La formació reivindica haver afrontat "la prctica totalitat de les obligacions" que procedien de CDC i del PDeCAT
BARCELONA, 2 gen. (EUROPA PRESS) -
El jutjat Mercantil número 8 de Barcelona ha acordat el tancament del concurs de creditors del PDeCAT, en el qual de la documentació aportada es desprn un passiu de 6.455.803,32 euros.
La interlocutria, a la que ha tingut accés Europa Press, recull que no és possible oposar-se a la conclusió del concurs, i per tant "es procedeix a concloure aquest concurs i arxivar les actuacions".
També exposa que, des que es va publicar la interlocutria de declaració de concurs sense massa --modalitat de concurs de creditors per a empreses en situació d'insolvncia, sense béns i amb deutes que fan inviable la seva continutat--, cap creditor va sollicitar el nomenament d'un administrador concursal.
Del passiu de 6,4 milions d'euros, fonts de la formació consultades per Europa Press han explicat que 6,3 corresponen a la previsió que la llei els obligava a tenir en compte en estar processats per l'Audincia Nacional en la causa del 3%, a l'espera de judici, en considerar-los successors de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC).
En la causa del cas Palau, l'Audincia Provincial de Barcelona va decretar al febrer de l'any passat l'arxivament de la causa que seguia contra Junts i PDeCAT pels 6,6 milions que CDC va ser condemnada a pagar pel desfalc del Palau de la Música.
Els altres 150.000 euros equivalen a 130.000 de provedors i 20.000 a despeses per Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO), una xifra que representa un 0,5% del que han pagat per aquesta partida, especifiquen les citades fonts.
El partit reivindica que tot el relatiu a la Seguretat Social, Hisenda i altres obligacions est pagat, per la qual cosa fan valdre que han afrontat "la prctica totalitat de les obligacions" que procedien de CDC i del PDeCAT.
FORA DEL PARLAMENT I CONGRÉS
A finals d'octubre, el PDeCAT va decidir en una assemblea extraordinria cessar la seva activitat política després d'haver quedat fora del Parlament en les eleccions de 2021, amb una candidatura que va encapalar ngels Chacón, i del Congrés al juliol d'aquest any amb Roger Montañola al capdavant.
Actualment, la formació compta amb 187 regidors i alguna alcaldia, com la que lidera Marc Solsona a Mollerussa (Lleida), encara que en les municipals de maig es van presentar amb una coalició mplia amb partits municipals sota el nom d'Ara Pacte Local i no amb les sigles del PDeCAT.
El partit va néixer el 2016 com a successor de l'extinta CDC com un "partit de centre, definit com a nacionalista, democrtic, moderat", amb Marta Pascal i David Bonvehí com a principals cares visibles, per els xocs i la desconfiana amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no van trigar a arribar.
Aquesta desconfiana és la que va portar Puigdemont a voler liderar en 2017 una candidatura unitria i transversal amb independents en qu no apareixien les sigles del PDeCAT, que sí que disposava dels drets electorals i polítics i dels recursos econmics, la qual cosa va acabar cristallitzant en el naixement d'una coalició amb el nom de Junts per Catalunya.
Malgrat compartir espai polític, les discrepncies arran del procés independentista es van engrandir, i aix va acabar provocant la sortida de Pascal i que Bonvehí prengués les regnes del PDeCAT, per tampoc es va suavitzar la tensió amb l'expresident catal.
Finalment, el 25 de juliol de 2020 Puigdemont va acabar creant un nou partit amb el nom també de Junts per Catalunya, i la decisió de la direcció del PDeCAT de portar el cas als tribunals va empitjorar encara més la mala relació entre les dues parts, provocant la ruptura i l'escissió de la formació hereva de CDC.
Tres anys després d'aquesta escissió, el PDeCAT ha decidit posar punt final a la seva trajectria política.
