Veu risc de reiteració delictiva perquè comparteix la "ideologia" de Puigdemont i va manar sobre la policia "en perfecta sintonia" amb Trapero
MADRID, 2 febr. (EUROPA PRESS) -
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa contra el procés sobiranista, ha acordat aquest divendres mantenir a la presó provisional i sense fiança l'exconseller català d'Interior Joaquim Forn, malgrat haver renunciat al seu escó com a diputat al Parlament de Catalunya.
El magistrat instructor ha rebutjat en un acte la petició de llibertat que va fer l'exconseller en un escrit presentat el 12 de gener, un dia després de declarar davant Llarena. Durant la seva compareixença es va desmarcar de la via unilateral en el procés independentista de Catalunya.
Llarena rebutja per segona vegada l'excarceració de Forn en considerar que, des de la seva posició com conseller d'Interior, "va aportar a la consecució de la segregació territorial" en supervisar un dispositiu policial del referèndum de l'1 d'octubre que el magistrat qüestiona per la seva "transgressió", ja que es va idear tenint en compte el "eventual abandó de l'obligació policial de garantir l'ordre constitucional i legal".
El jutge del Suprem entén que la participació de Forn va ser clau per a la "inhibició" dels Mossos durant l'1-O, "aconseguint que la inactivitat policial suposés perdre l'últim recurs amb què explica l'Estat per a l'aplicació forçosa de l'ordre jurídic en una Comunitat Autònoma en la qual les competències d'ordre públic estan transferides". L'objectiu, diu, era "forçar a l'Estat a acceptar la independència".
Forn va renunciar el passat 23 de gener a la seva acta de diputat al Parlament per la seva situació personal a la presó madrilenya d'Estremera i, tal com va dir en la carta remesa a la Mesa de la cambra parlamentària, va adquirir "uns compromisos" amb l'alt tribunal que podrien "representar una contradicció" amb el seu grup parlamentari, JuntsxCat.
NO DESCARTA QUE TORNI AL GOVERN
El jutge instructor no ha donat credibilitat a l'exresponsable de l'Interior a Catalunya ja que, segons explica en el seu acte, la seva condició d'investigat pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics no parteix d'haver ostentat una condició de diputat, sinó d'haver desplegat "una responsabilitat executiva i de govern" que no descarta que torni a tenir.
Així mateix, el magistrat fa una al·lusió a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont --fugit a Brussel·les (Bèlgica)-- en destacar que Forn i ell tenen la mateixa "ideologia" que resumeix en l'objectiu final d'aconseguir la independència de Catalunya. En aquest punt cita també l'exmajor dels Mossos Josep Lluis Trapero, investigat en l'Audiència Nacional.
Basant-se en la declaració ahir com a testimoni del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu de el 1-O, el jutge Llarena recorda que en la Junta de Seguretat del 28 d'octubre el propi Forn "va avançar la impossibilitat de complir el mandat judicial" pel desig de la Generalitat de "evitar un conflicte de masses de ciutadans".
En aquella reunió, assenyala el jutge, Forn es va alinear amb altres participants, entre ells Carles Puigdemont, "formalitzant la seva voluntat de complir les decisions judicials" contràries a celebrar l'1-O però al mateix temps "cercant la tolerància de la votació, la qual cosa resultava plenament coherent amb la peculiaritat que fossin ells mateixos els qui convocaven l'acte il·legal que calia impedir".
"Tot això", afegeix el magistrat del Suprem, "en perfecta sintonia amb la posició que sempre va sostenir el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero Álvarez".
REFERÈNCIA AL CONTEXT POLÍTIC
La seva ideologia coexisteix a més amb un context polític en el qual no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció d'aconseguir la independència de Catalunya. "Aquesta última actitud és la que sosté qui va atorgar en el seu moment la confiança al senyor Forn perquè fos conseller d'Interior, i que va encapçalar la llista electoral en la qual l'investigat va decidir integrar-se fa escasses setmanes", prossegueix el magistrat en al·lusió a Puigdemont.
Llarena ha tingut en compte les declaracions com a testimonis dels exconsellers cessats per l'expresident Carles Puigdemont, Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget; la de l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle; i la del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que han tingut lloc aquesta setmana.
Sobre este tema, el magistrat subratlla que fins al que es porta instruït s'ha pogut confirmar l'eventual responsabilitat de l'exconseller de l'Interior en la "inacció dels 17.000 agents" de la policia autonòmica que estaven al seu càrrec davant la convocatòria del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.
Ha atorgat especial importància al testimoniatge del Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial per l'1-O, que va descriure, segons el jutge, una actuació policial contrària al compliment de l'ordre d'impedir la celebració de la consulta il·legal. L'actuació de Forn va estar sempre "orientada a aparentar una voluntat de compliment de les decisions judicials, però engegant un pla que impedia la seva observança".
Destaca que Pérez de los Cobos va compartir el seu "convenciment" que la Conselleria dirigida per Forn "va interpretar amb diferent criteri" l'obligació de la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Mercedes Armes a les forces policials d'impedir la votació sense perjudicar la convivència ciutadana. "El respecte de la convivència es va utilitzar com a pretext per impulsar la inacció policial i incomplir l'ordre judicial", postil·la Llarena.
L'acte conclou que, en aquest moment de la instrucció, existeix un conjunt d'elements que apunta al fet que des del poder polític exercit per Forn es va aprofitar el domini orgànic i funcional sobre el cos d'agents per conduir les actuacions policials a l'èxit de referèndum, en comptes del compliment de les moltes resolucions judicials dictades per salvaguardar l'ordre constitucional i legal.
ENFOCATS I AGENDA DE JOVÉ
Recorda, a més, que és "simptomàtic" que el seu nomenament com a responsable d'Interior es produís després d'una crisi de govern propiciada pel rebuig d'alguns exmembres del Govern de seguir una estratègia unilateral de Catalunyaa, tal com van explicar els consellers cessats al juliol de l'any passat en les seves compareixences com a testimonis.
El magistrat també apunta que la seva avaluació del risc de reiteració delictiva és "divergent" en comparació a l'exposició que va fer Forn en el seu escrit contra la presó. Afirma el jutge que l'investigat, "en expressió de la seva legítima llibertat ideològica", té un ideari sobiranista, "constitucionalment vàlid", que fa que mantingui la possibilitat de reiteració delictiva que "resultaria absurda" si tingués una ideologia contrària.
Finalment, el jutge també fa esment al full de ruta de l'independentisme plasmat en el document 'Enfocats' i a l'agenda Moleskine amb anotacions relacionades amb el procés, confiscades al 'número dos' de l'exvicepresident de Catalunya Oriol Junqueras, Josep María Jové.
Diu que encara que cap de les persones que han comparegut davant ell ha reconegut conèixer aquest pla, "la veritat és que el seu contingut es veu empíricament confirmat per preveure una sèrie d'actuacions i esdeveniments ja confirmats". "Un document en el qual es fa referència expressa a la necessitat que els Mossos d'Esquadra no perjudiquessin el desenvolupament del pla sobiranista, la qual cosa exigia que no atenguessin les ordres judicials que poguessin dictar-se", precisa l'acte.
