o la seva destrucció vandàlica; el setge als hotels on romanien els policies; el setge dels hotels on s'allotjaven els integrants de les forces de l'ordre; talls de carreteres o barricades de foc; amenaces a empresaris que prestaven suport als serveis de l'Estat; muralles humanes que defensaven els centres de votació, forçant als cossos policials a emprar la força".
REGISTRES AL CTTI I CESICAT
Per aconseguir la informació sol·licitada en el seu acte, Llarena també va ordenar als investigadors que requerissin al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) les respectives còpies dels correus que conserven i que sol·licitessin al Centre de Seguretat d'Informació de Catalunya (CESICAT) que aportés còpies del duplicat del certificat digital dels comptes de correu, còpies dels 'pin' per poder accedir als e-mails i certificats digitals necessaris per a la lectura.
Per obtenir els correus dels líders d'ANC i Òmnium, el magistrat reclama en l'acte que aquestes entitats hi permetin als investigadors l'accés, així com les còpies de seguretat.
