Considera que la norma del reglament que ho regula pot ser inconstitucional
BARCELONA, 1 jul. (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat Contenciós 14 de Barcelona ha reconegut el dret d'un propietari d'una llicència de taxi de Barcelona a contractar un altre conductor assalariat, malgrat que no sigui familiar directe, tal com preveu una norma complementària del Reglament Metropolità del Taxi.
Així, el magistrat permet la concessió d'habilitació al titular d'una llicència de taxi per contractar un assalariat malgrat que no sigui familiar en línia directa, com estableix el reglament, en considerar-ho inconstitucional per discriminatori, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La sentència considera que la distinció per contractar entre familiars i no familiars directes suposa "una important restricció en l'explotació de la llicència del taxi que no es compadeix amb l'objectiu pretès".
Indica que, segons aquesta norma, els taxistes que contractin un familiar podran explotar la llicència el doble de temps, i tindran una situació "de clar avantatge atès que poden obtenir una rendibilitat de la llicència (o, almenys, uns ingressos) propera al doble del que obtenen els altres, la qual cosa afecta la competència d'una manera palmària i intensa".
"La protecció de la família o de l'empresa familiar pot constituir una fi legítima, però la mesura adoptada en aquest cas resulta desproporcionada amb tal finalitat", segueix, perquè perjudica de manera molt greu a la resta de titulars de llicències i afecta profundament la competència, diu textualment la sentència.
No obstant això, la sentència no es pronuncia de manera general sobre la norma complementària específica del Reglament Metropolità del Taxi, encara que si la sentència esdevé ferma, planteja elevar-la a qüestió d'il·legalitat a la sala contenciosa administrativa del TSJC.
El taxista --propietari de la llicència-- va interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució dictada per l'Institut Metropolità del Taxi el 27 d'abril del 2016, en la qual es va desestimar la seva petició d'alta d'un conductor assalariat, amb qui no tenia relació de parentiu.
L'Institut Metropolità ho havia desestimat sobre la base de la norma complementària V del Reglament Metropolità del Taxi, que preveu que només es pugui prestar la llicència a un familiar, però el propietari de la llicència ho va recórrer en considerar que no s'havia motivat la decisió, i al·legava que aquesta norma complementària tenia un rang inferior a la Llei del Taxi i a l'article 17 del Reglament Metropolità, amb la qual cosa no podia impedir la contractació a doble torn.
LLEI DEL TAXI
Així, declarava la nul·litat de la decisió de l'Institut Metropolità del Taxi i també la nul·litat de la norma complementària V, així com elevar si es considera constitucional la disposició addicional quarta de la Llei del Taxi per limitar la llibertat d'empresa.
L'Institut Metropolità i l'Àrea Metropolitana de Barcelona van defensar la legalitat de l'actuació administrativa, assegurant que la norma complementària V "és clara i impedeix l'alta sol·licitada per l'actor, per la qual cosa no era necessària la pràctica de cap actuació ni instructor", i també defensaven que estava suficientment motivada.
Sobre l'al·legada inconstitucionalitat de la disposició addicional quarta, van argumentar que la llibertat d'empresa no impedeix que existeixin restriccions o limitacions en l'exercici d'activitats econòmiques, i que la diferència dels taxistes barcelonins amb els conductors de l'àrea metropolitana de Barcelona està justificada a causa del nombre superior de llicències.
