MADRID, 7 abr. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha admès la personació del Partit Popular (PP) com a responsable civil subsidiari en la causa en la qual va donar per acreditada l'existència durant 18 anys d'una 'caixa B' en la formació política i rebutja que actuï en qualitat d'ofès o perjudicat pel delicte.
En una sentència, dictada aquest dilluns, el magistrat comunica al partit que l'ha considerat responsable civil subsidiari per les donacions que va rebre el 2008 i pel pagament en negre de les obres de 'Gènova' a l'empresa Unifica, que té la causa a la seva disposició.
Dóna trasllat, a més, als recursos interposats en aquesta peça separada del 'cas Gürtel' per si de cas el PP decideix impugnar-los o adherir-se als mateixos. "Si bé quedant limitada tal intervenció processal als extrems que li són propis, seria la seva pròpia consideració com a subjecte passiu d'aquesta responsabilitat, l'existència de nexe causal en el qual assentar aquesta responsabilitat civil o el mateix abast dels danys i perjudicis provisionalment atribuïts al delicte", concreta.
Els Populars han demanat personar-se en les actuacions i tenir accés a una còpia íntegra de la causa i han invocat l'article 776.3 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, referit a la personació en les actuacions, prèvia informació dels seus drets pel secretari judicial, de l'"ofès" i el "perjudicat" pel delicte.
El jutge Ruz estableix que l'"única condició que pot reconèixer-se, provisionalment, al PP és la de responsable civil subsidiari". "És des d'aquesta posició des d'on ha de reconduir-se i articular-se correctament la pretensió processal continguda a l'escrit presentat davant del jutjat", afegeix.
Ruz va dictar a finals de març una sentència transformant les actuacions sobre la comptabilitat B del PP en procediment abreujat, tràmit equivalent al processament, i proposant que siguin jutjats per aquests fets, a més dels dos extresorers Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, l'exgerent del PP Cristóbal Páez, els socis de l'estudi d'arquitectura Unifica, Gonzalo Urquijo i Belén García, i la seva empleada Laura Montero.
El magistrat considerava que la formació presidida per Mariano Rajoy ha d'afrontar en un eventual judici la responsabilitat civil subsidiària corresponent als delictes contra la Hisenda Pública presumptament comesos pels seus tres exdirigents, que van abonar 1.552.000 euros a Unifica amb diners en negre.
A més, el jutge va atribuir un delicte d'apropiació indeguda a Lapuerta i Bárcenas per "incorporar al patrimoni del primer determinats fons de la formació política que van ser emprats per la subscripció d'accions en l'ampliació de capital de 'Libertad Digital'", i un altre de falsedat documental als responsables d'Unifica, que també és responsable civil de l'actuació dels seus treballadors.
DESCARTA EL FINANÇAMENT IL·LEGAL
Tot i que l'article 4.2 del Codi Penal permet a un jutge proposar al Govern central la sanció penal d'una conducta no tipificada com a delicte que entengui que ha de ser sancionada, Ruz considera "improcedent" aquesta via perquè creu que el Projecte de Llei Orgànica de modificació del Codi Penal, actualment en tràmit parlamentari, inclourà els delictes de finançament il·legal dels partits polítics.
Descartat el delicte de finançament il·legal, el jutge ha assenyalat que les donacions rebudes per Bárcenas i Lapuerta i la seva sortida per al pagament de les obres de reforma de Gènova constituirien un delicte continuat de falsedat comptable i delictes electorals, que haurien prescrit, així com un delicte contra la Hisenda Pública tant pels responsables d'Unifica (per l'Impost de Societats del 2007 i de l'IVA del 2010) com pel PP per les donacions rebudes el 2008, últim recollit en la comptabilitat de Bárcenas que no hauria prescrit.
VA HAVER DE TRIBUTAR PER LES DONACIONS
El jutge ha apuntat que al "pla indiciari" el PP seria "responsable" d'un delicte contra la Hisenda Pública per "no haver presentat la declaració per l'Impost de Societats corresponent a l'exercici del 2008", en entendre que aquestes donacions, que superaven el milió d'euros, "no complien amb els pressupostos, requisits i limitacions, tant formals com materials, establerts en la normativa vigent reguladora del finançament dels Partits Polítics".
En contra del criteri de l'Agència Tributària i recollint l'opinió de la Fiscalia Anticorrupció i la Secció Quarta de la sala penal, el jutge assenyalava que "les aportacions privades rebudes" en aquest exercici pel PP no tenen "la consideració de rendes exemptes "per no haver complert amb "el criteri de transparència legalment establert" i haver-se destinat a "pagaments fiscalment opacs i aliens a la comptabilitat oficial".
En no recollir-se la responsabilitat penal dels partits polítics fins a la reforma del Codi Penal del 2012, quatre anys després dels fets, els delictes investigats només poden atribuir-se a "qui actués en aquell moment com a administrador o responsable legal de la formació política". Es tractaria, segons ha determinat la instrucció, de Bárcenas i Páez, així com Lapuerta com a cooperador de les seves actuacions.
18 ANYS DE 'CAIXA B'
El jutge considera "indiciàriament acreditat" que el PP "es va servir durant 18 anys, des de 1990 fins com a mínim el 2008, de diversos sistemes de comptes que van registrar corrents financeres d'entrada i sortida de diners al marge de la comptabilitat oficial declarada pel partit i presentada davant del Tribunal Comptes". Segons diu, els comptes funcionaven "a manera de comptabilitats paral·leles, caixes de diners en efectiu o caixes B".
Ruz, que detalla en els 190 folis de la sentència la investigació que ha desenvolupat sobre els anomenats 'papers de Bárcenas', ha indicat que les diligències practicades, els registres efectuats --entre els quals hi ha la seu de Gènova--, els documents recollits, els informes pericials realitzats i els interrogatoris practicats permeten concloure que existeixen "indicis sòlids i fundats" de "la realitat de determinades entrades de fons dineraris opacs o en B a favor del Partit Popular, en els anys objecte d'anàlisi (1990-2008)".
També considerava demostrades "la sortida dels esmentats fons", fet que permet "corroborar l'existència i circulació en el si del Partit Popular, a càrrec del gerent i tresorer nacional, de diverses corrents de cobraments i pagaments continus en el temps, al marge de la comptabilitat enviada al Tribunal de Comptes i sense la corresponent declaració davant de la Hisenda Pública". Així, existien en la formació "sistemes paral·lels de funcionament i gestió econòmico-financera en forma de comptabilitats opaques o 'caixes B'".
Ruz, que recorda que la vigent legislació no tipifica com a delicte el finançament il·legal dels partits polítics, també assenyala que el PP tenia "un sistema de finançament" que es nodria d'"aportacions procedents de fonts privades que, de manera sistemàtica entre els anys 1990 i 2008, haurien incomplert els límits, requisits i condicions establerts a la llei, estant a càrrec del gerent nacional del partit", referint-se a Bárcenas, i "del tresorer de la formació", en al·lusió a Lapuerta, des del 1993 fins al juny del 2008. En aquesta data Bárcenas va substituir Lapuerta com a responsable de les finances populars.
