Considera que la norma del reglament que ho regula pot ser inconstitucional
BARCELONA, 1 jul. (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat Contenciós 14 de Barcelona ha reconegut el dret d'un propietari d'una llicncia de taxi de Barcelona a contractar un altre conductor assalariat, malgrat que no sigui familiar directe, tal com preveu una norma complementria del Reglament Metropolit del Taxi.
Així, el magistrat permet la concessió d'habilitació al titular d'una llicncia de taxi per contractar un assalariat malgrat que no sigui familiar en línia directa, com estableix el reglament, en considerar-ho inconstitucional per discriminatori, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La sentncia considera que la distinció per contractar entre familiars i no familiars directes suposa "una important restricció en l'explotació de la llicncia del taxi que no es compadeix amb l'objectiu prets".
Indica que, segons aquesta norma, els taxistes que contractin un familiar podran explotar la llicncia el doble de temps, i tindran una situació "de clar avantatge ats que poden obtenir una rendibilitat de la llicncia (o, almenys, uns ingressos) propera al doble del que obtenen els altres, la qual cosa afecta la competncia d'una manera palmria i intensa".
"La protecció de la família o de l'empresa familiar pot constituir una fi legítima, per la mesura adoptada en aquest cas resulta desproporcionada amb tal finalitat", segueix, perqu perjudica de manera molt greu a la resta de titulars de llicncies i afecta profundament la competncia, diu textualment la sentncia.
No obstant aix, la sentncia no es pronuncia de manera general sobre la norma complementria específica del Reglament Metropolit del Taxi, encara que si la sentncia esdevé ferma, planteja elevar-la a qüestió d'illegalitat a la sala contenciosa administrativa del TSJC.
El taxista --propietari de la llicncia-- va interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució dictada per l'Institut Metropolit del Taxi el 27 d'abril del 2016, en la qual es va desestimar la seva petició d'alta d'un conductor assalariat, amb qui no tenia relació de parentiu.
L'Institut Metropolit ho havia desestimat sobre la base de la norma complementria V del Reglament Metropolit del Taxi, que preveu que només es pugui prestar la llicncia a un familiar, per el propietari de la llicncia ho va recórrer en considerar que no s'havia motivat la decisió, i allegava que aquesta norma complementria tenia un rang inferior a la Llei del Taxi i a l'article 17 del Reglament Metropolit, amb la qual cosa no podia impedir la contractació a doble torn.
LLEI DEL TAXI
Així, declarava la nullitat de la decisió de l'Institut Metropolit del Taxi i també la nullitat de la norma complementria V, així com elevar si es considera constitucional la disposició addicional quarta de la Llei del Taxi per limitar la llibertat d'empresa.
L'Institut Metropolit i l'rea Metropolitana de Barcelona van defensar la legalitat de l'actuació administrativa, assegurant que la norma complementria V "és clara i impedeix l'alta sollicitada per l'actor, per la qual cosa no era necessria la prctica de cap actuació ni instructor", i també defensaven que estava suficientment motivada.
Sobre l'allegada inconstitucionalitat de la disposició addicional quarta, van argumentar que la llibertat d'empresa no impedeix que existeixin restriccions o limitacions en l'exercici d'activitats econmiques, i que la diferncia dels taxistes barcelonins amb els conductors de l'rea metropolitana de Barcelona est justificada a causa del nombre superior de llicncies.
