Actualitzat 01/07/2013 17:36

El jutge sol·licita l'escriptura de la societat dels Ducs de Palma al notari

Infanta Cristina e Iñaqui Urdangarín
FOTO DE ARCHIVO

PALMA DE MALLORCA 1 jul. (EUROPA PRESS) -

El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha sol·licitat a la notaria barcelonina que va intervenir en la constitució d'Aizoon, societat de la qual són propietaris al 50 % els Ducs de Palma, que aporti l'escriptura relativa a aquesta operació mercantil, segons la providència que el magistrat ha dictat a l'efecte i a la qual ha tingut accés Europa Press.

En concret, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma ha oficiat al notari que té al seu càrrec el protocol de la Notaria d'Espluges de Llobregat de la qual era titular el notari que va escripturar Aizoon, Carlos Masía, perquè remeti testimoni del document de constitució, portada a terme l'11 de febrer del 2003.

El magistrat ha cursat aquesta diligència a petició del sindicat Mans Netes, representació processal de la qual ha sol·licitat que s'aporti a la causa l'escriptura de la mercantil pertanyent a Iñaki Urdangarin i la Infanta Cristina, i que es troba sota lupa judicial per haver servit presumptament per defraudar a Hisenda.

És més, l'Audiència Provincial de les Balears ha arribat a apuntar que els Ducs s'haurien beneficiat, com socis de la mercantil, dels ingressos procedents de Nóos.

Precisament, el notari que va participar en l'impuls d'Aizoon ha estat interrogat com a testimoni en el marc d'aquest cas, asseverant que l'operació ha estat preparada i dissenyada per l'excomptable de Nóos, Miguel Tejeiro, a qui li va suggerir que, per ser una empresa mercantil que "podia tenir infortuni, que la canviés a ganancials perquè així no hagués d'aparèixer la Infanta".

"Només vaig suggerir que Urdangarin estigués en règim de beneficiaris perquè la Infanta no hagués d'aparèixer per aquí", va incidir el testimoni, asseverant que, malgrat les consultes que li van fer sobre com repartir l'accionariat de l'empresa de consultoria, "no em van fer cas".

Els investigadors apunten que el Duc va interposar aquesta mercantil per facturar "certs serveis de caràcter personalíssim", com el servei domèstic, que no tenien res a veure amb l'activitat de la immobiliària, tot això amb l'objectiu de reduir la seva pròpia tributació en la declaració de l'IRPF.

De fet, l'Agència Tributària assenyala com durant 2007 i 2008, exercicis en els quals Urdangarin hauria defraudat a Hisenda un mínim de 240.000 euros, va utilitzar Aizoon com "pantalla" per tributar despeses com els del seu propi servei domèstic o els de la seva assistenta personal, amb l'objectiu de beneficiar-se d'un tipus impositiu inferior (l'aplicat a les societats).

De la mateixa manera, Carlos Masía també va intervenir en la compravenda del Palauet de Pedralbes, respecte el qual ha recordat que la Infanta "no volia signar" ja que no veia clar com es podia adquirir aquesta casa i si l'operació era viable.

"Era com si no se li hagués justificat com s'adquiria i com es pagava", va incidir sobre aquesta qüestió.

LES "DUBTES" AL VOLTANT A LA COMPRAVENDA DE PEDRALBES

En la seva compareixença, transcripció a la qual ha tingut accés Europa Press, el notari ha explicat que va preparar la compravenda sota instruccions de Tejeiro, el que va portar al fiscal Pedro Horrach a intervenir: "Tot i això, els que compraven eren Iñaki Urdangarin i la seva dona, no?".

Segons ha explicat, havia "molt nerviosisme" perquè la Infanta no ho veia clar i llavors el senyor Tejeiro li va donar instruccions.

Tal com ha recordat, Tejeiro li va indicar que si la filla del Rei Joan Carles preguntava sobre la viabilitat de l'operació, havia de respondre que "això va a comissió executiva, la Caixa de Pensions ja ho té aprovat".

I és que, ha precisat davant de l'estranyesa del fiscal, per a una venda de sis milions d'euros "no n'hi ha prou amb l'aprovació del delegat de l'oficina, fa falta que el comitè executiu, en aquest cas la Caixa de Pensions, aprovi aquesta operació, perquè no és una operació ordinària".

Tot i això, el notari ha recordat que en realitat "no estava aprovat" i els nervis es devien a que, segons li va manifestar Tejeiro, "la Infanta havia tingut una sèrie de dubtes, no veia clara l'operació i no volia signar".

Finalment, el mateix dia en què es va escripturar la compravenda es va aprovar l'operació, segons Masia, qui va relatar que després de tot "la Infanta no va preguntar, perquè la seva actitud era molt reservada, molt protocol·lària".

"A veure, normalment la dona mira al marit i firma, i ja està. Aquí, com per protocol començàvem abans, la Infanta no podia mirar, no podia seguir, havia de ser la primera en firmar", ha explicat el notari, qui ha recordat que "se'l veia cara de dubta, però tampoc preguntava".

Contingut patrocinat