BARCELONA 13 jul. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem de Justícia d'Andalusia (TSJA) Miguel Pasquau ha qualificat d'"erroni" que es parli de tolerància en el cas de la Manada, ja que considera un error considerar que la víctima tolerés l'acte perquè no va oposar resistència.
Durant la conferència d'anàlisi de la sentència d'aquest divendres, Pasquau ha criticat també que, després dels fets provats --el vídeo gravat, els missatges de WhatsApp, la possessió de drogues i l'estat en el qual es va trobar la víctima-- "es rebaixi el concepte de consentiment al de tolerància".
"Els cinc acusats sabien el que volien abans de donar amb la víctima, hi ha proves d'això", i ha afegit que van aconseguir fer-ho sense necessitat de violència perquè no hi va haver oposició, ja que la víctima no s'esperava que els fets es desenvoluparien així.
Així mateix, ha considerat interessant el recurs de la defensa a la sentència, "una segona oportunitat per tornar a valorar proves", i ha dit que és una obligació que el Tribunal Suprem (TS) de Navarra quedi convençut de tots els fets.
Pasquau també ha considerat que "existeix un biaix patriarcal" i que falta formació en matèria de gènere en l'àmbit de la justícia, així com una millora en el sistema d'oposicions, enfortir la cultura del judici i treballar la diferència entre el decisiu i el motivacional.
D'altra banda, l'advocat Marc Molins ha esmentat que "hi havia una tercera hipòtesi que no es va considerar: una víctima anul·lada per l'efecte de drogues", un delicte contemplat en el codi penal que es va sostreure en no trobar restes de substàncies estupefaents quan es va analitzar la víctima.
"Això podria explicar per què no va oposar resistència", i ha afegit que, des del seu punt de vista, és incomprensible que no es contemplés una acusació per registrar un vídeo --no autoritzat per la víctima-- de l'acte, un delicte que podria arribar als quatre anys de condemna.
LES CRÍTIQUES A LA SENTÈNCIA
Sobre la repercussió social d'aquesta sentència, tots dos han coincidit que és un cas "complex i interessant des del punt de vista del debat"; no obstant això, Molins ha afegit que ha de millorar-se el llenguatge jurídic perquè diu que la majoria de la població no entén les sentències.
Ha defensat que "la població té dret a criticar i manifestar-se contra les sentències", no obstant això ha fet una crida a l'equilibri institucional perquè creu que el cas de la Manada ha marcat un punt d'inflexió que posa en joc el poder judicial.
"No tot val, ha d'haver-hi límits a les crítiques dels magistrats perquè no tenen capacitat de rèplica davant la societat, es manifesten amb sentències", ha dit fent referència a una petició en Change.org --signada per 1.416.306 persones-- que exigeixen la inhabilitació dels magistrats encarregats de dictar sentència en el judici de la Manada.
